Superilles?

La not¨ªcia que Barcelona assajar¨¤ una proposta de les anomenades superilles, en un sector de la travessera de les Corts, davant del Camp Nou, porta a reflexionar sobre aquest model. Les superilles, quan s¡¯han argumentat amb el teixit de l¡¯Eixample com a base, es presenten com la proposta d¡¯agrupar-ne algunes i llevar el tr¨¤nsit dels carrers de l¡¯interior d¡¯aquestes noves unitats; ¡°alguna cosa entre l¡¯illa i el barri¡±, en paraules dels seus impulsors. El motor de la proposta ¨¦s aconseguir una ciutat m¨¦s sostenible, verda i humana. On els barcelonins, sempre en paraules dels seus ide¨°legs, ¡°passin de ser vianants a ser ciutadans¡±.

Tot plegat, pel que he pogut veure de la presentaci¨® que circula i de les entrevistes als seus impulsors, em sembla una mostra preocupant d¡¯una concepci¨® de l¡¯urbanisme que confon les aspiracions d¡¯un projecte, en tant que projecci¨® mental de futur, amb la fantasia ideol¨°gica. La prova ¨¦s que creure¡¯s que avui els barcelonins som vianants i no ciutadans ¨¦s, almenys, poc real; som moltes coses. Potser a la travessera funcionar¨¤, tot convertint aquella part de la ciutat en alguna cosa semblant a un pol¨ªgon, per¨° li manquen matisos per la part regular i homog¨¨nia de la Barcelona central.

La proposta ¨¦s una barreja d¡¯elements amb els quals no podem estar en desacord amb d¡¯altres de projecte urb¨¤ ecol¨°gic radical. Perqu¨¨ se¡¯n facin una idea, la pretensi¨® ¨¦s convertir els carrers d¡¯un grup de nou illes de l¡¯Eixample en un conjunt d¡¯espais verds envoltats per vies de tr¨¤nsit rodat que abra?aran les nou illes. Aquests espais verds, que s¨®n els carrers actuals, representa que guanyaran espai per als vianants, que podran gaudir de m¨¦s espai lliure. Tal com es presenta el projecte de les superilles, sembla dif¨ªcil de contestar, ja que ning¨² pot estar a favor del tr¨¤nsit rodat a les ciutats i en contra de tenir m¨¦s espai lliure. Per¨° ¨¦s tan bona la proposta?

Almenys crec que t¨¦ alguns punts discutibles, sobre els quals m¡¯agradaria insistir. Un ¨¦s una impressi¨® que no puc evitar tenir davant de projectes com aquest, i ¨¦s que mentre que l¡¯arquitectura m¨¦s interessant avui sembla decididament decantar-se pel realisme, entre altres coses per la mateixa conjuntura econ¨°mica, aquest tipus de proposta urban¨ªstica ecol¨°gica sembla apostar pel discurs medi¨¤tic i grandiloq¨¹ent de futur que, paradoxalment, acaba afavorint a curt termini els interessos dels que prenen les decisions. Semblen tenir de costat els grans i no els de peu pla, per molt que es faci a favor d¡¯ells. Cert realisme est¨¤ propiciant que, all¨¤ on hi havia d¡¯haver el 22@, sorgeixin iniciatives que no estaven previstes en forma de locals i activitats que no hav¨ªem imaginat. Ara el que correspon ¨¦s saber acceptar-les i incorporar-les.

Aquesta posici¨®, a m¨¦s, t¨¦ un punt d¡¯antiquat en l¡¯argumentaci¨®, almenys en la que sustenta gr¨¤ficament la teoria: em refereixo als esquemes amb qu¨¨ es representa l¡¯Eixample recorrent a una estesa de sis per sis illes per mostrar la manera d¡¯agrupar-les. Encara es recorre a l¨ªnies i punts, treballant sobre l¡¯espai p¨²blic sense matisos i donant una import¨¤ncia opinable a la seva connectivitat. ?No trobem una manera m¨¦s adequada de representar l¡¯espai urb¨¤? ?L¡¯¨²nic valor constatable de les cru?lles de l¡¯Eixample ¨¦s la seva superf¨ªcie relativa a altres places de Gr¨¤cia? La veritat, no podria trobar-se una conceptualitzaci¨® m¨¦s poc apropiada, ni d¡¯escala ni de concepte.

Tampoc t¨¦ gaires matisos en el que ¨¦s veritablement important, i de fet no sabem quina relaci¨® ni import¨¤ncia t¨¦ el fet que a l¡¯interior d¡¯una superilla hi hagi quatre cru?lles, dos o una. No ajuda gaire dir que cada superilla ¨¦s una ciutat amb car¨¤cter propi, cosa que no fa m¨¦s que augmentar la sospita que darrere de cert ecologisme hi ha una obsessiva mania per l¡¯autosufici¨¨ncia i cert aire antip¨¤tic de quibuts. Es matisa en canvi en altres coses: es pot saber quines esp¨¨cies d¡¯animals i insectes podrem trobar a les superilles, per¨° dels arbres nom¨¦s sabem que actuen com a reguladors de temperatures o com a captadors de contaminants. En canvi, sobre com estaran podats, i si ajudaran a donar una escala adequada a l¡¯espai compr¨¨s entre els arbres, la vorera i les plantes baixes (que ¨¦s el que fa que ens sentim c¨°modes en un carrer i en un altre no), no es diu res. Tampoc del sentit i el paper de les cru?lles ¡ªel m¨¦s caracter¨ªstic de l¡¯Eixample¡ª o de com s¡¯imaginen les plantes baixes. Destil¡¤la ideologia per¨° no encerta a definir adequadament l¡¯espai urb¨¤, i sospitem que ¨¦s perqu¨¨ no el podem imaginar m¨¦s que com una versi¨® de parc amb sargantanes i de bon rotllo. Per¨° no ¨¦s l¡¯espai urb¨¤ que admet les complicades relacions entre tots els que hi intervenen i que utilitza la pol¨ªtica per equilibrar-los i cau en l¡¯error d¡¯unificar. ?s la ciutat, sencera, complicada, no ¨¦s un conjunt de granges autosuficients. Tots volem una ciutat menys sorollosa i menys contaminada, per¨° aquesta no ¨¦s l¡¯¨²nica alternativa.

Esquema de les superilles que Barcelona pensa assajar a la travessera de les Corts.

?