Henry James

Esgotada, pel que sembla, l¡¯edici¨® que va fer l¡¯editorial Alba d¡¯una s¨¨rie d¡¯articles sobre literatura de Henry James ¡ªLa imaginaci¨®n literaria (Barcelona, Alba, 2000)¡ª, Andreu Jaume ha promocionat, editat, prologat i anotat una altra tanda d¡¯articles de l¡¯autor anglo-americ¨¤ en un llibre de gran categoria i molt bona traducci¨® de la prestigiada Olivia de Miguel: Henry James, La locura del arte. Prefacios y ensayos (Barcelona, Lumen, 2014).

Jaume, mallorqu¨ª de s¨°lid llinatge, que ostenta un reguitzell de t¨ªtols dels quals mai ha volgut donar not¨ªcia ¡ªun marquesat, dos comtats i tres baronies¡ª, publica ass¨ªduament, a l¡¯editorial per a la qual treballa infatigablement ¡ªnom¨¦s dorm cinc hores cada dia, cosa que a un servidor el portaria a la ultratomba en menys d¡¯una setmana¡ª, coneix una dotzena de lleng¨¹es cl¨¤ssiques i modernes i posseeix una cultura vast¨ªssima que li ha perm¨¨s d¡¯editar amb excel¡¤l¨¨ncia, entre altres treballs de grand¨ªssim valor, l¡¯obra completa de Shakespeare ¡ªen les millors traduccions espigolades del magma de versions hist¨°riques i recents que en posse?m¡ª, enormes novel¡¤les de la seva admirada Iris Murdoch ¡ªque tamb¨¦ sabia grec i llat¨ª¡ª, o una antologia insigne dels escrits en vers i en prosa de W.H. Auden. Treballa a casa, t¨¦ un jard¨ª a la vista amb murtra, oliveres i un xiprer (tot molt virgili¨¤) i una biblioteca escollida ¡ªtot plegat com preconitzaven els humanistes del Renaixement¡ª: hi treballa sense presses ni pausa.

L¡¯edici¨® que comentem avui cont¨¦ 15 articles triats amb exig¨¨ncia, entre els quals destaquen una bona part dels pr¨°legs que James va escriure per a les seves cr¨ªptiques novel¡¤les quan es van publicar a Nova York (Scribner, entre 1907 i 1909), i, endem¨¦s, articles seus tan fonamentals com ara L¡¯art de la ficci¨®, El futur de la novel¡¤la, La ci¨¨ncia de la cr¨ªtica o Gustave Flaubert ¡ªautor, aquest, del qual li agradava la perfecci¨® de l¡¯estil, bo i criticant-li la nul¡¤la penetraci¨® psicol¨°gica en el tractament dels personatges: una de les poques relliscades de James en el camp de la cr¨ªtica, perqu¨¨ ning¨² no ha dictat que les novel¡¤les hagin de doblegar-se sempre a la introspecci¨® psicol¨°gica, cosa que James s¨ª que va fer, fins a l¡¯extenuaci¨® pr¨°pia i, de vegades, dels lectors.

El llibre s¡¯obre amb una citaci¨® d¡¯Auden en qu¨¨ es lloen aquells autors que han ¡°ignorat la Massa balbucient, que practica un odi remugant a tot el que no pot ser simplificat¡±. Amb aquesta premissa, Jaume ordena el llibre de manera que es pugui entendre per quina ra¨® els grans autors del XIX ¡ªen especial despr¨¦s de les revolucions de 1830, de 1848 i de la Comuna de Par¨ªs¡ª van malfiar-se de la progressiva democratitzaci¨® de la literatura (Dickens, no), val a dir l¡¯entrada, en el mercat dels llibres, de bagatel¡¤les fetes ad¨¦s per servir els interessos d¡¯una burgesia cada vegada m¨¦s avara i mesquina, ad¨¦s per satisfer un gust est¨¨tic com m¨¦s va m¨¦s fr¨¨vol. Si pensem ara en l¡¯estat actual de la nostra cr¨ªtica i de la nostra novel¡¤l¨ªstica cauran, feixugues, sent¨¨ncies com aquestes de l¡¯autor: ¡°All¨° que sol¨ªem anomenar ¡®bon gust¡¯ no t¨¦ res a veure amb el nostre assumpte: ens trobem en pres¨¨ncia de milions de lectors per als quals el gust no ¨¦s sin¨® un obscur instint conf¨²s i precipitat¡±; ¡°La gran prosperitat de la ficci¨® ha anat de bracet amb un altre ¡®signe dels temps¡¯: la desmoralitzaci¨®, la vulgaritzaci¨® de la literatura en general i la familiaritat creixent de les formes de comunicaci¨®, en permetre que els llibres se sentin com a cal sogre en mans del lector poc reflexiu i acr¨ªtic¡±.

James es limitava a exposar all¨° que planava sobre la consci¨¨ncia i l¡¯ofici de tots els grans escriptors a l¡¯alba del XX: els lectors-massa ¡ªavui s¨®n els ¨¤vids lectors de best-sellers¡ª havien renunciat a convertir la lectura en un acte d¡¯exig¨¨ncia hermen¨¨utica i anhel de coneixement. Encara s¨®n a les llibreries, per entendre aquest fenomen, les obres no precisament venudes a manats de Joyce, Broch, Musil o Proust. S¨®n all¨° millor que ha donat el segle, al costat de Kafka, sempre transparent, per¨° no formen part de la lectura quotidiana del com¨².