Instants d'innoc¨¨ncia

A l'¨²nic que li he comprat alguna obra ¨¦s a Cardells!" em diu sovint Andreu Alfaro. I afegeix: "Aquelles escultures d'uralita, aquells perols, s¨®n genials! ?s boig, Cardells!". Els ulls li llueixen, a l'Andreu, quan em fa aquesta revelaci¨®. De vegades s'oblida que all¨° ja m'ho ha contat, i repeteix l'an¨¨cdota amb la mateixa ¨¤nsia, amb el mateix enlluernament: Cardells, Cardells... I encara Cardells. Jo li dic que a mi tamb¨¦ m'interessa molt, per¨° ell insisteix que Cardells ¨¦s l'¨²nic a qui ha comprat alguna cosa, i remarca aix¨° de l'¨²nic, com dotant aquella circumst¨¤ncia d'un honor especial. Que ho ¨¦s, d'aix¨° no hi ha dubte. Alfaro t¨¦ un gust ferm, un criteri indoblegable. Una conversa amb ell pot derivar cap a la percepci¨® de l'obra de molts artistes, i pocs ixen ben parats en el moment de passar per l'atape?da trama del seu sed¨¤s. Cardells n'¨¦s un, dels que se salven de la dalla alfarenca. Tamb¨¦ Carmen Calvo t¨¦ una devoci¨® especial a aquest artista, en particular a la seua s¨¨rie de Ri?as. I Yvars, en El momento est¨¦tico, va encara m¨¦s lluny: "La sencillez de las sastrer¨ªas de cart¨®n, los patrones geometrizantes transformados en un est¨ªmulo de sensaciones sensibles, los trazos someros sobre la rugosa superficie del hierro que dan vida a un combate ritual ?una ri?a los llama el artista?, son desde mi punto de vista una de las aportaciones m¨¢s serias al perfil de la figuraci¨®n espa?ola".

"Si haig de triar entre l'IVAM i el Mercat Central, trie aquest ¨²ltim"

"Una obra de De Chirico ¨¦s l'¨²nica que jo compraria"

"Disparar ¨¦s como dibuixar: cal aconseguir un cl¨ªmax intern, una absoluta concentraci¨®"

Malauradament, Cardells no es prodiga molt, costa de trobar, de saber qu¨¨ fa, s'escapoleix amb facilitat. Francisco Calvo Serraller parla en un article de "la proverbial severitat" de les seues obres, i ell, com a persona, tamb¨¦ resulta proverbialment sever en el moment d'abandonar el seu m¨®n. El voldr¨ªem m¨¦s prop, m¨¦s accessible, m¨¦s nostre. Calvo Serraller tamb¨¦ diu que Cardells aconsegueix conciliar en la seua obra L¨¦ger amb Morandi, ¨¦s a dir, el rigor amb l'emoci¨®. Podria ser, per¨° a mi em sembla m¨¦s amarg, m¨¦s fort, m¨¦s excitant. Com un caf¨¦ ben carregat despr¨¦s d'una nit d'insomni.

Perols, sastreries, abadejos i... una pistola

Despr¨¦s d'insistir molt, i d'un parell d'ocasions fallides, Joan Cardells ens rep en el seu estudi del carrer de Sagunt. El seu espai de treball ocupa dos pisos d'aquella finca, i l'ambient ¨¦s purament utilitari, amb les cortines tamisant la llum, i amb les obres escampades pertot arreu. Hi ha els motius que esperonen la seua creativitat: olles i perols, formes de cera que recorden un bacall¨¤, una imatge de la icona dels pneum¨¤tics Michelin, una fulla d'acant seca, tota mena d'objectes industrials... De seguida ens mostra els dibuixos per a un llibre d'autor que est¨¤ preparant, i que l'ha tingut molt ocupat els darrers mesos: hi apareix el seu repertori, les seues formes org¨¤niques, el seu univers industrial. Va passant dibuixos (vora setanta en du ja preparats): collverds penjant del bec, crestes de pollastre, uralites d'unes teulades, un plat d'olives, unes fulles d'acant... La successi¨® ¨¦s inquietant, cada obra sembla un misteri, en tot all¨° hi ha una mena d'obsessi¨® creixent. "Una obra em du a una altra... Aquesta trenca molt!", em diu referint-se a unes crestes de pollastre, dibuixades amb bol¨ªgraf vermell. "Per¨° cal arriscar-se!". Faig que s¨ª, i pense que potser ¨¦s dels artistes que conec que m¨¦s s'arrisca. Tot i aix¨° li pregunte el perqu¨¨ de tot plegat, d'aquelles olles i d'aquelles crestes de pollastre. "S¨®n emocions paral.leles. De menut m'agradava molt anar a les ferreteries, tots aquells objectes industrials perfectament ordenats, de totes les mides, aquell repertori em semblava fascinant. En realitat, les meues obres entren dins del concepte del bodeg¨®. I amb les crestes dels pollastres passa si fa no fa el mateix: m'agrada molt anar al Mercat Central i contemplar totes aquelles parades que venen coses ja impossibles de trobar en els supermercats. Si haig de triar entre l'IVAM i el Mercat Central, trie aquest ¨²ltim! ?s molt m¨¦s suggestiu per a un creador!".

Joan Cardells ¨¦s un home cepat, en¨¨rgic, que parla fort i segur de si mateix, tot i afirmar que ¨¦s un t¨ªmid absolut. En la r¨¤dio sona un concert de Xostak¨®vitx i ens pregunta si ens molesta. "M'encanta, no he arribat a m¨¦s" es disculpa. S'enc¨¦n una cigarreta i es dirigeix a Jes¨²s Ciscar: "Puc eixir en les fotografies fumant? Com que ara no est¨¤ ben vist...". Tantes precaucions sobten una mica, i desconcerten si ho comparem amb la rotunditat de la seua obra. "Per qu¨¨ la fulla d'acant? Per l'evocaci¨® dels temes de l'aprenentatge. He dibuixat les fulles d'acant en l'acad¨¨mia i vull recuperar aquelles emocions perdudes. La mem¨°ria ¨¦s la mat¨¨ria primera amb qu¨¨ treballe... Per aix¨°, treballe amb blanc i negre, que ¨¦s com jo he estudiat en els llibres de text. Per aix¨° tamb¨¦ he buscat produir imatges amb la m¨ªnima instrumentaci¨® possible, i empre llapis i paper... De vegades, el bol¨ªgraf, que tamb¨¦ t¨¦ aquest component d'aprenentatge elemental. El plaer de l'aprenentatge... Ma mare va n¨¤ixer al carrer de la Bosseria, on hi ha moltes botigues de confecci¨® de roba de faena. Potser aix¨° tamb¨¦ puga explicar una miqueta la meua d¨¨ria pels sastres, i la meua sastreria imagin¨¤ria... Al capdavall, pinte per a recuperar instants de la innoc¨¨ncia".

Segueix passant aquells dibuixos, aquell gran treball on se sintetitza l'univers cardellesi¨¤. "Ac¨ª compagine crestes de pollastre amb fulles d'acant... Hi ha una certa tra?ci¨® per haver emprat el color, per¨°... Ac¨ª hi ha una lluna-olla... No s¨¦ quan acabar¨¤ tot a?¨°, pot acabar en qualsevol moment". Mentre mire aquelles obres, em pregunte d'on ve aquell home, com s'ha forjat. "Tinc pocs mestres... Admire molt Emilio Freixas, l'autor de c¨°mics: fou ell qui em va ensenyar que qualsevol cosa del m¨®n pot convertir-se en un dibuix. I despr¨¦s De Chirico. Una obra d'ell ¨¦s l'¨²nica que jo compraria. Em va fer con¨¦ixer la modernitat: ¨¦s el meu objecte de desig". Aprofite la confid¨¨ncia per a preguntar-li pels artistes valencians. "Em porte b¨¦ amb tots... No tinc grans enemics... Admire Alfaro, per la seua perseveran?a, i Carmen Calvo, que s'ha sabut guanyar un lloc en l'art internacional. Tamb¨¦ Mart¨ª Quinto i Eva Mus, pel rigor en la seua obra. Marcelo Fuentes, t¨¦ qualitats de Hopper i de Morandi: aconsegueix com ells copsar el silenci. Tamb¨¦ admire molt Vicent Salvador Labrandero i l'escultora Amparo Tormo".

Abans de marxar li confesse que tinc una ¨²ltima pregunta a fer-li, i aquesta en nom del periodista Adolf Beltran: "Encara conserves la pistola?" li deixe caure a boca de can¨®. Li sobta la pregunta i riu. "S¨®c membre del Club de Tir Ol¨ªmpic. En una ocasi¨®, el metge em va obligar a fer esport i jo vaig triar el tir al blanc... No te'n rigues: m'ha anat molt b¨¦ per a la salut! Per a disparar cal concentrar-se, oblidar-se de tot, ¨¦s una ter¨¤pia perfecta. Disparar ¨¦s com dibuixar: cal aconseguir un cl¨ªmax intern, una total i absoluta concentraci¨®. Voleu fotografiar-me amb la pistola?". Li diem que no cal, que no ¨¦s necessari. Per¨°, ja en el carrer, pense que potser ens hem enganyat deixant passar aquella oportunitat. Sobretot perqu¨¨, segons assegura, t¨¦ bona punteria.