Teodor Llorente, sense t¨°pics

Estem d'acord, la literatura nom¨¦s hauria de tindre un barem: la qualitat. Per¨°, ai!, la qualitat de vegades cau en mans de la subjectivitat i fins i tot fora dels criteris estrictament literaris. Aix¨ª, en la societat valenciana, hi ha escriptors valuosos que s¨®n mirats de re¨¹ll, com n'hi ha tamb¨¦ d'ocults i de clandestins. Teodor Llorente Olivares (Val¨¨ncia, 1836-1911) pertany als primers. L'anomenat patriarca de la Renaixen?a valenciana ¨¦s desqualificat sovint com un personatge ideol¨°gicament i pol¨ªticament entre conservador i reaccionari. Sempre, per¨°, hi ha hagut qui l'ha reivindicat com a poeta i com a personatge. I ¨²ltimament alguns autors han considerat que amb el nostre principal rom¨¤ntic es comet un greu error habitual: no adonar-se que la llengua i la literatura han de ser transversals, compartides pels membres d'una comunitat sencera. En el cas contrari, sempre ballarem sobre un futur col.lectiu m¨¦s que incert.

?s simptom¨¤tic que sobre Llorente no s'haja escrit cap tesi doctoral, tret de la de Rafael Roca (Alaqu¨¤s, 1971). "A mitjan anys noranta del segle passat, jo sabia tots els t¨°pics que circulaven al voltant de l'insigne poeta renaixentista i que, com la resta de t¨°pics, resulten ben c¨°modes a l'hora de jutjar un fet o una cosa", comenta l'avui professor de Filologia Catalana a la Universitat de Val¨¨ncia. A la recerca d'un tema d'investigaci¨® que li permetera treballar a la Universitat, el catedr¨¤tic Antoni Ferrando li sugger¨ª el nom de Teodor Llorente. En la tesina corresponent, Roca va tractar la ideologia pol¨ªtica, liter¨¤ria i ling¨¹¨ªstica llorentina. A m¨¦s a m¨¦s se li va despertar un entusiasme per la descoberta del personatge "poli¨¨dric, polivalent que evoluciona i creix" que ¨¦s Llorente. Aix¨ª, Roca escriu una tesi sobre la biografia del nostre poeta, que viu clarament connectat al m¨®n literari de l'¨¨poca, com amb els mallorquins Mari¨¤ Aguil¨® i Miquel Costa i Llobera, els catalans Jacint Verdaguer i V¨ªctor Balaguer, els valencians Constant¨ª Llompart i Blasco Ib¨¢?ez, i el proven?al Frederic Mistral.

Tamb¨¦ ¨¦s simptom¨¤tic que sobre Llorente no s'haja publicat contempor¨¤niament cap llibre monogr¨¤fic, tret del que ha escrit Josep Piera (Gandia, 1947) i amb el qual acaba de guanyar el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta que convoca cada any en octubre l'editorial Bromera. 'El somni d'una p¨¤tria de paraules. Biografia de Teodor Llorente' ser¨¤ el t¨ªtol definitiu del llibre a hores d'ara en premsa. "Llorente m'interessa i m'emociona com a poeta", diu Piera, "i sense ell no es podria parlar d'una tradici¨® moderna, ni s'explicaria la follia de recuperar una llengua morta-viva". Ja el 1974, va escriure un article que es titulava 'De Montale a Llorente', on incitava a una relectura del patriarca de la Renaixen?a. "El llegim descontextualitzat, sense situar-lo en el seu moment hist¨°ric. Sembla que l'¨²nica tradici¨® que mantenim ¨¦s la dels oblits". Piera ¨¦s partidari de la cultura com a mem¨°ria, la qual cosa l'ha dut a escriure un llibre sobre els nostres poetes ¨¤rabs, i biografiar Ausi¨¤s March i Francesc de Borja, grans personatges de la seua ciutat natal, Gandia, aix¨ª com ara Teodor Llorente.

L'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, en la seua missi¨® d'anar esborrant el conflicte ling¨¹¨ªstic, ha intervingut en un dels seus aspectes crucials: rescatar de les urpes de l'oblit els nostres escriptors, desenterrant-los d'entre els t¨°pics o clix¨¦s maniqueistes. Aprofitant el centenari de la seua mort, nomen¨¤ Teodor Llorente Escriptor de l'Any 2011. I constitu¨ª una comissi¨® amb aquest objectiu, que la presideix Antoni Ferrando i de qu¨¨ formen part, a m¨¦s a m¨¦s, els acad¨¨mics ?ngel Calpe, Artur Ahuir, Alfons Vila, Rafael Company, Josep Llu¨ªs Dom¨¦nech i Ricard Bellveser.

Rafael Roca n'¨¦s l'assessor, el contacte amb la fam¨ªlia, l'autor de l'edici¨® cr¨ªtica i el comissari de l'exposici¨® 'Teodor Llorente: patriarca de la Renaixen?a' que des de la seua inauguraci¨® el 22 de novembre est¨¤ oberta al Muvim (Museu Valenci¨¤ de la Il?lustraci¨® i de la Modernitat). Per descomptat que el record imprescindible d'aquesta activitat ha sigut un cat¨¤leg que tamb¨¦ ha dut a terme Roca.

Ll¨¤stima que no coincidiren temporalment el nostre poeta renaixentista i Josep Pla! Quin homenot no n'hauria eixit! Perqu¨¨ Llorente fou tot un personatge, no sols un poeta en la llengua dels valencians. Diu Rafael Roca que hi ha una llegenda urbana segons la qual el patriarca de la Renaixen?a nom¨¦s hauria escrit en valenci¨¤ estrictament poesia, quan tamb¨¦ ho va fer en prosa. Aix¨° s¨ª, en castell¨¤ va traduir autors rom¨¤ntics europeus, com Lord Byron, Goethe, Schiller, Heine, etc., amb una molt bona recepci¨®. Per¨° Llorente exerc¨ª gran part de la seua vida de periodista, a m¨¦s de ser diputat a Madrid. Fund¨¤ el diari 'Las Provincias', del qual va ser director quaranta anys i redactor vigilant de tot all¨° que tenia a veure amb la nostra literatura. El nom d'aquell peri¨°dic, per a la sem¨¤ntica terminol¨°gica del moment, superava el pur provincialisme que a hores d'ara indica, i arrib¨¤ a ser a Madrid una refer¨¨ncia de la premsa perif¨¨rica.

Un atzar favorable ha posat en contacte aquestes tres peces clau: Rafael Roca, Josep Piera i l'AVL. Per descomptat que l'efecte Llorente s'ha expandit en bona mesura gr¨¤cies a la coneixen?a i la relaci¨® entre els dos primers. No sempre resulta f¨¤cil l'entesa entre el m¨®n acad¨¨mic i el m¨®n literari, si b¨¦ en aquest cas ha funcionat i est¨¤ funcionant. La joventut i l'efic¨¤cia intel?lectual de Roca, combinades amb la vitalitat i el lliurament en cos i ¨¤nima a la literatura de Piera, ha produ?t un c¨°ctel al voltant de Llorente, del qual es parlar¨¤ i far¨¤ canviar ben probablement la concepci¨® t¨°pica del patriarca de la Reinaxen?a. El CEIC Alfons el Vell organitz¨¤, dins de la setmana dels Premis Literaris de Gandia, el 'XV Homenatge a la paraula' dedicat a Teodor Llorente, amb un espectacle de recitaci¨® dels seus versos i m¨²sica rom¨¤ntica del XIX a c¨¤rrec de Piera i amb la col?laboraci¨® de Roca. D'aquell acte, a banda de tornar-lo a escenificar a Val¨¨ncia, n'ha quedat l'edici¨® d'una selecci¨® de poemes llorentins feta per Piera i tamb¨¦ amb la col.laboraci¨® de Roca.

Despr¨¦s de l'estrena a Gandia del 'XV Homenatge a la paraula', vam sopar plegats Roca, Piera, ?ngel Calpe, Maria Josep Escriv¨¤ (cap visible de l'associaci¨® liter¨¤ria Safor¨ªssims) i un servidor. Aleshores, en aquell ¨¤pat, ins¨°lit per la converg¨¨ncia d'antigues maneres de pensar irreconciliables, an¨¤vem compartint la consci¨¨ncia sobre q¨¹estions que s'havien ancorat en els t¨°pics del passat. I en els t¨°pics m¨¦s negatius per als valencians, que s¨®n tots els referits a la divisi¨® i fragmentaci¨® de la nostra hist¨°ria ling¨¹¨ªstica i liter¨¤ria. Els uns i els altres hem menyspreat i anul?lat aportacions liter¨¤ries valuoses, com si la hist¨°ria es poguera escriure amb retallades arbitr¨¤ries sense pagar-ho amb un cost molt alt de confusi¨® i endarreriment. Substituir els t¨°pics per reflexions amb trellat, adonar-nos que no surarem en la mar de la mis¨¨ria cultural si no sabem seure tots plegats i, com a valencians, buscar el futur possible, aix¨ª com acceptar la v¨¤lua liter¨¤ria de Teodor Llorente amplificant el centenari de la seua mort i trobar maneres d'exportar-lo all¨¤ on ser¨¤ ben rebut: aquest era el programa que es va desgranar aquella nit.