L'¨²ltim vol de la Rep¨²blica

Rafael Castellote, 89 anys i natural de la Font de la Figuera, mai oblidar¨¤ les ¨²ltimes paraules que va pronunciar La Pasionaria en s¨°l espanyol, posici¨® Dakar, aer¨°drom de Mon¨°ver, abans de volar cap a Or¨¤ en una avioneta Drag¨®n, escapant dels franquistes: "Tinc molta confian?a en vosaltres, xics, prompte sabreu qu¨¨ passa, per¨° feu-vos-en la idea, perqu¨¨ la situaci¨® no ¨¦s molt bona".

La mitja nit del 6 de mar? de 1939 el petit aer¨°drom alacant¨ª era un formiguer de p¨¤nic. Tan sols quedaven un parell de setmanes perqu¨¨ els feixistes entraren a la ciutat de Val¨¨ncia i al port d'Alacant s'escenificara la trag¨¨dia de la fugida impossible per a centenars de combatents copats definitivament el 30 de mar? per les tropes italianes. Per acabar-ho d'arreglar Segismundo Casado, cap de l'Ex¨¨rcit del Centre, es revoltava a Madrid.

Negr¨ªn i el seu govern tenien preparats dos grans avions Douglas per a escapar

S'acabava la guerra i l'elit republicana es concentrava en la coneguda com a "posici¨® Dakar", a l'aer¨°drom de Mon¨°ver. All¨ª, al comen?ament del mes i en un ambient crispat van arribar Rafael Alberti i Mar¨ªa Teresa Le¨®n, Togliatti, Claud¨ªn i altres l¨ªders importants del PCE aix¨ª com militars d'alta graduaci¨®.

Negr¨ªn i el seu govern tenien preparats dos grans avions Douglas per a escapar dels seus enemics. La vesprada del dia 6, el president del govern derrotat i els seus ministres es van enlairar sense incidents de la posici¨® Dakar. Hi anaven tots, llevat d'Uribe.

Aqueix dia, el jove guerriller Rafael Castellote amb els seus companys de la Font de la Figuera tenien una missi¨® hist¨°rica. Armats amb els seus fusells curts Smischer, amb tres carregadors de trenta bales cada un, seguien les ordres directes del coronel Ignacio Hidalgo de Cisneros, cap de l'aviaci¨® republicana, que els havia encomanat la seua ¨²ltima missi¨®: escortar a Dolores Ib¨¢rruri, Vicente Uribe i el b¨²lgar Muriev Ivanov, delegat de la Internacional Comunista, conegut pel Moreno, fins que pujaren al bimotor Drag¨®n que els portaria a Or¨¤.

Castellote, responsable aqueixa nit del grup de guerrillers d'escorta, s'havia passat els ¨²ltims mesos de guerra fent sabotatges en la zona enemiga fins que va rebre l'ordre de dirigir-se a la posici¨® Dakar amb els seus homes per a aqueixa missi¨® especial.

"Ja sab¨ªem que les coses anaven malament, per¨° quan vam arribar a Mon¨°ver vam saber que anaven pitjor", conta ara Rafael als seus 89 anys, en sa casa de Torrefiel, a Val¨¨ncia.

"El govern al complet venia de Barcelona, all¨ª estaven La Pasionaria, L¨ªster, Uribe, ?lvarez de Bayo... Negr¨ªn estava allotjat en una canyada, en un edifici gran, La Pasionaria i Uribe en un xalet. Nosaltres, els de Font de la Figuera, vam arribar des de Val¨¨ncia, ¨¦rem uns 20 homes ensinistrats. Llavors vaig veure el capit¨¤ de la companyia i ens va informar de la missi¨®. Calia escortar La Pasionaria i Uribe des del xalet a l'aeroport. Ells anirien en un cotxe i nosaltres darrere. En total ¨¦rem tres homes armats fins a les dents.

En la posici¨® Dakar hi havia tres avions grans, cada un en un cap del camp. Llavors va arribar el coronel Cisneros. 'Vost¨¦s ja han dinat? ?va dir?. D'ac¨ª no ix ni entra ning¨² fins que ens hagen enlairat els avions".

La desbandada de l'ex¨¨rcit republic¨¤

L'ex¨¨rcit republic¨¤ estava en desbandada i despr¨¦s del colp del coronel Casado es vivia a Madrid la vergonya d'enfrontaments entre republicans amb Franco a les portes de la ciutat.

"A Mon¨°ver hi havia molta gent que arribava buscant vies de fuga, per¨° se n'havia de tornar o dirigir-se a Alacant, perqu¨¨ no hi havia espai en els avions", continua Castellote, "eren coronels de l'ex¨¨rcit, comunistes, gent molt coneguda. Alguns de nosaltres hav¨ªem d'anar d'escorta amb ells fins a Alacant a la cerca d'una eixida a l'estranger. Els guerrillers custodi¨¤vem els avions fins que no en va quedar cap en terra. Van eixir a la fi tots volant. I llavors va succeir. An¨¤vem a replegar-nos quan va arribar un cami¨® descobert amb tropes lleials al colpista Casado. "Reunisquen-se tots ac¨ª i entreguen les armes!", van cridar. "Per¨° nosaltres vam replicar que nom¨¦s ho far¨ªem als nostres comandaments. Finalment vam poder eixir d'aquella ratera i tornar a Val¨¨ncia".

L'aventura de Rafael Castellote havia comen?at mesos arrere, quan mobilitzat en l'anomenada quinta del biber¨®, la del 1941, va eixir amb els seus camarades de la Font de la Figuera en direcci¨® a Barcelona per a incorporar-se a les dues divisions de les JSU.

"Per¨° estava preparant-se l'ofensiva de l'Ebre i els faltava gent, aix¨ª que quan vam arribar a Salou, L¨ªster ens va fer baixar i quedar-nos-hi per a participar en la batalla. Les condicions d'espera eren roin¨ªssimes, sense menjar, dormint en terra, sense mantes, polls. Pura mis¨¨ria, aix¨ª que vam anar cap a Val¨¨ncia i all¨¤ ens van proposar formar part de la guerrilla. El 14 Cos de l'Ex¨¨rcit estava a Benim¨¤met i vam passar una setmana aprenent a posar bombes davall les vies de tren. Una vegada ensinistrats, vam anar a Granada, a Sierra Morena, que fins i tot no estava ocupada per l'enemic. Vam creuar la l¨ªnia de foc i vam passar quasi un mes posant explosius en els ponts i les vies i els camins. De dia ens amag¨¤vem en una zona de molt de matoll i de nit actu¨¤vem".

Els guerrillers republicans depenien de l'ex¨¨rcit, per¨° en realitat la seua estrat¨¨gia estava dirigida pel PCE l'¨²ltim any de la guerra.

Segons conta Tu?¨®n de Lara, els ¨²ltims dies de Mon¨°ver van suposar una aventura per als l¨ªders comunistes i republicans. Abans de l'eixida de La Pasionaria en el Drag¨®n, va tenir lloc una reuni¨® dels quadres que quedaven del PCE amb Vicente Uribe i Togliatti, del PCI. Es va decidir que s'hi quedaren tres homes: Checa, Togliatti i Claud¨ªn. En eixir de l'aeroport amb cotxe van ser detinguts pel cap del SIM d'Alacant per ordre dels casadistes, per¨° l'agent d'intel?lig¨¨ncia era vell amic de Claud¨ªn i els va alliberar. Altres no van tenir tanta sort i van ser tancats en presons com Sant Miquel dels Reis fins que va arribar Franco el 30 de mar? d'aqueix any funest i els va afusellar, entre ells estaven Casto Garc¨ªa, Manuel Navarro i altres comunistes que es quedaven per organitzar la resist¨¨ncia.

Castellote no va acabar els seus sobresalts pol¨ªtics amb la guerra civil. Com a membre actiu del PCE a Val¨¨ncia, va ser una de les v¨ªctimes de la llegend¨¤ria "caiguda" de la c¨²pula obrera valenciana el 1968, a les mans de la infausta policia franquista coneguda com a Brigada Pol¨ªtico-Social; amb el difunt Antonio Palomares al capdavant.

Ara, en la pau de la democr¨¤cia, li brillen els ulls d'entusiasme a aquest lluitador de gaireb¨¦ 90 anys, en recordar aquells dies en la posici¨® Dakar. La mateixa Dolores Ib¨¢rruri, en les seues mem¨°ries, relata des del seu punt de vista, el testimoni de Rafael. Escriu la m¨ªtica l¨ªder revolucion¨¤ria. "Jo acabava les p¨¤gines de la meua obra El ¨²ltimo camino recordant com un grup de guerrillers va venir a acomiadar-se a l'aer¨°drom de Mon¨°ver. 'Salut camarada Passionaria. Fins prompte!', van dir. Els vaig abra?ar a tots".

Rafael Castellote, amb el seu testimoni, posa punt final a aquesta hist¨°ria amb les paraules de la icona comunista europea. Aquelles paraules tristes exclamades sobre el soroll de les h¨¨lixs del Drag¨®n: "Tinc molta confian?a en vosaltres. Per¨° feu-vos-en la idea, la situaci¨® no ¨¦s molt bona...". Aquells guerrillers quasi adolescents, ja ho sabien, "la situaci¨® va ser la pitjor possible". La guerra estava perduda per sempre.