Entre la modernitat i la tradici¨®

En la configuraci¨® de la imatge urbana del Pa¨ªs Valenci¨¤, durant aquest segle que s'acaba, hi han jugat un paper decisiu successives generacions d'arquitectes m¨¦s o menys coneguts i d'an¨°nims mestres d'obres. Entre els primers, i sense eixir d'una llista can¨°nica ni entrar en valoracions individuals absolutament subjectives, es pot extraure una relaci¨® dels ja desapareguts fa anys, acceptable per la rellev¨¤ncia de l'obra duta a terme, on caben Demetrio Ribes i Javier Goerlich, G¨®mez Dav¨® i el su¨ªs Baeschlin -que no podia signar projectes i potser treballava com a "negre"-, Cayetano Borso i Enrique Viedma, Vicente Traver i Enrique Pecourt, Joaquim Rieta i Juan Vidal Ramos, Francisco Almenar i Mariano Peset. I molts m¨¦s, cadasc¨² amb la seua tend¨¨ncia i la seua clientela, intervenint en la vida de la gent, fent-los la cuina, el menjador, el dormitori, l'hospital o la pres¨®, el magatzem o el manicomi. Fins i tot el cementeri i l'escola.Entre la profusi¨® de noms, potser destaca, pel que revelen els canvis d'estil, Luis Albert Ballesteros, que va n¨¤ixer a Val¨¨ncia el 1902. F¨¦u els estudis d'arquitectura a Madrid, on es va titular el 1928. Uns anys abans ja havia participat, col.laborant amb Gaspar Blein, en el concurs de projectes llan?at per l'Ateneu Mercantil de la seua ciutat, per a la construcci¨® d'una seu nova. Tot i que no guany¨¤, la proposta en qu¨¨ participava -un gratacel colossal- indica b¨¦ un intent de connectar amb una ciutat que mirava d'adquirir, ni que f¨®ra modestament, un cert aspecte entre europeu i nord-americ¨¤. En realitat, venc¨¦ en el concurs una idea bastant m¨¦s cl¨¤ssica, com n'eren la resta de les presentades, m¨¦s ben adaptades als gustos dels promotors. El projecte Blein-Albert representava -ha escrit Alberto Pe?¨ªn, que considera Albert "l'arquitecte valenci¨¤ m¨¦s brillant dels anys 30"- l'entrada a Val¨¨ncia del llenguatge racionalista i en una ¨¨poca relativament primerenca respecte a l'endarreriment cr¨°nic de l'Estat espanyol.

Acabada la carrera, Albert aconsegu¨ª diversos c¨¤rrecs en l'Administraci¨®. El m¨¦s important i de m¨¦s projecci¨® posterior, el 1932, ja amb la Rep¨²blica, fou el d'arquitecte de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia. Des d'aquest lloc prepar¨¤ quatre importants projectes frustrats per a instal.lacions dependents de la corporaci¨® provincial dominada pels blasquistes: una pla?a de bous nova per a la capital del pa¨ªs, un hospital provincial nou, un Teatre Principal nou i un manicomi.

I ¨¦s que Albert trob¨¤, en acabar la carrera, una Val¨¨ncia sotmesa a transformacions de tota mena. L'¨¤rea urbana creixia, el centre de la ciutat era objecte d'una reconstrucci¨® amb remodelaci¨® d'espais -l'actual pla?a de l'Ajuntament o les primeres expropiacions per al tra?at de la pla?a de la Reina-, l'assolament d'edificis antics -alguns de valor- i la substituci¨® per noves construccions, sovint d'un monumentalisme cridaner, trasplantat directament de revistes estrangeres d'arquitectura, o d'un castissisme tirant a barroc i tradicionalista, molt apreciat per un sector notable de la burgesia local.

Al costat d'aquesta debilitat recurrent per la pastisseria arquitect¨°nica, altres promotors preferien llenguatges m¨¦s innovadors i funcionals, en els quals Albert es movia amb destresa. En paral.lel amb les construccions p¨²bliques frustrades, comen?¨¤ a projectar i realitzar edificis d'iniciativa privada, al centre de Val¨¨ncia i amb diversos estils correctament administrats. El primer, l'edifici Carbajosa (1931), al carrer de X¨¤tiva. N'hi seguirien d'altres, coneguts pels cognoms dels promotors: Tortosa (1931), C¨¢novas (1933), Buch (1935), Alonso (1935) -potser el m¨¦s representatiu de l'obra de l'arquitecte- o Zabala.

Durant el per¨ªode anterior a la guerra d'Espanya, va poder evitar les temptacions historicistes. El conflicte canviaria les coses. Albert, home de dreta, fou detingut i la composici¨® del seu estudi professional es dissolgu¨¦. Amb la vict¨°ria de Franco, i, passat el proc¨¦s de depuraci¨® per haver entrat en la diputaci¨® durant l'¨¨poca republicana, reprengu¨¦ -edulcorant-los o substituint-los- antics projectes de la instituci¨® o els substitu¨ª. Ja no hi hauria pla?a de bous nova -ni en calia!-, per¨° ell va restaurar, ja al final de la vida, la vella. No es faria un Teatre Principal nou i ell mir¨¤ de posar al dia l'antic. L'Hospital Provincial posat en funcionament el 1962 no tenia gran cosa a veure amb el que havia imaginat anys arrere.

Pr¨¤cticament, ja, despr¨¦s del 1939, Albert es dedic¨¤ sobretot a obres oficials. Encara, entre el 1941 i el 1944, dirig¨ª un edifici que promogu¨¦ com a constructor, a l'avinguda de l'Oest de Val¨¨ncia. Ha estat definit com "el cant del cigne d'una ¨¨poca ja periclitada". La dels trenta en qu¨¨ alg¨², a Val¨¨ncia, es podia permetre vel.le?tats innovadores. Mor¨ª el 1968 i deix¨¤ una bona mem¨°ria de professional solvent, que potser no tingu¨¦ l'oportunitat de donar de si tot el que hauria pogut.

I tamb¨¦ a la restauraci¨® en edificis hist¨°rics: el Palau de la Batlia, el pati g¨°tic de Sant Dom¨¨nec, la cartoixa de Portaceli, el monestir del Puig, el col.legi del Patriarca i, sobretot, el palau de la Generalitat -llavors ocupat per la diputaci¨® provincial-, al qual, entre altres elements, afeg¨ª una nova torre, sim¨¨trica a la del segle XVI.

F¨¦u tamb¨¦ edificis de promoci¨® religiosa, com la parr¨°quia del Bon Pastor, el col.legi del Loreto o tamb¨¦ el Cotolengo.