Els valencians

Els m¨¦s de 30 anys passats des del 1982 han tingut una import¨¤ncia crucial pel fet que han significat la reconstrucci¨® d¡¯aquells m¨ªnims fonaments visibles sense els quals no ¨¦s possible compensar ni els buits de la mem¨°ria hist¨°rica profunda, ni la dispersi¨® de la consci¨¨ncia col¡¤lectiva i territorial comuna. Dit d¡¯una altra manera, a causa de la realitat efectiva de la ¡°comunitat aut¨°noma¡±, i malgrat la seua neutralitat ideol¨°gica en termes ¡°nacionals¡±, la societat valenciana, d¡¯extrem a extrem del territori, ha assolit un cert grau de consci¨¨ncia present de formar una ¡°comunitat moral¡± (de pertinen?a, d¡¯interessos, o de conflictes) amb virtualitats identificadores i integradores molt superiors a les que conservava la difusa i desvitalitzada consci¨¨ncia d¡¯una hist¨°ria compartida. Certament, ara mateix, aquest 9 d¡¯Octubre del 2015, la percepci¨® de ser valencians, o de viure en un espai com¨² valenci¨¤, ¨¦s molt m¨¦s viva i molt m¨¦s extensament conscient, present i valuosa del que era el 1980, el 1960, el 1930 o el 1900.

Aquest pot ser un nou punt de partida per a un nou valencianisme m¨¦s o menys ¡°nacional¡±, segurament encara per definir del tot, per¨° que, per primera vegada, pot construir-se sobre uns fonaments de realitat i de consci¨¨ncia abans quasi inexistents. Enfront de la perplexitat general i de la ignor¨¤ncia de la immensa majoria ¡ªel no saber : la mem¨°ria perduda o molt vaga¡ª, els joves nacionalistes dels anys seixanta i setanta havien d¡¯explicar, i fins i tot intentar ¡°demostrar¡±, que el Pa¨ªs Valenci¨¤ era alguna cosa que existia, que tenia un nom, un mapa, una llengua i algun dia fins i tot tindria un govern: per al 95% de la poblaci¨®, tot aix¨° eren coses mai no vistes ni sentides, fantasies amb molt poca connexi¨® amb el m¨®n de les coses reals. Ara, per contra, el m¨®n real dels valencians est¨¤ fet tamb¨¦ d¡¯aquestes coses, i la salut, l¡¯educaci¨®, i tants altres sectors de la realitat quotidiana, s¨®n dirigits i administrats dins d¡¯un espai valenci¨¤, definit formalment com a tal.

L¡¯autor opina que els valencians aniran decantant-se cap a una nacionalitat en sentit constitucional

?s cert que aix¨° ¨¦s efecte, en gran mesura, de l¡¯organitzaci¨® auton¨°mica de l¡¯Estat, i que per tant el mateix proc¨¦s ¡ªun refor?ament de la identitat a trav¨¦s del marc institucional¡ª s¡¯ha esdevingut a M¨²rcia, a Castella-La Manxa, o a Extremadura. Per¨° la no-exclusivitat del fenomen afecta poc la seua import¨¤ncia, sobretot perqu¨¨, en el cas valenci¨¤, va acompanyat d¡¯alguns elements de singularitat extensament percebuts: per exemple la llengua (fins i tot en els conflictes tan espec¨ªfics que suscita), o el nom de Generalitat, o la percepci¨® difusa que l¡¯autogovern ¨¦s tamb¨¦ hereu de moviments reivindicatius recents i de drets hist¨°rics antics. Els valencians no ens hem hagut d¡¯inventar un Palau de la Generalitat o una identitat hist¨°rica per a les nostres Corts: ja ho ten¨ªem, tot aix¨°, i m¨¦s coses. Perqu¨¨ la major part de les actuals ¡°autonomies¡±, d¡¯Andalusia fins a Cant¨¤bria, no havien tingut mai, hist¨°ricament, una exist¨¨ncia institucional i pol¨ªtica.

Els valencians, s¨ª: ¨¦rem un Regne real i efectiu, amb una data simb¨°lica de naixement l¡¯octubre de 1238. A pesar, doncs, de la denominaci¨® neutra i desvitalitzadora de ¡°Comunitat¡±, i a pesar de l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una ¡°ideologia de pa¨ªs¡± projectada des de les institucions, la construcci¨® d¡¯aquests fonaments per a la consci¨¨ncia ha estat un fet real i sense precedents: la pertinen?a a un espai com¨² valenci¨¤ ¨¦s ara m¨¦s extensament assumida i compartida que en cap altre moment de la hist¨°ria contempor¨¤nia, i carregada amb connotacions i valoracions positives. Per no perdre la perspectiva, en positiu i en negatiu, cal recordar qu¨¨ era, quina exist¨¨ncia tenia aquest pa¨ªs durant les etapes hist¨°riques immediatament anteriors (des de la Restauraci¨®, per exemple, fins al final del franquisme); i cal imaginar tamb¨¦ qu¨¨ seria ara mateix, quin grau de consist¨¨ncia hauria assolit, si haguera estat preservat i vigorosament usat el nom de Pa¨ªs Valenci¨¤, i si d¡¯en?¨¤ del 1982 els ocupants del palau de la Generalitat s¡¯hagueren cregut el pa¨ªs i hagueren governat amb una certa fe i amb un cert projecte i horitz¨® nacional.

D¡¯altra banda, aquest mateix per¨ªode de vida pol¨ªtica auton¨°mica ha significat tamb¨¦ el manteniment dels antics d¨¨ficits, conflictes i confusions en la pr¨°pia definici¨® col¡¤lectiva: els valencians ¡ªla major part, segurament, de la societat valenciana¡ª saben ara que s¨®n alguna cosa, almenys una comunitat aut¨°noma amb algunes singularitats, per¨° quina ¨¦s aquesta cosa i com es defineix? ?s simplement una regi¨® espanyola com qualsevol altra, una regi¨® ¡°vigorosament diferenciada¡± ¡ªcom afirmava Fuster del ¡°poble valenci¨¤¡±¡ª, una ¡°nacionalitat¡±, un ¡°pa¨ªs catal¨¤¡±, un ¡°pa¨ªs d¡¯Europa¡±?

Nom¨¦s apuntar¨¦, provisionalment i amb alguns dubtes, que els darrers 30 o 40 anys, almenys en comparaci¨® dels cent anys anteriors, han representat una certa reducci¨® de l¡¯espanyolisme pol¨ªtic m¨¦s negatiu i repressiu, encara que no tant de l¡¯espanyolitat assumida i no q¨¹estionada. Han representat tamb¨¦ la pres¨¨ncia, tan provocativa o conflictiva com es vulga, d¡¯un ¡°catalanisme¡± minoritari per¨° estable, del tot marginal com a opci¨® expl¨ªcitament pol¨ªtica, per¨° molt menys marginal com a opci¨® gen¨¨ricament cultural. Entremig, l¡¯exist¨¨ncia del pa¨ªs (ha de ser necess¨¤riament ¡°ni carn ni peix¡±?) encara continua buscant la manera de definir-se, segurament continuar¨¤ buscant-la molt de temps, i probablement la trobar¨¤ a trav¨¦s de l¡¯exercici del joc pol¨ªtic, del debat d¡¯idees, de l¡¯experi¨¨ncia dels termes en conflicte, i de la seua reducci¨® a plantejaments no hostils ni m¨²tuament agressius o intolerants.

L¡¯afirmaci¨® per oposici¨® d¡¯una difer¨¨ncia anticatalana retrocedir¨¤ lentament

La meua previsi¨® m¨¦s favorable, i potser m¨¦s realista, vista l¡¯evoluci¨® de les forces en joc, ¨¦s que aquest pa¨ªs ¡ªvull dir sectors cada vegada m¨¦s extensos i significatius d¡¯aquesta societat¡ª anir¨¤ decantant-se cap a l¡¯autopercepci¨® en termes de nacionalitat, aproximadament en el sentit ¡°constitucional¡± de la paraula, ¨¦s a dir, amb un nivell de definici¨® i amb un estatus col¡¤lectiu que ning¨² no sap molt b¨¦ qu¨¨ vol dir, per¨° que ¨¦s una mena de ¡°categoria¡± que funciona, i que als ulls de l¡¯opini¨® general apareix com una condici¨® d¡¯alguna manera m¨¦s-que-regional (¨¦s clar que si hagu¨¦s de parlar del futur que jo considere desitjable, i no del que veig com a possible o probable, aniria una mica m¨¦s enll¨¤ dels termes ¡°constitucionals¡± i de l¡¯ambig¨¹itat terminol¨°gica). Crec tamb¨¦ que aquesta ¡°nacionalitat¡± buscar¨¤ la manera de preservar un cert nivell, almenys, de difer¨¨ncia visible: a trav¨¦s de la llengua pr¨°pia, per exemple, a trav¨¦s de la cultura institucional, i fins i tot amb el refor?ament de l¡¯especificitat de la vida pol¨ªtica. Crec, igualment, que l¡¯afirmaci¨®-per-oposici¨® d¡¯una difer¨¨ncia anticatalana retrocedir¨¤ lentament (en la seua variant ¡°blavera¡±, si m¨¦s no) com a factor condicionant de bona part de la vida pol¨ªtica i cultural valenciana, en la mesura que la valencianitat s¡¯afirme per ella mateixa. I pense, finalment, que alguna forma de nacionalisme valenci¨¤ (¡°nacionalisme¡± en el sentit positiu i constructiu que ac¨ª hem donat sempre a la paraula i al concepte) far¨¤ un paper cada vegada m¨¦s important en la vida c¨ªvica, cultural i pol¨ªtica del pa¨ªs. En tot cas, es tracta de previsions modestes i discretes: de les condicions m¨ªnimes, no de les ¨°ptimes, de ¡°normalitat¡± que els valencians haurien d¡¯acceptar per al seu pa¨ªs. Si volen.

La hip¨°tesi de la regressi¨® cap a la inexist¨¨ncia ¨¦s massa trista i massa est¨¨ril

Suposant que malgrat tot les meues previsions no pequen de massa optimistes, no s¨¦ del cert si amb tot aix¨° el pa¨ªs ser¨¤ m¨¦s pa¨ªs el 9 d¡¯Octubre del 2025 o del 2045. No ho s¨¦ amb certesa, per¨° tinc una raonable confian?a en la resposta afirmativa. Amb una miqueta de fe en els trets m¨¦s humans i sociables de l¡¯esp¨¨cie, amb una miqueta d'esperan?a en la ra¨®, i amb molt¨ªssima fermesa en la defensa de la llengua i en la resist¨¨ncia activa contra qualsevol retroc¨¦s en les poques per¨° irrenunciables coses tan penosament aconseguides. L¡¯altra opci¨®, la hip¨°tesi de regressi¨® cap a la inexist¨¨ncia o la insignifican?a, ¨¦s massa trista, massa indigna, massa est¨¨ril i massa portadora de ru?na moral i de desolaci¨®. Som molts els valencians que sentim aquest pa¨ªs com a part de la nostra vocaci¨® humana de viure, que el vivim com una condici¨® de la nostra pr¨°pia dignitat, i que no hem acceptat que siga redu?t a la dissoluci¨®, l¡¯eliminaci¨® hist¨°rica i el no-res.