Els dominis de l¡¯arauc¨¤ria

L¡¯entrada a D¨¦nia per la carretera d¡¯Ondara est¨¤ esguitada a dreta i esquerra de motes verdes i boscoses, edificis i jardins privats que no s¨®n sin¨® restes arqueol¨°giques d¡¯una activitat econ¨°mica desapareguda i d¡¯un entramat social que ara ens resultaria quasi novel¡¤lesc. Les alqueries dels voltants de D¨¦nia sobreviuen en el paisatge contemporani de naus industrials i centres comercials fallits, d¡¯urbanitzacions i camins asfaltats que han depredat el territori, i encara dominen l¡¯horitz¨®: all¨¤ on ara vegem una arauc¨¤ria, palmeres californianes i una pineda hi havia, fa segle i mig, una fam¨ªlia burgesa dedicada a la producci¨® i el comer? de la pansa.

El Tossalet de la Marquesa, Casa Morand, Villa C¨¤ndida, la Fredat d¡¯Oliver, les Tres Torres, Buena Vista¡­, finques i cases amb nom propi ¡°que van ser constru?des per la burgesia agr¨¤ria local i alguns membres de la petita noblesa valenciana que s¡¯enriquiren amb el negoci de la pansa¡±, explica Jaume Salort, del Museu Etnol¨°gic de D¨¦nia i un dels redactors del cat¨¤leg municipal de b¨¦ns immobles coordinat per l¡¯arque¨°leg Josep Antoni Gisbert. El cat¨¤leg (amb diversos graus de protecci¨®) recull les alqueries d¡¯inter¨¦s arquitect¨°nic que ¡°participen dels corrents ¡®neo¡¯ de la segona meitat del segle xix, com ara el neog¨°tic, el neomud¨¨jar, el neobarroc¡­¡±, apunta Salort. ¡°S¨®n cases de disseny espec¨ªfic, ¨²nic¡±, afig, ¡°envoltades per murs i amb un gran jard¨ª¡±, on l¡¯arauc¨¤ria, con¨ªfera procedent d¡¯Am¨¨rica, ¨¦s protagonista juntament amb altres esp¨¨cies ex¨°tiques.

Les vinyes per a la producci¨® de la pansa, que era exportada a Anglaterra i als Estats Units des del port de D¨¦nia, van ser el conreu predominant i el gran negoci de les comarques de la Marina Alta i la Baixa i d¡¯una part de la Safor i de la Vall d¡¯Albaida, per¨° nom¨¦s als voltants de D¨¦nia resta una empremta continua en el territori. Tot i que popularment eren conegudes com les ¡°cases dels anglesos¡±, la majoria pertanyien a fam¨ªlies de comerciants d¡¯origen franc¨¦s assentats a D¨¦nia des del segle xviii, com ara els Merle, Morand, Chab¨¤s o Buigues. Aquests comerciants rics vivien a les seues propietats juntament amb els servents, evocant, sense pretendre-ho, les alqueries de l¡¯¨¨poca romana: una unitat de producci¨® agr¨ªcola, amb una casa principal i altres construccions annexes (magatzems, sequers i estufes de la pansa, els habitatges dels servents¡­). I com tamb¨¦ era com¨² a les alqueries romanes, cada estan?a de la casa principal tenia una decoraci¨® i un paviment diferents.

A la crisi del comer? de la pansa del comen?ament del segle xx (en part causada per la plaga de fil¡¤loxera que va afectar les vinyes) va seguir la crisi tarongera, conreu que tamb¨¦ va suposar un bon negoci per als propietaris fins fa pocs anys, per¨° les alqueries es mantenen encara dretes. ?s dif¨ªcil accedir-hi, i encara m¨¦s fotografiar-les en conjunt. De les cases amagades entre boscos de pins tan sols es deixen entreveure, de vegades, les torres historiades, excepte en el cas del Huerto de Francisco Merle (popularment coneguda com a Tres Torres), que mostra la fa?ana sud totalment al descobert.

La barreja d¡¯estils que imitaven tot d¡¯una els palaus nobiliaris dels segles anteriors, aix¨ª com l¡¯exotisme, tamb¨¦ es reflectien als jardins: estancs, corredors i voltes vegetals llu?en com a s¨ªmbol de la classe social. Molts arbres tenen ara m¨¦s de 150 anys. ¡°Ben interessant ¨¦s el jard¨ª de Villa C¨¢ndida, que t¨¦ l¡¯¨²nic exemplar de ginkgo, originari de la Xina, amb un port espectacular¡±, explica Vicenta Pastor, del Departament de Medi Ambient de l¡¯Ajuntament de D¨¦nia. ¡°Tamb¨¦ ho ¨¦s el jard¨ª de la Fredat d¡¯Oliver, amb esp¨¨cies procedents dels cinc continents¡±. El cat¨¤leg municipal d¡¯arbres i arbredes monumentals descriu les caracter¨ªstiques de les esp¨¨cies ex¨°tiques i les estructures dels jardins d¡¯aquestes alqueries. ¡°L¡¯arauc¨¤ria, a m¨¦s de la palmera washingt¨°nia i de ficus espectaculars, entre altres, s¨®n el distintiu d¡¯aquests jardins¡±. ¡°Les arauc¨¤ries¡±, afig Pastor, ¡°foren moda al segle xix i al comen?ament del xx i van arrelar molt b¨¦, perqu¨¨ es tracta d¡¯una esp¨¨cie molt resistent¡±.

Arauc¨¤ries m¨¦s joves tamb¨¦ es poden veure als nombrosos xalets constru?ts als voltants d¡¯aquestes alqueries en plena bombolla immobili¨¤ria dels darrers anys. Potser d¡¯ac¨ª a un segle seran tamb¨¦ objecte de catalogaci¨®, com potser ho seran els xalets sense gust que ara hi predominen, imitaci¨® de les alqueries burgeses que imitaven alhora els palaus nobiliaris, i que sens dubte configuren una empremta d¡¯aquests temps.