La trag¨¨dia de la ci¨¨ncia MART? DOM?NGUEZ

James Lovelock ¨¦s un home baixet i remirgolat, que emet un somriure t¨ªmid tan bon punt et saluda, com si estiguera aclaparat de sentir-se el centre d'atenci¨®. No obstant aix¨°, t'encaixa amb for?a la m¨¤, i per a aix¨° empra les seues dues mans, en un gest inesperat de franca i oberta cordialitat, mentre el seu esguard, una mica cansat, s'espavila de sobte amb estranya llu?ssor. Al seu costat, la seua esposa Helen, elegant i erta com una d'aquestes orqu¨ªdies que creixen als prats muntanyencs, acompanya el seu marit en un silenci tan sols bressolat pel fru-fru de la seua roba, d'una informalitat perfectament calculada. Riu amb agra?ment qualsevol comentari, i fins i tot sembla una punta neguitosa al davant de totes aquelles manifestacions d'estima i respecte, com si no hagueren fet els m¨¨rits suficients per a aquelles distincions. Vora d'ells, Lynn Margulis fa de contrapunt: la seua vitalitat desbordant, la seua simpatia espont¨¤nia i desinhibida, el seu parlar clar i net, el seu desig d'abraonar-se de seguida a la feina, la converteixen en una dinamitzadora de projectes i il.lusions, en una entusiasta activista del treball i de la ci¨¨ncia.Sens dubte, tenir a Val¨¨ncia Lovelock i Margulis ha estat un dels grans regals de la commemoraci¨® dels Cinc Segles de la Universitat de Val¨¨ncia. Perqu¨¨ tan bon punt Lovelock pren la paraula, les opinions contundents que omplin el seus llibres es manifesten, com si en aquell home discret s'amagara un mister Hyde, un investigador iconoclasta i d'una acu?tat sorprenent. Lovelock no dubta a reafirmar que es considera un cient¨ªfic radical, i que la seua gran sort ¨¦s haver estat suficientment independent ("ric" matissa rient Margulis) per a poder haver desenvolupat el seu pensament cient¨ªfic a la seua casa de Devon. I igual que f¨¦u Charles Darwin en Down, on va dur a terme gran part de les experi¨¨ncies que il.lustren els seus llibres, Lovelock, en els trenta acres que posseeix, ha conreat gran part del seu corpus cient¨ªfic i filos¨°fic. ?s un arrauxat defensor de la independ¨¨ncia intel.lectual; un solitari que comprova amb tristesa com sovint fins i tot les universitats s¨®n refract¨¤ries, per simple corporativisme, a rebre noves idees. En aquest sentit es consola pensant que passaren 150 anys abans que s'acceptara que la calor ¨¦s una mesura de la velocitat de les mol¨¨cules, i m¨¦s de 40 abans que la teoria de les plaques tect¨°niques f¨®ra confirmada per la comunitat cient¨ªfica.

I ¨¦s cert que trenta anys despr¨¦s de la primera formulaci¨® de la hip¨°tesi Gaia, aquesta segueix produint un gran nombre de controv¨¨rsies. No fa molt John Maddox, antic editor de la revista Nature, definia aquesta teoria com "una fantasia agradable". Potser el temps reafirme Lovelock, i la Terra siga un "tot vivent" que s'autoregula com un ser viu. O potser finalment la sent¨¨ncia de Maddox s'impose. La qual cosa seria una ll¨¤stima, perqu¨¨ la hip¨°tesi de Lovelock i Margulis ¨¦s suggestiva i atractiva. Thomas Huxley deia que la gran trag¨¨dia de la ci¨¨ncia ¨¦s l'assassinat d'una bella hip¨°tesi a mans d'un fet lleig. Esperem que, en aquest cas, la hist¨°ria no li done la ra¨®.