Mirada de pintora

Hi ha pintors de l¨ªnia i n¡¯hi ha de color, com hi ha pintors intel¡¤lectuals i d¡¯altres que pinten per instint, amb els ulls tancats. Alguns eviten pensar massa (Joan Genov¨¦s m¡¯explicava que ell prefereix pintar de matinada, quan encara t¨¦ les idees t¨¨rboles), d¡¯altres en canvi sembla que darrere de cada quadre hi ha una llarga meditaci¨®, una mena de libretto. Enfrontar-se amb el llen? en blanc sempre ¨¦s un repte, i mai no saps qu¨¨ constituir¨¤ all¨° substancial de la teua obra: hi ha una incertesa angoixant que persegueix tots els artistes, una batalla a cegues contra un gavadal d¡¯imponderables. Mery Sales ¨¦s un bon exemple d¡¯aquestes cuites del creador: la dificultat de construir un territori propi, un univers personal, un discurs significatiu i transcendent. Ser figuratiu o abstracte, ser dibuixant (la l¨ªnia com a element primordial) o ser colorista (el volum com a forma d¡¯expressi¨®). Vet ac¨ª disjuntives complexes, cru?lles a les quals arriben els artistes, moments en qu¨¨ cal triar una via, definir un estil i un signe expressiu propi i particular.

Mery Sales ens rep al seu estudi del carrer de Ll¨ªria de Val¨¨ncia: una planta baixa molt agradable, acollidora, un b¨¤lsam de pau i de benestar. De seguida s¡¯estableix un ambient de confidencialitat: el seu car¨¤cter ser¨¦ i calm, la seua veu lleugerament envellutada, la seua mirada c¨¤lida i desprotegida, tot all¨° irradia una sensaci¨® de pau. De seguida, tens la certesa que no s¡¯amaga de res i que t¡¯ho ofereix tot, ben de cor, amb una generosa espontane?tat. Entre les prestatgeries de l¡¯estudi es passeja, baliga-balaga, un gat de nom Buf¨®n, i res no est¨¤ deixat a l¡¯atzar: en aquell estudi regna l¡¯ordre i la pulcritud, el gust pel detall significatiu i pels objectes entranyables, d¡¯aquells que est¨¤s segur que al darrere hi ha una hist¨°ria. Mirant aquell estudi recorde una frase d¡¯Oscar Wilde: ¡°Per a l¡¯art tan sols hi ha una llei suprema: la llei de la forma o l¡¯harmonia¡±. I all¨ª, l¡¯harmonia de tots els elements (amb Mery com una part m¨¦s d¡¯aquell tot) ¨¦s perfecta. Li ho faig veure i riu, i confessa: ¡°Si vius en el caos, es mostra en l¡¯obra¡±.

Mery ens explica el sacrifici que representa per a ella tindre aquell estudi, l¡¯aposta arriscada que ha fet. ¡°De vegades em diuen: quina sort, Mery! No, no, gens de sort! Cal jugar-se-la! ?s una q¨¹esti¨® de dignitat, de valorar el teu treball¡±. Hi estic totalment d¡¯acord: sovint els amics, els coneguts o, fins i tot, els saludats creuen, malignament o no, aquesta ¨¦s una altra q¨¹esti¨®, que all¨° que es t¨¦ ¨¦s fruit de la sort (o d¡¯altres circumst¨¤ncies inescrutables). Mery Sales ¨¦s rotunda i considera que aquell estudi ¨¦s resultat del seu esfor? i, alhora, substancial i necessari per a la seua obra: ¨¦s ¡°l¡¯habitaci¨® pr¨°pia¡± de Virginia Wolf (pense en la pintora Eva Mus, que em va dir el mateix), el punt necessari per a donar lloc a la creativitat, el marc des del qual prendre posici¨® i, fins i tot, trobar forces per a continuar. ¡°Pintar ¨¦s molt dur, i jo les he passades de tots els colors. Tinc un llibret ple de greuges¡­¡±, i riu, perqu¨¨ en el seu car¨¤cter no sembla que perdure molt el ressentiment. Simplement ¨¦s la constataci¨® d¡¯una evid¨¨ncia truculenta: l¡¯artista ¨¦s un ¨¦sser molt vulnerable, i encara m¨¦s a Val¨¨ncia, ciutat sense llei per a la cultura.

Mire els seus quadres: alguns s¨®n abstraccions, amb vermells poderosos, o amb imatges bi¨°niques (molt interessants els de la s¨¨rie Constel¡¤lacions), que em recorden una mica Gordillo. Per¨° tamb¨¦ hi ha treballs figuratius, retrats de celebritats (les seues admirades Mar¨ªa Zambrano i Hannah Arendt) o escenes costumistes, de joves estudiants. Li pregunte qu¨¨ ¨¦s all¨° que la distingeix, qu¨¨ ¨¦s all¨° que defineix un ¡°Mery Sales¡±. Riu i confessa que al darrere sempre hi ¨¦s ella, per¨° que li agrada tot: el dibuix, el color, l¡¯abstracci¨®, el quadre de den¨²ncia, el retrat¡­ ¡°De vegades em diuen: ¡®Mery, hauries de deixar de pintar figuratiu i dedicar-te a l¡¯abstracci¨®, que hi tens m¨¦s facilitat¡¯. Per¨°, per qu¨¨? Per qu¨¨ he de deixar d¡¯expressar-me d¡¯una manera que tamb¨¦ m¡¯agrada i que tamb¨¦ considere pr¨°pia?¡±. Hi estic d¡¯acord, per¨° ¨¦s cert que de vegades costa trobar un fil conductor entre una s¨¨rie i una altra. Mery hi insisteix i rebla: ¡°Darrere de tot hi s¨®c jo i la meua mirada: mirada de pintora¡±.

Ara treballa en una exposici¨® sobre Hannah Arendt. ¡°Em sembla un exemple de superaci¨®, un model de comprom¨ªs amb la seua societat, de llibertat de pensament. La seua obra ¨¦s necess¨¤ria per a entendre la democr¨¤cia, els canvis d¡¯estructura social. Pense que ¨¦s una pensadora inc¨°moda, que no ha acabat de ser ben tractada: als Estats Units la consideraven una radical i a Europa massa t¨¨bia. I els jueus hi veien una tra?dora¡­ Se sentia una p¨¤ria, sempre contracorrent. I va saber resistir, sense amargar-se!¡±. Mery Sales troba en ella un model hum¨¤, com tamb¨¦ en Mar¨ªa Zambrano, que defineix com a exemples de ¡°comprom¨ªs emocional¡±. I afig: ¡°La meua pintura ¨¦s pol¨ªtica, per¨° no ideol¨°gica. S¨®c cr¨ªtica amb la situaci¨® pol¨ªtica actual, i busque reflexionar des d¡¯una visi¨® general: intentar entendre aquest m¨®n tan complex¡±.

All¨° ¨¦s totalment infreq¨¹ent entre els pintors de la seua generaci¨®, aquest comprom¨ªs pol¨ªtic. Li ho faig saber i diu que aix¨ª ¨¦s: ¡°L¡¯est¨¨tica per l¡¯est¨¨tica no m¡¯interessa. Necessite tamb¨¦ l¡¯¨¨tica. I crec que la pintura aporta aquesta percepci¨® po¨¨tica a la qual no arriba l¡¯assaig. Per¨° m¡¯han criticat molt. Em diuen: els quadres no necessiten explicaci¨®! Han de parlar per si mateix! En canvi, a mi m¡¯agrada posar t¨ªtols suggeridors, explicatius, guiar l¡¯espectador, fer-lo entrar en la meua reflexi¨® i actuar sobre ell. Crec que la paraula impulsa el quadre i viceversa! De vegades, els meus companys pintors posen de t¨ªtol Sense t¨ªtol, que ¨¦s una contradicci¨®, un ox¨ªmoron. Jo ho titule tot, i fins i tot aquest t¨ªtol de vegades ¨¦s la clau que ho explica tot¡±.

Jes¨²s C¨ªscar mou el cap, admirat, amb un gest de ponderaci¨® que fa que se li ericen una mica els pelets de la barba. Un dels seus gestos habituals d¡¯assentiment, vertadera expressi¨® de les emocions. Mery Sales parla dol?ament, i rere les seues afirmacions contundents no hi ha petul¨¤ncia ni cap posa d¡¯artista. Convinc que m¡¯agrada el que diu i que, com ella, pense que en la nostra pintura m¨¦s recent hi ha hagut massa est¨¨tica i molt poca ¨¨tica. Massa color i poc comprom¨ªs. Com trobe a faltar un Equip Cr¨°nica o Realitat! Mery continua: ¡°Vaig fer un quadre en homenatge a Josep Renau que vaig titular Son¨¢mbulos e insomnes. I ara aquest t¨ªtol ¨¦s la clau per a entendre la meua exposici¨® sobre Arendt: la societat est¨¤ formada per somn¨¤mbuls i insomnes, per¨° tots van a les palpentes, com zombis¡­¡±.

Jes¨²s fa un nou signe d¡¯assentiment, i Mery s¡¯hi troba c¨°moda i ens explica an¨¨cdotes, desencisos, quadres rat¨¦s, frustracions¡­ Veig en ella una corredora de fons i pense que moltes vegades ha estat al l¨ªmit de les seues forces. Ens explica com es va quedar a les portes de guanyar la beca per a Roma, amb el projecte sobre Mar¨ªa Zambrano. Despr¨¦s de tot un any treballant en va quedar fora per molt poc, per¨° era la seua ¨²ltima oportunitat. ¡°De sobte passes a l¡¯edat adulta, et diuen: ¡®Ja no ets jove!¡¯ I ja no pots demanar beques, ja no et pots presentar a premis, ja ets pasturatge exclusiu del mercat, de les galeries¡­ I jo em trobe igual que sempre, amb la mateixa il¡¤lusi¨®. Visc d¡¯una manera adolescent!¡±. Jes¨²s li pregunta: ¡°Que quants anys tens?¡±. I Mery, amb aquella naturalitat que la caracteritza, contesta que quaranta-tres. I mirant el fot¨°graf li etziba: ¡°I tu?¡±. Jes¨²s no t¨¦ altre remei que seguir el seu exemple: seixanta-dos. Curiosament, ning¨² no em pregunta la meua edat. Mery continua: ¡°Fou molt dur no guanyar aquella beca per a la Casa de Roma, per¨° tamb¨¦ adonar-me que la vida anava molt seriosament. I llavors vaig decidir arriscar-me llogant aquest estudi, tan important per a la meua faena, per¨° que alhora m¡¯obliga a exigir-me molt¨ªssim. Hi faig classes particulars una vegada per setmana, i tamb¨¦ faig classes a la Facultat de Belles Arts, de l¡¯assignatura Significat i representaci¨® de la pintura. Cobre una mis¨¨ria, per¨°¡­¡±. Em mostra una sala on fa les classes particulars, amb una gran taula i amb una pissarra on destaca una frase escrita amb guix: ¡°Important: trobar all¨° extraordinari entre all¨° ordinari¡±.

Es fa un silenci. Pense en tot aquell esfor? i en aquell afany constant de superaci¨®. ¡°Ara tinc prevista una exposici¨® en la Fundaci¨® Mart¨ªnez-Guerricabeitia, per a l¡¯any 2015. Tindre una data marcada, un horitz¨® clar, m¡¯ajuda molt¡­ Amb aquesta nova cursa saps que tens un dest¨ª i tot t¡¯aboca al nou repte. All¨° m¨¦s important ¨¦s resistir i no amargar-te. No deprimir-se. I no ¨¦s f¨¤cil, sense galeristes, sense cap ajuda institucional, sense mercat, a soles tu i l¡¯obra. Aquest taller meu em compromet a l¡¯esfor? i a no fracassar¡±.