?pera rom¨¤ntica contra les convulsions del segle XXI

Diuen molts analistes que aquest primer ter? del segle XXI es pot definir com un per¨ªode de profunda decad¨¨ncia. Vivim una crisi de valors definida per un individualisme agressiu i esponer¨®s, una p¨¨rdua gradual del sentit de la nostra experi¨¨ncia com a ¨¦ssers humans i de la capacitat de connexi¨® ¨ªntima amb la realitat que ens envolta. En molts aspectes, les nostres societats globalitzades i accelerades estan travessant una fase de romanticisme desfermat, no gaire diferent de la que van con¨¨ixer les primeres d¨¨cades del segle XIX.

En aquest context convuls i m¨¦s aviat descoratjador, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona estrena aquests dies una ¨°pera molt representativa del romanticisme original, La forza del destino, del mestre itali¨¤ Giuseppe Verdi. Anar a veure-la suposar¨¤ l¡¯oportunitat de prendre perspectiva, mirar-nos al mirall i reflexionar. L¡¯oportunitat de retrobar-nos i entendre¡¯ns. L¡¯obra arribar¨¤ al barcelon¨ª Gran Teatre del Liceu el proper dissabte 9 de novembre i es mantindr¨¤ en cartell deu dies m¨¦s, fins dimarts 19. Realitzada en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Op¨¦ra International de Par¨ªs, comptar¨¤, entre d¡¯altres, amb les veus i interpretacions d¡¯Alejandro L¨®pez, Saioa Hern¨¢ndez i Anna Pirozzi, la direcci¨® d¡¯escena de Jean-Claude Auvray i la coreografia de Terry Jones Bates.

Tamb¨¦ val la pena destacar que el 25 d¡¯octubre ¨¦s el Dia Mundial de l`?pera. Aquest any, la celebraci¨® se centra en l¡¯¨°pera italiana, coincidint amb el centenari de Puccini, que mor¨ª el 29 de novembre de 1924. Aix¨ª doncs, es recorda a grans impulsors del romanticisme com ara Bellini o els ja esmentats Puccini i Verdi.

La forza del destino dramatitza la malaurada hist¨°ria d¡¯amor entre el noble sud-americ¨¤ Don Alvaro i la filla del Marqu¨¨s de Calatrava, Donna Leonora. N¡¯est¨¤ farcida de morts accidentals, viatges d¡¯expiaci¨®, cruels malentesos, duels, venjances, i efusions de sang i ll¨¤grimes. ?s, sens dubte, un curs accelerat de romanticisme extrem, rotund i eixelebrat. Potser la m¨¦s aferrissadament rom¨¤ntica de les obres de maduresa del gran representant itali¨¤ d¡¯aquest moviment cultural i art¨ªstic que va dominar Occident la primera meitat del segle XIX. Tamb¨¦ la que m¨¦s elements de reflexi¨® ¨²til pot aportar a aquells que ens estem quedant perplexos amb l¡¯evoluci¨® del m¨®n contemporani.

Rom¨¤ntics com ara nosaltres

El romanticisme va ser una ferma reacci¨® cultural contra l¡¯academicisme, la racionalitat i l¡¯equilibri apol¡¤lini de l¡¯estil neocl¨¤ssic. Despr¨¦s de la Il¡¤lustraci¨® i l¡¯anomenat Segle de les Llum (el XVIII), les tensions pol¨ªtiques i socials van produir una profunda esquerda, una revoluci¨® interna, una crisi de valors que va trobar en l¡¯¨°pera rom¨¤ntica una de les seves expressions est¨¨tiques m¨¦s depurades.

Despr¨¦s de pioners com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini, va arribar una segona fornada de rom¨¤ntics exacerbats, la de 1830, amb Robert Schumann, Giacomo Mayerbeer o el propi Verdi. Les seves obres s¨®n trag¨¨dies dominades pel sentiment de derrota de la ra¨® contra les passions i les pors at¨¤viques. L¡¯angoixa existencial, la por cap a la fi del m¨®n, la cruel inexorabilitat del dest¨ª, la for?a de la Natura, la vida concebuda com a una il¡¤lusi¨® o l¡¯amor com a for?a irresistible i destructiva s¨®n algunes de les seves constants tem¨¤tiques.

Si asumim que ara mateix estem vivint una versi¨® guerxa i bonyeguda del vell romanticisme, podr¨ªem anticipar que tot ¨¦s c¨ªclic. Revisar obres con La forza del destino pot ajudar-nos a interpretar molt millor el present. Pot ser l¡¯oportunitat perfecta per reflexionar sobre la perillosa deriva de les nostres societats, aquest neguit decadent i narcisista que ens han deixat orfes de referents culturals i de valors s¨°lids, asfixiats per les exig¨¨ncies econ¨°miques, expulsats de les nostres ciutats per din¨¤miques especulatives, amena?ats per una tecnologia deshumanitzadora que ens fa sentir-nos prescindibles, in¨²tils.

Verdi, mentre composava la seva ¨°pera magna, es sentia trasbalsat per la melancolia paralitzant tan pr¨°pia del romanticisme, un agut sentiment de p¨¨rdua de control de la pr¨°pia experi¨¨ncia amb el qual molts de nosaltres podr¨ªem, de ben segur, identificar-nos

El propi Verdi, mentre composava la seva ¨°pera magna, es sentia trasbalsat per la melancolia paralitzant tan pr¨°pia del romanticisme, un agut sentiment de p¨¨rdua de control de la pr¨°pia experi¨¨ncia amb el qual molts de nosaltres podr¨ªem, de ben segur, identificar-nos. Don Alvaro, l¡¯arist¨°crata mest¨ªs rebutjat per la fam¨ªlia de la dona que estima, incorre per amor en un seguit de transgressions i crims involuntaris que l¡¯acaben convertint en una infeli? joguina en mans del dest¨ª. L¡¯individualisme enconat, la percepci¨® malaltissa del propi honor i la intensitat de les emocions es converteixen en ingredients de la recepta del desastre.

L¡¯obra ¨¦s una adaptaci¨® del drama castell¨¤ m¨¦s important del romanticisme literari Don ?lvaro o la fuerza del sino, obra de teatre de l¡¯escriptor espanyol ?ngel de Saavedra, Duc de Rivas. Verdi i el seu llibretista habitual, Francesco Maria Piove la convertiren en una enlluernadora ¨°pera en quatre amb les partitures m¨¦s precioses de Verdi. S¡¯estren¨¤ a Sant Petersburg el desembre de 1862, quan el seu compositor tenia 49 anys.

En anys posteriors, Verdi enlla?aria tot un reguitzell d¡¯obres mestres tardanes, potser les m¨¦s completes i reeixides de tot el seu repertori, de Don Carlo a la shakespeariana Falstaff passant per Aida i Otello. Per¨° potser ¨¦s La forza del destino la que m¨¦s vigent es conserva i m¨¦s t¨¦ a veure amb les nostres actuals preocupacions. La que millor ens recorda que el romanticisme, a m¨¦s d¡¯un programa est¨¨tic fascinador, per¨° que ja ens queda una mica enrere, era una actitud vital i una manera d¡¯estar al m¨®n no gaire diferent, pel bo i pel dolent, de la que hem desenvolupat molts de nosaltres.