Lo valenci¨¤ penat MART? DOM?NGUEZ

L'¨²ltim monogr¨¤fic de la revista Sa¨® est¨¤ dedicat a l'estudi de l'agrupaci¨® cultural Lo Rat Penat. ?s un treball molt acurat, amb una objectivitat inapel.lable, i amb un desig expl¨ªcit de glossar el seu passat esplendor¨®s. Constant¨ª Llombart, Teodor Llorente, Carles Salvador, Enric Valor o Joan Fuster, s¨®n noms que inevitablement suren quan es parla de la centen¨¤ria instituci¨®. Noms, tots aquests, caracteritzats pel seu valencianisme inq¨¹estionable, per la defensa d'uns valors culturals transparents, sense hibridismes esguerrats i actituds pusil.l¨¤nimes.Per aix¨°, a hores d'ara, quan els directius actuals no tenen cap inconvenient de manifestar el seu desinter¨¦s per la cultura valenciana (alguns ni tan sols parlen valenci¨¤), i d'emprar el seu c¨¤rrec per a fer negociets i per a dur una vida pol¨ªtica de curta volada, fa una impressi¨® profunda assabentar-se d'aquest passat glori¨®s. Lo Rat Penat s'ha convertit -en una d'aquestes evolucions tan pr¨°pies del nostre pa¨ªs- en l'exponent m¨¦s barroer de la vida cultural valenciana, que balafia per uns miserables gallets tot el prestigi de la instituci¨®. ?s clar que aquesta ¨¦s una situaci¨® que s'allarga des de fa ja quasi dues d¨¨cades, per¨° mai com ara trobem a faltar l'exist¨¨ncia d'una instituci¨® centen¨¤ria i exemplar, que puga servir de brand¨®, de far, de senyera, del nostre poble. D'aquesta manera, mentre els valencians ens lliurem a pol¨¨miques tan infructuoses com est¨¨rils, la nostra cultura -¨¦s a dir, la de Lo Rat Penat de Constant¨ª Llombart- va esllanguint-se a poc a poc. Amb el benepl¨¤cit del Govern, que retarda la creaci¨® de l'Acad¨¨mia Valenciana, o que du a terme en la Biblioteca Valenciana una programaci¨® de caire absolutament espanyol.

La hipocresia ¨¦s completa, i el genocidi cultural, programat. Malauradament, quan el Pa¨ªs Valenci¨¤ siga tan castell¨¤ com Salamanca, ¨¦s ben segur que els llibres de text no ressenyaran aquesta fagocitosi cultural, articulada des del centralisme de Madrid. La hist¨°ria, com b¨¦ s'ha vist aquests dies, l'escriuen quasi sempre els ¨²ltims "colonitzadors". I, tanmateix, en algun museu valenci¨¤ s'exposar¨¤ aquell vell patrimoni cultural ja completament extingit: els retrats, les obres, les passions de tots aquells personatges que lluitaren per dignificar la seua terra i el seu idioma. Una hist¨°ria esgarrifosa d'un poble penat a convertir-se en una an¨¨cdota intranscendent.