Els fulgors del vertigen

Quan apareix el darrer llibre d¡¯un escriptor veter¨¤, sobretot si has gaudit amb el tall dels seus versos i el consideres un nom de pes dins la poesia actual en catal¨¤, sempre tens una mica de por per si de cas el poemari ¨¦s una ombra desllu?da del que ha sigut. Aquestes coses, encara que no es diuen, es pensen. I ho he pensat abans d¡¯encetar la lectura de La casa buida, i m¨¦s encara si recorde t¨ªtols de recorregut llarg com s¨®n Fronteres i L¡¯oblit. I l¡¯he errada de totes totes. Afortunadament. Tot i que segurament no t¨¦ l¡¯amplitud de les obres esmentades, ¨¦s un llibre potent, que et somou i t¡¯emociona alhora. Jaume P¨¦rez Montaner ¨¦s un poeta que ha xuclat de la poesia surrealista, de la poesia de capes superposades de Wallace Stevens, dels laberints de Josep Pal¨¤cios o del colp net de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. En els pics de la seua poesia, P¨¦rez Montaner ha apostat per la integraci¨® de registres, tons i lleng¨¹es, per les perplexitats del llenguatge, l¡¯obsessi¨® pel palimpsest, per¨° al mateix temps ha defugit la temptaci¨® de l¡¯hermetisme, perqu¨¨ els replecs de la dicci¨® no oculten mai els horitzons de la seua mirada, la preocupaci¨® pel m¨®n que ens envolta.

La casa buida ¨¦s una destil¡¤laci¨® del m¨®n literari de P¨¦rez Montaner, ja que l¡¯acompanyen autors i obsessions que han sedimentat la seua obra. Ens trobem amb una poesia depurada, de modulaci¨® l¨ªmpida, que a trav¨¦s de la natura o estampes, de manera figurada o m¨¦s o menys directa, du ¡°la comptabilitat moral d¡¯un mateix o dels altres¡±, per dir-ho en paraules de Josep Iborra. Aix¨ª, la flu?desa po¨¨tica sembla funcionar com un escrutini de viv¨¨ncies i actituds, com ara la fidelitat a la manera de ser o a un pa¨ªs, fet que reporta conseq¨¹¨¨ncies morals perdurables. Per exemple, viure en un lloc que t¡¯aparta o t¡¯ignora ¨¦s moure¡¯s i construir en l¡¯ombra, experi¨¨ncia que condueix indefugiblement a la lucidesa. El desenc¨ªs generat encara et fa m¨¦s fort en la decepci¨®, per¨° tamb¨¦ t¡¯aferma en la defensa de l¡¯¨¤mbit amagat que has creat en espera de la llum: ¡°Ens va atrapar aquesta terra esquiva / i ara som arbres d¡¯un furtiu paisatge: / esglai i veu d¡¯una fosca tend¨¨ncia / al sobtat desesper que ens afai?ona¡±.

L¡¯autor, en algun moment, concep l¡¯escriptura com un assassinat, com una ruptura o un perforament violent de components adversos, tot un acte depuratiu que serveix per a afirmar-se en el perible de travessar un m¨®n que s¡¯ensorra per tal de projectar-ne un altre de nou. Potser l¡¯aventura quede nom¨¦s en pura il¡¤lusi¨®, per¨° el seu gest ja la valida.

En el llibre conflueixen composicions de textures textuals diferents, algunes de les quals han estat concebudes per a circumst¨¤ncies concretes, per¨° s¡¯integren i complementen com un guant en la din¨¤mica del poemari. ?s un factor que fa que la lectura cresca en prop¨°sits diversos que es fecunden m¨²tuament. Un dels motors nuclears ¨¦s el pas del temps. La mem¨°ria, ara, s¡¯encarna en evocacions del que va ser i l¡¯ha ajudat a ser; ad¨¦s, s¨®n imatges borroses que regloten, exiliades de tot; altres vegades, els records buits poden ser tamb¨¦ ¡°un plor d¡¯arribada¡± ¡°a una terra remota i sense l¨ªmits¡±, que tal volta siga una invitaci¨® a omplir-se de noves viv¨¨ncies. El temps sovint s¡¯arrapa a la vellesa, a la decrepitud: el bagatge vital es fon en negre: ¡°el solatge d¡¯un temps sense fronteres / ¨¦s tot el que recordes¡±. El poeta veu la mem¨°ria com el pre¨¤mbul, com la provatura ¡°d¡¯aquest atzar que ja no t¨¦ futur: / est¨¤ en la teua ment¡±.

L¡¯autor, en algun moment, concep l¡¯escriptura com un assassinat

La reducci¨® vital ¨¦s manifesta en un despullament volgut que permet desfer-se dels herois i dels imperatius morals i pol¨ªtics, per b¨¦ que de la moral emotiva. El poeta ¨¦s troba en un estadi on nom¨¦s el tacte de la m¨¤ amada esdev¨¦ electricitat i, enmig d¡¯un silenci fet a mida, ¡°crea un altre m¨®n la teua veu¡±. ?s el moment de fotre¡¯s dels somnis innocus o importants, de venjar-se, de ¡°rebentar¡± tota la immund¨ªcia que l¡¯envolta, per tal de voler viure dempeus, amb dignitat. ?s una etapa en qu¨¨ nom¨¦s resta la possibilitat d¡¯imaginar, fins i tot la dissoluci¨® del propi cos. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s l¡¯ocasi¨® per a la ¡°vella obsessi¨® / de tornar a refer l¡¯antic sender¡±, per a continuar fent-se preguntes, tot i no trobar-ne respostes, per a arrapar-se als anhels i als desitjos entre les desfetes o a l¡¯¡°ara fru?m aquesta meravella, / el simple fet de ser i ser ac¨ª¡±. Per a somniar m¨¦s enll¨¤ del somni. Observem com el poeta s¡¯instal¡¤la en un vaiv¨¦ constant: veu la vellesa com a l¨ªnia minvant, per¨° alhora ¨¦s rebel¡¤la a la inanitat i ¨¦s llan?a a espr¨¦mer de nou el desig. El llibre ¨¦s un permanent ren¨¤ixer de les cendres, si puc dir-ho aix¨ª, de saltar d¡¯¨¤nsia en ¨¤nsia, de cr¨¦ixer de panteix en panteix.

El poema ¡°No retorn¡± ¨¦s la s¨ªntesi i la culminaci¨® del viatge fet en els poemes, on ens perfila que els fils que cusen les l¨ªnies tra?ades separen i projecten mons sota el tra? tremol¨®s de les paraules, amollades com una pedra o un ob¨²s per a imaginar un m¨®n o el no-res, o tot alhora. No cerca la llum, sin¨® ¡°la ceguesa i l¡¯enlluernament¡±, les besllums i el remol¨ª de la vida, el silenci que parla i el silenci que crida. Comptat i debatut, ¡°abocat a una nit sense fronteres. / Et saps principi i fi de tu mateix¡±.

Per tot el que hem exposat, per la destresa en la modulaci¨® del vers i en la gesti¨® dels poemes, La casa buida, de P¨¦rez Montaner, ¨¦s un llibre for?a estimable, d¡¯un lirisme net i al mateix temps commovedor.