Una fot¨°grafa al cinema

La possibilitat d'assistir al proc¨¦s creatiu del cinema, que ¨¦s una de les coses que m¨¦s m'agraden del m¨®n". Aquesta ¨¦s una de les m¨¤ximes gratificacions que la fot¨°grafa Isabel Steva Hern¨¢ndez, molt m¨¦s coneguda com a Colita, ha rebut del m¨®n del cine gr¨¤cies a la seva feina. Colita guarda una part de la mem¨°ria recent del cinema catal¨¤. Ella s'ha ocupat de la foto fixa en molts rodatges, especialment, per¨° de cap manera en exclusiva, dels vinculats a l'anomenada Escola de Barcelona, i a banda ha retratat actors, directors i t¨¨cnics en el seu estudi. El cinema, que la fascina com a espectadora, li ha reportat moltes satisfaccions i a m¨¦s, ho diu sense cap mena de rubor, ha estat una bona font d'ingressos per poder finan?ar altres projectes m¨¦s personals. Ara, la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya ha adquirit una bona part d'aquest fons. En total, 6.987 fotografies que conformen un bon ¨¤lbum de la ind¨²stria del cinema a Catalunya en les ¨²ltimes d¨¨cades. "Crec que la Filmoteca ¨¦s justament el lloc on ha de ser aquesta part de la meva feina", explica la fot¨°grafa.

"Em divertia molt¨ªssim fent aquesta feina; em va permetre con¨¨ixer molta gent interessant"

"Quan fas foto fixa, de feina pr¨°piament dita en pots fer cinc o deu minuts al dia"

"Vicente Aranda i Jaime Camino s¨®n dos directors amb gran capacitat per contar hist¨°ries"

Colita va arribar al m¨®n del cinema per casualitat i per amistat, un valor aquest ¨²ltim que, segons explica, ha tingut una import¨¤ncia decisiva en la seva feina. "Vaig tenir la sort de trobar-me en un cercle molt ampli d'amics, professionals de diferents ¨¤mbits, que m'encarregaven moltes feines. Es pot dir que jo treballava per als meus amics, els clients van venir m¨¦s tard", recorda amb agra?ment. Aix¨ª es va convertir en documentalista de la gauche divine, que entre d'altres ¨¤mbits va desenvolupar la seva creativitat en el m¨®n del cinema, sota l'etiqueta d'Escola de Barcelona. Al llarg d'aquests anys n'ha mantingut la mem¨°ria gr¨¤cies a un arxiu molt ben conservat i organitzat, amb imatges que ara ha revisat i retocat per cedir-les a la Filmoteca. "Per molt bon fot¨°graf que siguis, sense arxiu no ets res", reflexiona en veu alta.

L'amic que el va portar al seu primer rodatge va ser Paco Rev¨¦s, que ho era tamb¨¦ de Carmen Amaya. Rev¨¦s li va encarregar que fes retrats dels personatges de Los Tarantos, que l'artista del flamenc estava filmant a les ordres de Francisco Rovira Beleta. "A mi em va semblar b¨¦ l'enc¨¤rrec perqu¨¨ tenia afici¨® a la fotografia. I despr¨¦s va resultar que als de l'equip de la pel¡¤l¨ªcula els van agradar les meves imatges i em van dir que me'n volien comprar. Per a mi va ser una sorpresa, perqu¨¨ m'havia divertit molt fent-ho. I em vaig plantejar que tal vegada podria viure de la fotografia".

Aix¨ª doncs, aquella experi¨¨ncia gaireb¨¦ casual la va conv¨¨ncer que podia guanyar-se la vida en un terreny on ja havia fet un entrenament previ de la m¨¤ d'alguns col¡¤legues, amb els quals acabaria ingressant en el quadre d'honor de la fotografia catalana: Xavier Miserachs i Oriol Maspons. Els va con¨¨ixer a finals dels cinquanta en tornar de Par¨ªs, on va estudiar Civilitzaci¨® Francesa durant un any. El 1961 va fer d'ajudant de laboratori de Miserachs. Amb el temps, els tres fot¨°grafs crearien una base de dades imprescindible sobre la Barcelona de les ¨²ltimes d¨¨cades. I les imatges de Colita relacionades amb el cinema, tot i que nom¨¦s s¨®n una petita part del seu fons i una branca dels molts temes que ha desenvolupat, en s¨®n un bon exemple. "Pertanyo a una generaci¨® de fot¨°grafs que ha treballat en els ¨¤mbits m¨¦s diversos. Aix¨° ens ha proporcionat molta versatilitat. En el meu cas, la fotografia de cinema ¨¦s una de les coses que m'han donat de menjar, i tamb¨¦ ¨¦s una de les parts m¨¦s desconegudes de la meva feina".

"Despr¨¦s de Los Tarantos Josep Maria Forn em va demanar que fes la foto fixa de La barca sin pescador (194). Jo tenia 23 anys i va ser la meva primera pel¡¤l¨ªcula professional. A partir d'aquell moment em vaig afiliar al Sindicat Vertical del Cinema, un requisit imprescindible per poder treballar". La relaci¨® de directors i pel¡¤l¨ªcules en qu¨¨ ha participat, b¨¦ ocupant-se de la foto fixa, b¨¦ per enc¨¤rrec d'alguna revista especialitzada, ¨¦s molt extensa. "Per¨° gaireb¨¦ sempre s'ha tractat de cinema catal¨¤ o de cinema fet a Catalunya", precisa. En el fons ara cedit a la Filmoteca hi ha representats, entre d'altres, Jaime Camino - Los felices 60 (1963), Ma?ana ser¨¢ otro d¨ªa (1966), Mi profesora particular, (1972)-; Jacinto Esteva -Despu¨¦s del diluvio (1968), Metamorfosis (1970)-; Gonzalo Su¨¢rez - Ditirambo, (1966), Morbo, (1971), Al diablo con amor, (1972)-; Bigas Luna -Tatuaje, (1976)-; Antoni Ribas -Paraules d'amor, (1968), La ciutat cremada, (1975)-; Ventura Pons -La rossa del bar, (1986), Puta mis¨¨ria, (1989), El vicari d'Olot (1980)-; Vicente Aranda -El cad¨¢ver exquisito, (1968), Las crueles (1969)-; Pedro Lazaga -Cinco almohadas para una noche, 1973)-; Glauber Rocha -Cabezas cortadas, 1970)-; Pere Portabella -Mir¨® l'altre, (1969)-; Jos¨¦ Antonio de la Loma -Metralle ta Stein, (1974)- i el ja esmentat Rovira-Beleta, no nom¨¦s en aquell film inici¨¤tic sin¨® tamb¨¦ en El amor brujo (1969).

Els t¨ªtols s¨®n molts, com tamb¨¦ la llista de personalitats vinculades a aquesta ind¨²stria que ha immortalitzat en moments diversos, en rodatges per¨° tamb¨¦ en festivals, sessions d'estudi o reunions informals d'amics. De Joan Manuel Serrat a S¨ªlvia Munt, passant per Francisco Rabal, Serena Vergano, Ana Bel¨¦n, Teresa Gimpera, Charo L¨®pez, Johnny Depp, Kurt Russell o Val Kilmer, aquests s¨®n alguns dels professionals del mitj¨¤ que ha retratat. La mitomania cin¨¨fila de Colita en destaca un per sobre de la resta: Orson Welles. El va con¨¨ixer durant el rodatge a M¨²rcia de Campanadas a medianoche, el 1964. "Em va dedicar cinc minuts a mi sola i aix¨° no t¨¦ preu. Aix¨° s¨ª que ¨¦s per posar-ho al curr¨ªculum", diu, encara amb una mica d'emoci¨® a la veu.

"El que m¨¦s recordo ¨¦s que em divertia molt¨ªssim fent aquesta feina. M'ho passava molt b¨¦ i, en general, em va permetre con¨¨ixer gent molt interessant". Colita disfrutava barrejant-se entre l'equip t¨¨cnic, on segons explica hi havia el millor ambient entre tot el personal de rodatge, i assegura que va aprendre moltes coses de persones com l'operador de c¨¤mera Juanito Amor¨®s, el director de fotografia Fernando Arribas i el realitzador Jaime Camino. "Em van ensenyar moltes coses, especialment del treball amb la llum", recorda. I tamb¨¦ va saber aviat que el rodatge d'una pel¡¤l¨ªcula ¨¦s una feina lenta, pesada, molt minuciosa, fet b¨¤sicament de paci¨¨ncia, de saber esperar i de no tenir por als temps morts. "Quan fas foto fixa, el m¨¦s normal ¨¦s que, de feina pr¨°piament dita, en facis nom¨¦s cinc o deu minuts al dia. La resta del temps, si tens sort i l'equip ¨¦s maco, fas relacions amb la gent. I si no, a llegir i esperar que s'acabi".

Aquesta posici¨® privilegiada, d'estar al marge mirant-s'ho tot des de fora esperant el moment per intervenir, ha convertit Colita en testimoni de moltes situacions curioses i l'ha portat a viure nombroses an¨¨cdotes, de les quals ella en guarda una mem¨°ria ben acolorida. N'hi ha una que fa refer¨¨ncia al rodatge de Justine, de Jes¨²s Franco, adaptaci¨® de l'obra del Marqu¨¦s de Sade protagonitzada per Romina Power i Klaus Kinski. "El director rodava diverses pel¡¤l¨ªcules alhora, totes als Estudios Cinematogr¨¢ficos Balc¨¢zar, aix¨ª que d'un moment per l'altre canviaves totalment de situaci¨®. De Justine en vam rodar dues versions, una per Espanya i una altra per Alemanya. Quan f¨¨iem les escenes per aquesta segona adaptaci¨®, venia gent d'altres rodatges a veure les actrius lleugeres de roba". Un d'aquells voyeurs va caure des del seu mirador estrat¨¨gic i es va trencar una cama. Als Balc¨¢zar, Colita va con¨¨ixer un dels seus grans amics, Terenci Moix, amb qui compartiria passi¨® cin¨¨fila fins a la mort de l'escriptor. "L'enyoro molt. Entre d'altres coses perqu¨¨ ara no tinc amb qui parlar de cinema. Era fant¨¤stic anar a casa seva, entrar dins la sala i posar-te davant d'aquella pantalla enorme que hi tenia".

En el m¨®n del cinema, Colita s'ha passejat per tota mena de produccions, des de les m¨¦s estripades a les m¨¦s intel¡¤lectuals. Aix¨° s¨ª, la mirada directa i franca amb qu¨¨ encara la vida i el talant sincer, desacomplexat a l'hora d'expressar-se, que la caracteritza, queden en evid¨¨ncia quan es tracta de valorar la qualitat i transcend¨¨ncia de la majoria de les pel¡¤l¨ªcules en qu¨¨ ha treballat. "La veritat, no puc presumir d'haver participat en grans pel¡¤l¨ªcules.

Per¨° ¨¦s que a Catalunya s'ha fet poca cosa en cinema, em costa recordar una gran pel¡¤l¨ªcula catalana". I les seves paraules s¨®n especialment severes quan parla de l'Escola de Barcelona. "M'ho vaig passar molt b¨¦ amb ells, eren gent molt divertida. I en uns moments en qu¨¨ a Madrid es feia un cinema molt casp¨®s i arrencava el destape, ells van voler emular la Nouvelle vague. El problema ¨¦s que volien ser transcendentals i al cap del temps, i justament per aix¨°, el seu treball ha esdevingut pesat i en alguns moments fins i tot c¨°mic. Vistes ara, s¨®n pel¡¤l¨ªcules que em fan riure molt", assenyala. Aix¨° s¨ª, creu que hi ha excepcions molt destacades, i elogia el treball dels realitzadors Vicente Aranda i Jaime Camino. "S¨®n directors amb gran capacitat per contar hist¨°ries que van fer bones pel¡¤l¨ªcules des del comen?ament. Amb el temps han demostrat que continuen vigents".

Tot i que de manera molt m¨¦s espaiada que abans, Colita continua treballant de tant en tant en la foto fixa d'algun rodatge. Un dels m¨¦s recents ¨¦s Rojo sangre, (2004), dirigida pel jove realitzador Christian Molina, una pel¡¤l¨ªcula homenatge a Paul Naschy, en la que l'actor (el veritable nom del qual ¨¦s Jacinto Molina) adopta la personalitat d'alguns dels grans assassins de la hist¨°ria.

A pesar de tot el que el cine li ha ensenyat, a pesar que estima aquest m¨®n amb bogeria -"puc veure dues pel¡¤l¨ªcules al dia, em gasto veritables fortunes en la compra de deved¨¦s"-, no s'ha plantejat mai iniciar-se en la realitzaci¨®. Creu que, en realitat, la fotografia i el cinema s¨®n dos m¨®ns que no tenen massa a veure. "Nosaltres transmetem un telegrama de la realitat, el de m¨¦s impacte. El cine explica hist¨°ries".