Finesa nipona

La novel.la de Genji. El pr¨ªncep

resplendent

Versi¨®, comentaris i notes de Xavier

Roca-Ferrer

Destino, Barcelona, 2006, 441 p¨¤gines

Pocs mesos despr¨¦s d'haver enllestit la traducci¨® completa al castell¨¤ de la Novel¡¤la de Genji, publicada tamb¨¦ a l'Editorial Destino, Xavier Roca-Ferrer ofereix al p¨²blic catal¨¤ la primera entrega (aproximadament una quarta part del tot: cap¨ªtols 1 a 13 del que ha estat anomenat primera ¨¨poca, o "Resplendor", del cicle complet) de la llegenda, o conte, o hist¨°ria del pr¨ªncep Genji, de l'escriptora japonesa de la dinastia administrativa dels Fujiwara Murasaki Shikibu, viva a cavall dels segles X i XI, considerada una de les grans fites, fundacionals a m¨¦s, de la literatura japonesa de tots els temps. Ens hav¨ªem passat mil anys sense cap traducci¨® completa d'aquesta obra, i vet aqu¨ª que ara, a la Pen¨ªnsula, en tenim dues de castellanes -la de Jordi Fibla, basada en la traducci¨® anglesa de Royall Tyler, i la de Roca-Ferrer- i una de catalana, parcial de moment, d'aquest ¨²ltim traductor.

La versi¨® castellana de Roca-Ferrer duia intercalades unes notes magn¨ªfiques, s¨¤vies i aclaridores -b¨¦ que mal situades, perqu¨¨ destorbaven el seguiment del llibre-, que no presenta aquesta edici¨®; les notes imprescindibles no hi falten. Quant a la traducci¨®, els comentaris que s'hi podrien fer haurien de ser per for?a tan complexos, que ens estimem m¨¦s deixar-ho c¨®rrer per a una altra ocasi¨®: malgrat el car¨¤cter exc¨¨ntric i ex¨°tic de paraules i expressions en lleng¨¹es estrangeres que disseminen el text, com ara deshabill¨¦, tour de force, rendez-vous, o sotto voce, la versi¨® posseeix un m¨¨rit tan enorme -m¨¦s encara si pensem que el traductor regenta una notaria-, que no cal que, de moment, parlem m¨¦s de la q¨¹esti¨®. Al cap i a la fi, els japonesos d'ara tamb¨¦ llegeixen aquest llibre en una traducci¨®, perqu¨¨ la llengua original els resulta tant o m¨¦s llunyana que als grecs d'avui la llengua de Plat¨®.

Una altra cosa, molt m¨¦s apassionant, ¨¦s fer una consideraci¨® sobre el car¨¤cter novel¡¤lesc, o no, del llibre. Els anglesos s'han estimat m¨¦s anomenar-lo tale -tampoc ¨¦s un romance - i d'altres hist¨°ria o llegenda: l'opci¨® del nostre traductor, novella, ¨¦s justament el quid de la q¨¹esti¨® gen¨¨rica del llibre. ??s possible imaginar que els japonesos del per¨ªode Heian, ells tan tradicionals, que encara no prenien ni el te ni feien servir tatamis, tan anteriors als samurais i als guerrers de les dinasties futures que hem vist al cine de Kurosawa, tan aliens a una Europa que encara no havia descobert aquest g¨¨nere, inventessin la novel.la moderna? Doncs no, la veritat: ¨¦s impossible. Quan, al damunt, es t¨¦ present el pes de la religi¨® budista i xintoista en el Jap¨® de l'¨¨poca, i quan es pensa que Europa nom¨¦s va poder al?ar l'hegemonia de la novel¡¤la com a alliberament de la transcend¨¨ncia religiosa i de l'ordre jer¨¤rquic del feudalisme, llavors qualsevol lector -no cal que sigui cap especialista- far¨¤ b¨¦ d'arrufar el nas davant aquesta denominaci¨® per a la hist¨°ria o el conte de Genji: epopeia, no ho ¨¦s de cap manera; per¨° si ¨¦s novel¡¤la, ho ¨¦s d'una manera encara tan provisional i imperfecta com s¨®n novel¡¤les, posem per cas, el Satiric¨®, de Petroni, Dafnis i Cloe, de Longus, o Les Eti¨°piques, d'Heliodor.

Conv¨¦ posar les coses al lloc que correspon, i encara m¨¦s pel que fa a l'ep¨ªtet que sol acompanyar la consideraci¨® de novel¡¤la atribu?da a aquest llibre: psicol¨°gica. ?Psicol¨°gica? Per tots els sants reunits! Per¨° si la psicologia encara no existeix, ni als nostres dies, al Jap¨®! La psicologia ¨¦s un invent no desenvolupat de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica (psych¨¦) que, de fet, no comen?a a tenir una mica de cap i peus fins a la figura d'Agust¨ª d'Hipona i, per ser exactes, no es consolida, i tan sols al m¨®n occidental, fins a les grans reformes religioses de la modernitat: el luteranisme, el calvinisme i el jansenisme. Una altra cosa ¨¦s que la gent tingui sentiments, i els tingui refinad¨ªssims, com en el nostre llibre d'avui. Per influ¨¨ncia d'aquesta darrera tend¨¨ncia espiritual esmentada, la de Jansenius, es pot dir, sens dubte, que La princesa de Cl¨¨ves ¨¦s la primera novel¡¤la sentimental, i a m¨¦s a m¨¦s psicol¨°gica, de les lletres del nostre continent: per¨° aix¨° va succeir en el darrer ter? del segle divuit¨¨. L'afirmaci¨® del traductor franc¨¨s del Genji, Ren¨¦ Sieffert, segons el qual "si la novel¡¤la acab¨¦s amb la mort de Genji ja seria una obra immortal, pr¨°xima o igual que uns quants segles m¨¦s tard La princesa de Cl¨¨ves o les novel.les de Proust", ¨¦s del tot foraviada, anacr¨°nica i extravagant.

El conte de Genji Monagatari ¨¦s, sens dubte, un llibre delici¨®s, carregat de lirisme, ple de cirerers en flor, olor d'esp¨ªgol, uixidis superposats i m¨¤nigues dels uixidis mullats de ll¨¤grimes desamorades i segons com de rosada, i tamb¨¦ ¨¦s un llibre amarat de sensibilitat -aix¨° s¨ª que s'assembla a l'Empfindsamkeit alemanya del segle XVIII-, exuberant de sumptuositat i de refinament de la llunyana ¨¨poca Heian... per¨° justament en aquest sentit s'assembla m¨¦s als romans de Chr¨¦tien de Troyes o a la llegenda de Tristany i Isolda que a la novella en el sentit que, almenys a les nostres latituds, entenem per aquesta paraula.

?s un llibre, per fi, en el qual l'heroi mascul¨ª, Genji, ve a significar el lloc de la hist¨°ria -tot el llibre ¨¦s com la restauraci¨® pol¨ªtica d'un karma macult-, i les seves amants, de rang molt divers per¨° totes igualment i finament estimades, venen a significar el lloc de la topografia: s¨®n com un element natural, tirant a vegetal, molt digne, que espera -ara s¨ª, com els/les amants de Proust- que el borinot desitjant vagi a parar-hi una estona per libar-hi l'ess¨¨ncia. Algunes feministes es posen les mans al cap; per¨° qualsevol hist¨°ria de la dona demostra que, en aquell temps, les japoneses ostentaven al m¨®n un paper semblant al de la branca de cirerer florida. Ja ¨¦s quelcom; i el llibre les deixa en un lloc tan extraordinari com a Marianna de Alcoforado les Cartes de la monja portuguesa o a les decandides Abelone la literatura ¨ªntima de Rilke.