¡°Vaig arribar a la ci¨¨ncia en llegir l¡¯aventura de la ¡®Kon-Tiki¡¯¡±

A casa, davant d'una gran taula atape?da de papers, ordinadors i coses d'all¨° m¨¦s variat, Jorge Wagensberg llan?a una allau d'idees. Assegut a l'altra banda, deixo de prendre notes per un moment i em quedo mirant, fascinat, dos objectes al costat del meu quadern: un tros d'ambre amb un insecte atrapat a dins i la petxina en espiral d'una ammonita f¨°ssil. Tinc tot just un instant per apreciar la bellesa i el misteri dels dos elements que, em sembla, simbolitzen tant els interessos de Wagensberg, i gaireb¨¦ em perdo all¨° del cient¨ªfic que puja a l'avi¨® amb una bomba per conjurar la probabilitat que n'hi hagi una altra, o l'apassionant relat que fa de la sonada ocasi¨® en qu¨¨ Wittgenstein va amena?ar Popper amb un atiador per una fotesa de problema filos¨°fic.

Conversador genial, loqua?, divertit i estimulant ¡ªfins i tot quan parla de termodin¨¤mica¡ª, Wagensberg est¨¤ en plena forma. No en va viu una ¨¨poca especialment bona: es commemoren els 30 anys de la col¡¤lecci¨® de Tusquets Metatemas ("llibres per pensar la ci¨¨ncia"), que dirigeix des dels inicis, i es troba immers en la definici¨® del projecte de museu que l'Hermitage crear¨¤ a Barcelona.

En comen?ar l'entrevista li he dit que sempre que penso en ell em ve la seva imatge al fons del mar envoltat de barracudes. "S¨ª, va ser bussejant amb Llu¨ªs Monreal al Carib, quan prepar¨¤vem l'exposici¨® dels galions del mercuri per a Cosmocaixa. Em vaig capbussar i me'n vaig anar al fons. Era un problema f¨ªsic: no havia calculat b¨¦ els pesos del cintur¨® ni la difer¨¨ncia de densitat de l'aigua dol?a i la salada". Aix¨ª ¨¦s Wagensberg, fins i tot enmig de l'aventura, assetjat per depredadors escamosos, ell hi veu el costat cient¨ªfic de l'assumpte.

"No vaig arribar a la ci¨¨ncia per vocaci¨® primerenca", evoca. "M'atreien les matem¨¤tiques i la seva forma de raonar, despr¨¦s em vaig inclinar per la f¨ªsica, que ¨¦s com les matem¨¤tiques per¨° en colors. Jo era molt dispers. Sempre he estat m¨¦s inquiet pel que deixava de fer que pel que feia". Cursant F¨ªsica a la Universitat de Barcelona, a tercer de carrera va fer el seu primer experiment. "Un camp h¨ªbrid entre f¨ªsica i biologia, una cosa ins¨°lita en aquella ¨¨poca. Construir un instrument per mesurar la calor que intercanvia un bacteri amb el seu entorn". Evito la temptaci¨® d'esmentar el doctor Bacterio i li pregunto per la utilitat d'all¨°. Em mira amb compassi¨®: ¨¦s el que comporta haver donat 40 anys l'assignatura Teoria de Processos Irreversibles. "El que em preocupava era la definici¨® mateixa del que ¨¦s un ¨¦sser viu. Una de les preguntes que m¨¦s es repeteixen ¨¦s 'Qu¨¨ ¨¦s la vida?'. Hi ha molts llibres amb aquest t¨ªtol. El de Lynn Margulis, per exemple". Cosa que ens porta a Metatemas. "Tot just llicenciat tenia el costum de recomanar llibres cient¨ªfics a amics que no ho eren. En una festa d'aniversari em van presentar Beatriz de Moura i ella em va dir que acabava de rebre una proposta de llibre sobre l'entropia i si me'l podia llegir per donar-li la meva opini¨®. Vaig veure que ning¨² podia entendre-ho. I aix¨ª vam decidir comen?ar la col¡¤lecci¨®, amb el repte de transmetre idees intel¡¤ligibles, com una ampliaci¨® del cercle de lectors amics, convertit ara en una gran fam¨ªlia".

¡°Mai no s¡¯ha de

El primer llibre va ser precisament un Qu¨¨ ¨¦s la vida?, el d'Erwin Schr?dinger, un dels pares de la f¨ªsica qu¨¤ntica. "Aquest llibre seminal va marcar molt la col¡¤lecci¨®: llibres que donen idees m¨¦s enll¨¤ de la pr¨°pia disciplina de l'autor i del tema, llibres que generen conversa". Amb una bona dosi d'heterod¨°xia en el bon sentit. "No es pot fer ci¨¨ncia sense algun tipus d'especulaci¨®", diu el nostre inquiet personatge, que esmenta l'astrof¨ªsic Halton Arp i la seva cr¨ªtica al Big Bang. I aix¨ª, 130 t¨ªtols, que ens han endinsat a molts ne¨°fits (i no tant) en els misteris dels fractals, la teoria del caos o la de les cat¨¤strofes, la ci¨¨ncia dels sistemes complexos, els pluriuniversos, els dinosaures o el sexe de les sargantanes. Tamb¨¦ en l'evoluci¨® de l'home, ¨¦s clar ("qu¨¨ ¨¦s l'hominitat"). I en els secrets dels nostres companys de viatge, els altres primats. Precisament la setmana que ve ser¨¤ a Barcelona, amb motiu de l'aniversari de Metatemas, Frans de Waal, l'expert en bonobos i els seus petons de cargol. Un home, com Wagensberg, amb un gran sentit de l'humor. "L'humor ¨¦s vital. L'humor cient¨ªfic, que ¨¦s el que consisteix a riure's d'un mateix i no de l'altre. Riure's d'un mateix ¨¦s una vacuna contra el dogma. ?s molt perillosa la gent que no somriu".

Tornem a la perip¨¨cia vital de Wagensberg. "La meva activitat t¨¦ tres potes: la doc¨¨ncia universit¨¤ria, la col¡¤lecci¨® d'assajos i la museologia cient¨ªfica". De vegades aquestes coses es conjuguen, com quan s'organitzen xerrades amb la participaci¨® d'assagistes de Metatemas i les aportacions es converteixen en nous llibres.

Wagensberg advoca pels "xocs frontals d'idees", la contaminaci¨® m¨²tua dels sabers, la interdisciplinarietat i la superaci¨® de l'abisme tradicional entre ci¨¨ncies i lletres.

La filosofia de la ci¨¨ncia ¨¦s un dels temes m¨¦s estimats per Wagensberg. Cosa que ens porta a Popper, glups. Tots dos hem tingut l'oportunitat de xerrar amb ell, per¨° Wagensberg sens dubte li va treure m¨¦s profit. En realitat, al meu dia jo vaig tenir sort que el gran home no port¨¦s l'atiador de Wittgenstein. "Vam tenir una conversa aut¨¨ntica, d'aquelles en qu¨¨ escoltes abans de parlar. Em va sorprendre que Popper tenia una visi¨® cr¨ªtica de la f¨ªsica qu¨¤ntica similar a la d'Einstein. Si avui visquessin, tots dos la veurien d'una altra manera".

No li agrada l'expressi¨® divulgaci¨® cient¨ªfica, perqu¨¨ li desagrada que l'arrel vulgar aparegui en el terme. "Mai no s'ha de sacrificar el rigor cient¨ªfic", afirma aixecant un dit i alhora ajustant-se els tirants dels pantalons. "Per¨° cal ser originals i seductors". I llavors llan?a una de les seves frases m¨¦s famoses: "No s'ha de confondre el rigor cient¨ªfic amb el rigor mortis". Aix¨° ens condueix als seus c¨¨lebres aforismes. "Els aforismes nom¨¦s tenen un problema: la facilitat amb qu¨¨ se'n fa un de dolent".

?s una aventura la ci¨¨ncia? "Mira, de fet, jo hi vaig arribar per la lectura d'una aventura, la de la Kon-Tiki", revela, "que era tamb¨¦ una aventura cient¨ªfica, ja que en la seva base hi havia la idea de demostrar alguna cosa, la manera en qu¨¨ s'havia poblat Am¨¨rica. L'aventura f¨ªsica de viatjar, d'explorar, ha estat lligada sempre a l'empresa cient¨ªfica. Amb la museologia he viscut moltes aventures, ja que per transmetre l'emoci¨® has d'haver viscut. Sobrevolant les l¨ªnies de Nazca en una fr¨¤gil avioneta. A l'Amaz¨°nia, nedant amb els peixos piraruc¨², o tenint una trobada amb la biodiversitat: all¨¤ claves una puntada a un arbre i tot el que cau ¨¦s nou per a la ci¨¨ncia".

Li pregunto si tot aix¨° li proporciona felicitat. "L'objectiu ¨²ltim de la ci¨¨ncia ¨¦s comprendre la realitat, i aix¨° produeix goig intel¡¤lectual, el plaer de l'eureka. T¨¦ alguna cosa de sexual, alguna cosa d'org¨¤smic, comprendre quelcom que ¨¦s nou. Aix¨° crea, ¨¦s clar, addicci¨® a la ci¨¨ncia".