¡°M¡¯he fet tot a tots¡±

?s aix¨ª com s¡¯expressava Sant Pau en la primera carta als Corintis, per significar l¡¯arrelament de l¡¯Ap¨°stol, en la gent i en el poble que anava a evangelitzar. El text complet ¨¦s: ¡°M¡¯he fet com un jueu amb els jueus....m¡¯he fet feble amb els febles....m¡¯he fet tot a tots¡± (1C 9:22)

I ¨¦s que el m¨¦s normal del m¨®n hauria de ser que els bisbes i els preveres que van a servir una comunitat, es feren tot a tots! Comen?ant per assumir la llengua i la cultura del poble, que ells (no ho oblidem) van a servir. ?s aix¨ª com el capell¨¤ de l¡¯Alc¨²dia, Alexandre Alapont, es va fer ¡°tot a tots¡±, quan va anar com a missioner a Zimbabwe, l¡¯antiga Rhodesia. Tot i que moss¨¨n Alapont ja havia estudiat angl¨¨s, que era la llengua oficial d¡¯aquell pa¨ªs, el primer que va fer, va ser aprendre la llengua del poble que l¡¯acollia. Alexandre Alapont no va imposar la seua, sin¨® que va aprendre la de la gent. I com a fruit de la seua inculturaci¨® en aquell poble, va traduir al n¨¤mbya, la B¨ªblia i el Missal Rom¨¤.

Dic tot aix¨°, degut als rumors que situen el cardenal Ca?izares com a nou arquebisbe de Barcelona. Com ens ha recordar el papa Francesc, un pastor ha de fer ¡°olor d¡¯ovella¡±. I quina millor olor d¡¯ovella que parlar la llengua del poble que acull el bisbe? Alg¨² s¡¯imagina que el bisbe de Par¨ªs no parlara franc¨¨s? O que el bisbe de Lisboa f¨®ra incapa? de parlar portugu¨¨s? O el de Madrid, que no s¡¯expressara en castell¨¤?

Quan el 1966, el bisbe Gonz¨¢lez Mart¨ª fou nomenat bisbe coadjutor de Barcelona, amb dret a successi¨® de l¡¯arquebisbe Modrego, es trob¨¤ amb una realitat cultural que no coneixia. I tot i que promet¨¦ aprendre catal¨¤, no ho va fer mai.

Va ser el l¡¯Abat Gabriel Bras¨®, qui degut a l¡¯amistat que tenia amb el papa Montini, li va suggerir la necessitat que els bisbes de Catalunya entengueren la llengua dels bisbats on eren enviats. En una audi¨¨ncia del papa a l¡¯Abat Gabriel, i fruit de l¡¯amistat que tenien, Pau VI se¡¯n va queixar per les protestes que hi havien hagut a Barcelona, pel nomenament de D. Marcelo Gonz¨¢lez. El papa li digu¨¦ a l¡¯Abat Bras¨® que estimava molt Barcelona i li havien assegurat que D. Marcelo era el millor de tots els candidats possibles. L¡¯Abat Bras¨® li va explicar al papa Pau VI la situaci¨® cultural de Catalunya, comparant-li Mil¨¤ amb N¨¤pols: ¡°Santedat, li dig¨¦ l¡¯Abat Gabriel Bras¨®, ¨¦s comprensible que un bisbe napolit¨¤ siga nomenat bisbe de Mil¨¤? El papa respongu¨¦ amb ¨¨mfasi, que de ninguna manera!! I el P. Gabriel li digu¨¦: ¡°Aix¨° ¨¦s el que passa a Catalunya amb els nomenaments de bisbes estranys a la nostra cultura i a la nostra llengua¡±. A partir d¡¯aquell moment, no s¡¯ha tornat a nomenar cap bisbe a les di¨°cesis catalanes, que no parle la nostra llengua.

Quan l¡¯any 1966 es va fer la campanya Volem bisbes catalans, no es demanava tant que els bisbes foren originaris de Catalunya, com que assumiren la realitat cultural i la llengua del poble. Perqu¨¨ no ¨¦s el poble el qui s¡¯ha d¡¯adaptar a la llengua del bisbe, sin¨® que ¨¦s el bisbe qui ha de fer-se ¡°tot a tots¡±, incardinant-se en la cultura del pa¨ªs, per aix¨ª ser valenci¨¤ amb els valencians.

Per qu¨¨ els valencians continuem tenint prohibida la nostra llengua a l¡¯Esgl¨¦sia? Per qu¨¨ l¡¯arquebisbe no promou i recolza el valenci¨¤ a la lit¨²rgia, als pobles valencianoparlants? Per qu¨¨ a les esgl¨¦sies del Pa¨ªs, el valenci¨¤ continua arraconat? Quin cas fan els bisbes valencians de la Llei d¡¯?s i d¡¯Ensenyament del valenci¨¤?

I ¨¦s que el Pentecost¨¨s encara no ha arribat a l¡¯Esgl¨¦sia del Pa¨ªs Valenci¨¤. Millor dit: no el deixen arribar.

Josep Miquel Bausset ¨¦s monjo de Montserrat