Els salats valencians de Mallorca

Carme Femenia recorda que generaci¨® rere generaci¨® li han explicat que els seus avantpassats "s¨®n de ra?a mallorquina". S¨®n valencians d'origen mallorqu¨ª que recalaren a les comarques valencianes buscant terres i faena, vingueren arran de l'expulsi¨® dels moriscos i durant anys han conservat la seua llengua, la seua cultura i alguns costums. Per¨° tamb¨¦ patiren burles i rialles per part dels aut¨°ctons que notaven estrany el seu accent salat, com recorden les persones majors de T¨¤rbena. La gent de Bolulla es referia a ells com "ja v¨¦nen les estafarreres parlant de sa", en refer¨¨ncia a l'article salat que conserven encara. Per¨° aix¨° ha canviat, d'uns anys en?¨¤, i gr¨¤cies a diferents investigacions i a un proc¨¦s de recuperaci¨® de la mem¨°ria col.lectiva aquests valencians mallorquins n'estan orgullosos, saben d'on v¨¦nen i volen mantenir la seua cultura. "Partien del desconeixement i de l'oblit", assegura el periodista Juli Esteve, referint-se als descendents d'aquells mallorquins que fa quatre segles recalaren a les valls d'interior, aprofitant el buit deixat pels moriscos, per poder treballar i conrear un futur millor.

"Nosaltres vol¨ªem el protagonisme per a la gent del poble", diu Sergi Tar¨ªn

Els ¨²ltims anys, T¨¤rbena ha pogut recuperar la seua hist¨°ria"

Les investigacions de Josep Costa van ser estimulades per Vicen? Rossell¨®

De tot aix¨°, i amb testimonis dels protagonistes d'aquesta hist¨°ria, parla amb tots els detalls el documental Valencians de Mallorca, elaborat per InfoTV, amb gui¨® de Sergi Tar¨ªn. "?s un documental amb molt de sentiment, per a ells el tema de l'origen era una mena d'estigma", admet el guionista.

El documental, que s'estrena dem¨¤ divendres a les 19.00 a la Casa de Cultura de D¨¦nia, analitza un episodi hist¨°ric pr¨¤cticament desconegut fins als anys 80 i del qual ara es commemora el quart centenari: la repoblaci¨®, amb milers d'immigrants mallorquins, de molts pobles de la Marina, la Safor i el Comtat, que havien quedat buits despr¨¦s de l'expulsi¨® dels moriscos, el 1609. Amb una edici¨® acurada, i una ambientaci¨® hist¨°rica ben encertada, comen?a recordant que el 1610 els ports de Mallorca viuen un degoteig de gent que abandona sa casa. S¨®n llauradors ofegats pels deutes, hi ha molta gent i poca collita de blat.

L'expulsi¨® dels moriscos d¨®na una oportunitat, el Regne de Val¨¨ncia ha perdut un ter? de la seua poblaci¨® i necessita urgentment m¨¤ d'obra. De Margalida, d'Art¨¤, de Llucmajor, de Manacor, de Pollen?a arribaren milers de persones per poder menjar i viure. "Per a un pag¨¨s una promesa de terra i feina era una benedicci¨®, i molts, que no havien posat mai un peu en un vaixell, agafaren la fam¨ªlia i marxaren", explica en el documental Antoni Mas, professor d'hist¨°ria medieval a la Universitat de les Illes Balears. "Aquest tema ha estat poc investigat perqu¨¨ els historiadors s'estimen m¨¦s les aventures dels reis i monarques, per¨° nosaltres vol¨ªem el protagonisme per a la gent del poble", explica Tar¨ªn.

La recuperaci¨® col.lectiva d'uns or¨ªgens

El documental trau tamb¨¦ a la llum tota l'her¨¨ncia deixada per aquells colons, encara hui ben visible en la parla, ja que mantenen l'article salat, per exemple en dir sa taula. Tamb¨¦ se'n conserven nombrosos cognoms ?la meitat dels noms del cens d'alguns pobles s¨®n mallorquins? i la topon¨ªmia, com pot ser la bassa de Sineu a la marjal de Pego-Oliva, recorda aquell passat mallorqu¨ª. Una influ¨¨ncia que s'est¨¦n a les tradicions o a les festes. D'aquest tema, se n'ha parlat i s'ha publicat molt, per¨° aquest nou documental incideix en alguns aspectes menys coneguts, com ¨¦s, per exemple, l'endog¨¤mia entre aquests immigrants a l'hora de casar-se o, al mateix temps, la tria de noms valencians per als fills, com Vicent o Empar, per a intentar esborrar el seu passat i proced¨¨ncia illencs.

Els mallorquins ocuparen terres de les valls d'interior, abandonades pels moriscos; all¨ª van cultivar els arbres i els cereals. Per¨° amb el pas del temps arribaren les complicacions, uns quants acabaren exercint de bandolers i la majoria comen?aren a patir mancan?a econ¨°mica a causa de la fragmentaci¨® de la terra heretada. Els fills d'aquells mallorquins van patir per poder pagar els elevats tributs al propietari de la terra. Cada generaci¨® tindr¨¤ una extensi¨® de terra m¨¦s redu?da i, en conseq¨¹¨¨ncia, els guanys tamb¨¦ minvaran, per¨° els tributs es mantindran, amb la qual cosa el malestar dels llauradors augmentar¨¤, i rebutjaran clarament els privilegis dels nobles. Aquest panorama va anar calfant l'ambient social que desemboc¨¤ en la segona Germania del 1693, encap?alada en alguns pobles per descendents de mallorquins, una revolta apagada, per¨° que despr¨¦s rebrot¨¤ amb les guerres de Successi¨® i la del Franc¨¦s. El territori valenci¨¤ fou l'exponent del rebuig als privilegis dels nobles.

La mallorquinitat de T¨¤rbena i la Vall de Gallinera sempre ha estat ben coneguda, per¨° no ha estat fins a les investigacions de Josep Costa, estimulades per Vicen? Rossell¨® i publicades el 1978, que no s'ha sabut que tamb¨¦ hi hagu¨¦ assentaments importants de mallorquins en llocs com Xal¨®, Ll¨ªber, Bolulla, Gata, Pedreguer, l'Atz¨²via, els Poblets, la Rectoria... i molts m¨¦s.

El documental, en un cap¨ªtol introductori, evoca aquell descobriment, ampliat la d¨¨cada passada amb els treballs d'Antoni Mas, Joan Llu¨ªs Monjo i Josep Mas. Un segon cap¨ªtol explica els detalls de la colonitzaci¨®, que s'est¨¦n durant tot el segle XVII. Finalment, l'¨²ltim cap¨ªtol recorre els pobles m¨¦s mallorquins de la Marina i presenta quina ¨¦s l'empremta balear encara vigent, i les restes d'aquest passat en el parlar, en la gastronomia o en els costums. I hi ha una menci¨® especial a T¨¤rbena, l'¨²nic municipi que conserva el 'parlar de sa' dels repobladors i que per aix¨° ha estat sotm¨¦s tradicionalment a la burla dels pobles ve?ns. Els ¨²ltims anys, en canvi, T¨¤rbena ha pogut recuperar la seua hist¨°ria i els tarbeners proclamen amb orgull aqueixos or¨ªgens. "Ara emociona que passen de la vergonya a l'orgull de ser com s¨®n", afirma Juli Esteve. "Ells han lluitat pels or¨ªgens, per la mem¨°ria i per conservar la seua dignitat", afig el guionista.

El gui¨® i la direcci¨® de Valencians de Mallorca corresponen a Sergi Tar¨ªn i Juli Esteve, i la imatge i el muntatge a Esther Albert i Antoni Arnau. El treball, que s'ha est¨¦s durant 10 mesos i ha costat 65.000 euros, s'ha dut a terme per iniciativa de la Mancomunitat Cultural i l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i en coproducci¨® amb IB3, la Televisi¨® de les Illes Balears. Hi han participat tamb¨¦ el Govern Balear, el Consell de Mallorca, l'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, les universitats de Val¨¨ncia i d'Alacant i un total d'onze ajuntaments mallorquins i valencians, a m¨¦s d'algunes empreses i fundacions.

Valencians de Mallorca s'ha rodat en alta definici¨® (Full HD). La versi¨® per a DVD, que eixir¨¤ a la venda pr¨°ximament per 15 euros, a m¨¦s a m¨¦s va acompanyada d'un total de 14 extres dedicats a la parla de T¨¤rbena, Bolulla, Gata, Pedreguer i Xal¨® i a diverses manifestacions culturals i festives dels pobles repoblats i tamb¨¦ de Santa Margalida, la vila mallorquina d'on provenen una bona part dels actuals habitants de T¨¤rbena i Xal¨®. El documental acaba amb el testimoni d'In¨¦s Soliveres, una xica que ha conegut un xic de Mallorca, amb motiu de l'agermanament dels dos pobles, i s'hi ha casat; ara viu a les Illes i conclou "estic com a casa, no hi ha difer¨¨ncia ni amb la gent ni amb l'estil de vida". La hist¨°ria al rev¨¦s.