El futur incert de la cultura comarcal

Els temps corren ara tant de presa i els esdeveniments ens sobten tant que sembla que haja passat una eternitat, per¨° fa tan sols uns 30 anys que la democr¨¤cia i el naixement dels moviments associatius han comen?at a transformar la societat valenciana. Joves il?lusionats, de vegades amb el guiatge d'alguns erudits m¨¦s grans, comen?aren a estudiar pam a pam el seu espai m¨¦s pr¨°xim: el poble, la ciutat, la comarca.

I nasqueren els instituts d'estudis comarcals (Ideco), amb una tasca fabulosa en tots els vessants del coneixement. Encara que irregular quant a la metodologia i el temps, la seua faena ha estat magn¨ªfica i molt digna: desenes de congressos i jornades, centenars de llibres, revistes, opuscles i articles que, tots plegats, constitueixen una revisi¨® profunda, un redescobriment del pa¨ªs.

"El territori, l'espai viscut es pot estudiar des de diferents perspectives"

Els estudis locals poden capgirar les teories generals? "S¨®n fonamentals", afirma el catedr¨¤tic d'arqueologia Jos¨¦ Luis Jim¨¦nez, "perqu¨¨ nom¨¦s a partir d'aquestes aportacions es poden orientar les investigacions envers unes altres metes". "Per exemple", afig, "sorprenentment per als qui hi atribu?en un origen isl¨¤mic, les excavacions al jaciment de l'Horta vella han demostrat el poblament rom¨¤ de B¨¦tera". Els estudis locals tamb¨¦ han fet caure mites: les investigacions de Manuel Ardit al Baix Vinalop¨® confirmen que els moriscos a Elx no eren vassalls pobres; les de Santiago La Parra a la Safor rebaten que la seua expulsi¨® el 1609 va afavorir els nobles; i altres estudis locals demostren que, durant la Guerra de Successi¨®, ni tots els austriacistes eren burgesos i llauradors, ni tots els borb¨°nics nobles.

Per¨° aquestes entitats no sols han treballat la hist¨°ria. "El territori, l'espai viscut es pot estudiar des de diferents perspectives, com ara la literatura, el patrimoni cultural, l'economia, la llengua, l'ensenyament o el medi ambient", explica Gabriel Garcia Frasquet, director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia. La compet¨¨ncia entre les universitats de Val¨¨ncia, d'Oriola i de Gandia al segle XVII; la industrialitzaci¨® i els moviments obrers d'Alcoi al segle XIX; el sistema de reg mil?lenari de l'Horta de Val¨¨ncia; el patrimoni sider¨²rgic de Sagunt; les plantes amb flor de l'Horta Sud; l'art rupestre del Comtat... Estudis a petita escala que s¨®n com les peces del gran mosaic que ¨¦s el Pa¨ªs Valenci¨¤ i, tamb¨¦, l'Europa al llarg dels segles.

El medievalista Josep Torr¨®, un dels fundadors del Centre Alcoi¨¤ d'Estudis Hist¨°rics i Arqueol¨°gics, reconeix que "la qualitat i la quantitat dels treballs fets per aquests centres ¨¦s dispar, s'han fet algunes monografies millorables, per¨° molt ¨²tils, perqu¨¨ sense la il?lusi¨® i el voluntarisme d'aquesta gent mai no hagueren estat possibles". El voluntarisme: aqueixa ¨¦s la clau d'aquestes associacions; la majoria, privades i d'altres de mixtes, juntament amb caixes d'estalvis i ajuntaments.

Excepte l'Alfons el Vell de Gandia i el Centro de Estudios Requenenses, nodrits pels pressupostos municipals, la resta dels centres es mantenen amb la quota anual dels socis ?de 12 a 35 euros? i alguna subvenci¨®. Un dels m¨¦s potents ¨¦s l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, amb 750 socis i un pressupost de 55.000 euros. El del Maestrat t¨¦ 600 socis; el de Camp de Morvedre, 480; el de la Vall d'Albaida en t¨¦ 300; el de l'Horta Sud, 200, el de l'Horta Nord, vora un centenar...

Per¨°, el voluntarisme d'aquesta gran base social amant del seu territori no ha obtingut el suport de l'administraci¨® valenciana. No hi ha un ¨ªndex general dels centres d'estudis. No hi ha cap lloc, ni f¨ªsic ni virtual, on es puga consultar tota la bibliografia conjunta produ?da al llarg d'aquests anys. S'editen revistes en moltes comarques, per¨°, amb el mateix confinament territorial que la resta de les publicacions. Algunes de les seues webs s¨®n tan sols presencials i molt pocs centres estan presents en les xarxes socials, com Facebook o Twitter. "Hem anat per lliure, ens hem conegut per lliure i, de vegades, pel que ix en la premsa", es lamenta Francesc Mart¨ªnez, president de l'Ideco de l'Horta Sud. "No hem tingut una instituci¨® superior que canalitzara les activitats, com la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana que hi ha a Catalunya". "El problema", raona Josep Vicent Frechina, president de l'Ideco de l'Horta Nord, "s¨®n els recursos humans. Treballem volunt¨¤riament i estem espremuts al m¨¤xim".

Hi ha hagut alguns intents de coordinaci¨®. L'any 2000 es va crear la Federaci¨® d'Instituts d'Estudis Comarcals Valencians, per¨°, sense massa ¨¨xit. El mateix any, a les comarques centrals, va n¨¤ixer la Xarxa d'Instituts d'Estudis Comarcals, que, almenys, edita peri¨°dicament l'Espai del llibre, que recull les novetats de la Costera, l'Alcoi¨¤, la Marina Alta, la Safor i la Vall d'Albaida.

Si fins ara la desvertebraci¨® ha estat tan significativa, qu¨¨ passar¨¤ ara, amb la crisi econ¨°mica? Tots els centres temen una gran retallada pel que fa a les poques subvencions que reben i una caiguda del nombre de socis, perqu¨¨, a m¨¦s, no s'ha produ?t un relleu generacional.

En un nou intent de salvar la gran tasca cultural mampresa des de la societat civil a les comarques, la Universitat de Val¨¨ncia, mitjan?ant el vicerectorat de Participaci¨® i Projecci¨® Territorial, s'ha oferit a centralitzar el contacte entre totes les entitats, constituir una comissi¨® mixta de treball i editar un cat¨¤leg ¨²nic de les publicacions, que estar¨¤ disponible en el web http://projeccio.uv.es. El primer pas es va fer el passat 25 de novembre en una trobada a Val¨¨ncia. "Falta coordinaci¨®, hi ha un exc¨¦s de voluntarisme i poca professionalitzaci¨® dels gestors, i s'ha d'incentivar l'entrada de nous socis", va resumir el vicerector Jorge Hermosilla. De suport log¨ªstic en tindran, per¨° no econ¨°mic, at¨¦s que la mateixa Universitat de Val¨¨ncia viu les retallades, "ajustaments", en llenguatge pol¨ªticament correcte