Hist¨°ria d¡¯un progr¨¦s truncat

Si es fa un rep¨¤s, encara que somer, de les institucions nascudes arran de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 1982, es podria concloure que, malgrat les defici¨¨ncies i els entrebancs, la societat valenciana ha pogut establir xarxes de producci¨® i divulgaci¨® cient¨ªfiques i culturals pr¨°pies. Per¨°, res no naix del no-res. En plena Guerra Civil, un metge odont¨°leg xativ¨ª, Francesc Bosch i Morata, responsable de Cultura del Consell Provincial de Val¨¨ncia (un antecedent, diguem-ne, de l¡¯actual Generalitat Valenciana) va impulsar la creaci¨® de l¡¯Institut d¡¯Estudis Valencians (IEV), que pretenia concentrar en una de sola les diverses iniciatives nascudes en d¨¨cades anteriors per al progr¨¦s cultural, cient¨ªfic i econ¨°mic, i articular la recerca en tots els ¨¤mbits del saber amb la participaci¨® de personalitats clau de l¡¯anomenada ¡°Generaci¨® dels 30¡±, com ara Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador, Domingo Fletcher, Isidre Ballester o Rafael Font de Mora, entre d¡¯altres.

L¡¯exposici¨® ¡°Ci¨¨ncia i cultura en la Guerra. L¡¯Institut d¡¯Estudis Valencians, 1937-1938¡±, que es pot visitar fins al 18 de juliol al Palau de Cerver¨® de Val¨¨ncia, rescata de l¡¯oblit aquesta instituci¨® nascuda el 9 de febrer de 1937, en un per¨ªode excepcional: en plena Guerra Civil i quan Val¨¨ncia era encara capital de la Rep¨²blica. ¡°L¡¯exposici¨® vol ser un acte de just¨ªcia hist¨°rica¡±, explica Francesc P¨¦rez Morag¨®n, que, amb Edelmir Gald¨®n, ha comissariat la mostra, ¡°per¨° tamb¨¦ una injecci¨® d¡¯optimisme¡±. ¡°Cal proclamar¡±, afig, ¡°que la nostra societat ¨¦s absolutament capa? de desenvolupar propostes organitzatives per a la innovaci¨® dels coneixements culturals i cient¨ªfics i d¡¯aspirar a objectius de creativitat i d¡¯excel¡¤l¨¨ncia en la recerca¡±.

El lloc escollit per a l¡¯exposici¨® no ¨¦s casual: el Palau de Cerver¨®, on hi ha actualment l¡¯Institut d¡¯Hist¨°ria de la Medicina i de la Ci¨¨ncia L¨®pez Pi?ero de la Universitat de Val¨¨ncia, fou la seu de l¡¯IEV. El material exposat en la mostra ¨¦s magre quantitativament (i ha estat ben dif¨ªcil localitzar-lo), at¨¦s que la instituci¨® nom¨¦s va durar un any, per¨° revela l¡¯encoratjament i la confian?a en el progr¨¦s que, malgrat la contesa, mantenien els seus promotors i col¡¤laboradors. Transmet tamb¨¦, per¨°, l¡¯amargor de la derrota, de la fi ¡°d¡¯un gran moviment de transformaci¨® de la societat representat pel republicanisme, que va rebre el tir de gr¨¤cia amb el colp d¡¯estat franquista¡±, comenta Josep Llu¨ªs Barona, membre de l¡¯Institut L¨®pez Pi?ero-CSIC. ¡°La desfeta de l¡¯IEV¡±, assegura Barona, ¡°¨¦s la desfeta del republicanisme en el sentit m¨¦s profund i ampli del terme¡±.

L¡¯espill on, sens dubte, es mirava l¡¯IEV era l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), creat el 1907 i amb el qual els valencians tingueren molta relaci¨®. Per¨°, d¡¯antecedents propis n¡¯hi havia, i de ben destacats: la Sociedad Econ¨®mica de Amigos del Pa¨ªs (1776); la Sociedad Arqueol¨®gica Valenciana (1871); el Centre de Cultura Valenciana (1915); la Societat Castellonenca de Cultura (1920), ¡°molt m¨¦s activa i pluridisciplin¨¤ria, que don¨¤ molta m¨¦s import¨¤ncia a l¡¯¨²s del valenci¨¤ i fou decisiva en la redacci¨® i l¡¯aprovaci¨® de les Normes de Castell¨® el 1932¡±, apunta P¨¦rez Morag¨®n; el Servei d¡¯Investigacions Prehist¨°riques (1927) de Val¨¨ncia o el Centro de Estudios Econ¨®micos Valencianos (1929), impulsat pel financer Ignasi Villalonga. ¡°Tot i aix¨°¡±, aclareix el comissari de la mostra, ¡°eren intents parcials, mentre que l¡¯IEV tenia una projecci¨® molt m¨¦s global, una ambici¨® clarament reflectida en propostes que tardaren anys a fer-se realitat, com una Biblioteca del Pa¨ªs Valenci¨¤, que ¨¦s l¡¯actual Biblioteca Valenciana, una reubicaci¨® adequada de l¡¯Arxiu del Regne, un Museu de Ci¨¨ncies Naturals o l¡¯organitzaci¨® de congressos d¡¯estudis econ¨°mics i altres iniciatives de gran altura¡±.

Amb Jos¨¦ Puche, rector de la Universitat de Val¨¨ncia, com a president, i Carles Salvador com a secretari, es crearen, seguint el model de l¡¯IEC, quatre seccions de recerca i divulgaci¨®: la historicoarqueol¨°gica (sota la direcci¨® d¡¯Isidre Ballester), la filol¨°gica (Llu¨ªs Gozalvo), la de ci¨¨ncies (Jos¨¦ Puche) i la d¡¯estudis econ¨°mics (Rafael Font de Mora). Sembla cosa extraordin¨¤ria que els membres de l¡¯IEV pogueren, en un pa¨ªs en guerra, dedicar esfor?os a la investigaci¨® i a la divulgaci¨®. Molts projectes quedaren sense concloure: una edici¨® del Tirant lo Blanc, una antologia d¡¯escriptors de la Renaixen?a valenciana, un vocabulari castell¨¤-valenci¨¤, un congr¨¦s d¡¯economia valenciana¡­

La precarietat i la dissort protagonitzaren finalment l¡¯IEV. El seu promotor, el conseller de Cultura Francesc Bosch i Morata, va haver d¡¯exiliar-se a M¨¨xic. Altres membres foren v¨ªctimes en la postguerra d¡¯informes ¡°secrets¡± que els delataren. ¡°L¡¯IEV no va ser oficialment dissolt¡±, comenta P¨¦rez Morag¨®n, ¡° i ¨¦s possible que per aix¨° la Diputaci¨® de Val¨¨ncia promoguera la creaci¨®, el 1948, de la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim¡±. ¡°En qualsevol cas¡±, aclareix, ¡°aquest ja era un organisme molt diferent, tot i que hi col¡¤laboraren membres de l¡¯IEV, com Manuel Sanchis Guarner, Domingo Fletcher, Almela i Vives, Mateu i Llopis o Isidre Ballester, entre d¡¯altres¡±.

Tot va desapar¨¦ixer en acabar la guerra? Que n¡¯ha quedat, d¡¯aquella instituci¨®? ¡°Acabat el franquisme¡±, explica P¨¦rez Morag¨®n, ¡°des de l¡¯incipient govern preauton¨°mic, es van fer estudis per a fer reviure l¡¯IEV a partir dels membres vius i la incorporaci¨® d¡¯altres persones, i amb un abast probablement m¨¦s ampli¡±. ¡°La idea no tingu¨¦ continu?tat, per¨° tal vegada va subsistir, com a inspiradora, en la base de la creaci¨® de la Instituci¨® Valenciana d¡¯Estudis i Investigaci¨®¡±, ara mig liquidada, segons P¨¦rez Morag¨®n, pels actuals governants de la Generalitat Valenciana.

Caldria reprendre l¡¯esperit catalitzador del saber que pretenia l¡¯IEV, ara que la tasca de les diverses entitats auton¨°miques, universit¨¤ries, provincials, comarcals o locals sembla un poc dispersa? Per a P¨¦rez Morag¨®n, potser ¡°¨¦s necessari plantejar la creaci¨® d¡¯un organisme acad¨¨mic pluridisciplinari que actualitze el model de l¡¯IEV i que assolisca els objectius de recerca i difusi¨® entorn de mat¨¨ries culturals i cient¨ªfiques¡±. ¡°Ara b¨¦¡±, adverteix, ¡°amb plena independ¨¨ncia dels poders pol¨ªtics, que no f¨®ra el resultat d¡¯una distribuci¨® de quotes entre partits, com tantes vegades s¡¯ha vist entre nosaltres¡±.

D¡¯altra banda, Barona opina que ¡°en un context de globalitzaci¨® sense retorn s¡¯hauria de debatre la significaci¨® d¡¯aquesta idea de vertebraci¨® cient¨ªfica-cultural-econ¨°mica, i no tant en termes d¡¯identitat com en la recerca de solucions col¡¤lectives per a incidir en un m¨®n global¡±. ¡°La recuperaci¨® de la pr¨°pia hist¨°ria, llengua, arts i ci¨¨ncies com a instrument de partida per a la construcci¨® d¡¯una pres¨¨ncia, d¡¯una projecci¨® en el m¨®n actual, estan encara per fer¡±, afig Barona. ¡°La ¡®marca valenciana¡¯ que s¡¯ha volgut crear i difondre ha estat un enorme frac¨¤s, i l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯IEV hauria de servir d¡¯exemple i de refer¨¨ncia per al futur¡±, conclou.

Actualment hi ha un Institut d¡¯Estudis Valencians sense cap projecci¨® i una activitat ben pobra, ¡°nascut de les bregues internes dels grups anticatalanistes i que utilitza el nom de l¡¯institut fundat per Bosch i Morata, per¨° no hi t¨¦ res a veure¡±, adverteix P¨¦rez Morag¨®n.