"Al jorn del judici parr¨¤ qui ha fet servici"
Impregnada de mil¡¤lenarisme, la sibil¡¤la ha travessat segles i cultures
El Cant de la sibil¡¤la constitueix un cas ¨²nic de superviv¨¨ncia cultural. La gr¨¤cil, espectral adivinatriu anunciant la nit de Nadal la fi dels temps constitueix un t¨°pic literari fort que convoca una gran riquesa d'imaginaris en ¨¨poques diverses. La music¨°loga i catedr¨¤tica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Maricarmen G¨®mez, en un estudi penjat a Internet (www.goldbergweb.com) que ¨¦s una apassionada recerca detectivesca sobre els or¨ªgens i els empelts d'aquesta tradici¨®, situa en primer lloc d'aquests imaginaris el mil¡¤lenarisme, aquell corrent a cavall dels segles X i XI que, seguint l'Apocalipsi de sant Joan, situava pels volts de l'any 1000 l'apertura del set¨¨ segell i l'arribada de l'Anticrist, finalment derrotat pel Crist de nou devallat a la Terra abans de la segona resurrecci¨® de la carn i del Judici ?ltim. L'enigm¨¤tica frase "mil i no m¨¦s mil", tan influ?da pels oracles pagans i les profecies judaiques, va fer brollar rius de tinta, abans que sant Agust¨ª no hi pos¨¦s seny, advertint-nos que no calia agafar el "mil" al peu de la lletra, sin¨® com a equivalent d'un per¨ªode de temps indefinit. Menys mal, perqu¨¨, contr¨¤riament, l'angoixa hagu¨¦s pogut traslladar-se a l'any 2000, on de ben segur hauria trobat terreny abonat entre les funestes prediccions dels cient¨ªfics sobre el canvi clim¨¤tic, l'esgotament dels recursos naturals i les cat¨¤strofes associades.
La Sibil.la pagana passa a la lit¨²rgia cristiana com un profeta m¨¦s
La sibil.la ¨¦s un cas exemplar d'adaptaci¨® d'un mite pag¨¤ al cristianisme. Des de l'Edat Mitjana tardana fins al Romanticisme hi ha una preocupaci¨® sostinguda pel dest¨ª de les antigues divinitats i les grans figures del passat. No debades Dant recuper¨¤ Virgili, nascut al temps "dels d¨¦us falsos i mentiders", com a guia savi per l'Infern i el Purgatori, fins a ser rellevat per Beatrice al Parad¨ªs; i segles m¨¦s tard, Heinrich Heine (1797-1856) dedic¨¤ a la q¨¹esti¨® el llibre Els d¨¦us a l'exili, que marc¨¤ molt el Tannh?user wagneri¨¤, el bard fugit al Venusberg, la muntanya on la deessa de l'amor havia trobat aixopluc a l'era cristiana.
A la sibil¡¤la eritrea no li va caldre massa artificis literaris per sintonitzar amb els nous temps si en tenim un testimoni musical en versos llatins tan primerenc com de finals del segle IX o comen?ament del X, procedent del monestir de Sant Marcial de Limoges. El responsable d'aquesta perviv¨¨ncia pagana havia estat sant Agust¨ª, el qual, a la seva Ciutat de D¨¦u, havia tradu?t del grec l'oracle sibil¡¤l¨ª i a qui durant molt de temps es va atribuir un serm¨®, dit Sermo de symbolo -escrit en realitat per un bisbe de Cartago-, on es recullen profecies de l'Antic i el Nou Testament i els testimonis de Virgili, Nabucodonosor i la sibil¡¤la eritrea. Aquesta darrera pronuncia a cada estrofa la c¨¨lebre tornada "Iudicii signum: tellus sudore madescet" ("El senyal del judici: la terra s'empapar¨¤ de suor"). Des del segle XII hi ha const¨¤ncia que aquest text esdevingu¨¦ lit¨²rgic, com a part de l'ofici de matines del dia de Nadal, encara que m¨¦s tard va ser suprimit pel Concili de Trento i va quedar com a representaci¨® paralit¨²rgica del dia de Nadal, en algun cas associada tamb¨¦ a la Setmana Santa. Del poder pedag¨°gic que se li atribu?a n'¨¦s testimoni el fet que, a partir del segle XV, el Cant de la sibil¡¤la conegui traduccions -o versions per efecte de la traducci¨®- a distintes lleng¨¹es rom¨¤niques. Molt principalment al catal¨¤: a partir del segle XV hi ha const¨¤ncia de representacions a Vic, Girona, Barcelona, Val¨¨ncia i tamb¨¦ a l'Alguer, on, com a Mallorca, la tradici¨® s'ha mantingut fins als nostres dies. Del segle XIII ens ha arribat tamb¨¦ una versi¨® en llengua occitana -que va ser llengua po¨¨tica a Catalunya durant la Baixa Edat Mitjana- i a partir del XV se'n troben tamb¨¦ de castellanes. Alfons X el Savi havia fet tamb¨¦ una adaptaci¨® al gallec del Iudicii signum en una de les seves Cantigas a santa Maria (segle XIII). ?s obvi que l'Esgl¨¦sia va trobar en aquest text unes virtuts pedag¨°giques que la van dur a impulsar les traduccions a les lleng¨¹es parlades pels fidels. Reprodu?m aqu¨ª, per acabar, 4 estrofes de les 12 de la versi¨® catalana m¨¦s difosa. Avui sorpr¨¨n el car¨¤cter amena?ador del text, recitat per una veu innocent (blanca) en una nit de pau i d'amor com sempre se'ns ha presentat la de Nadal. Per¨° calia que el cristi¨¤ no perd¨¦s de vista el recte cam¨ª i les conseq¨¹¨¨ncies de no seguir-lo.
"Al jorn del judici / parr¨¤ qui ha fet servici" [tornada]
"Ans quel Judici no ser¨¤
un gran se?al sa mostrar¨¤
lo sol perdr¨¤ la resplandor
la terra tremir¨¤ de por".
"Del Cel gran foc devallar¨¤
com a soffre molt podir¨¤
la terra cremar¨¤ ab furor
la gent avr¨¤ molt gran terror".
"Apr¨¦s vindr¨¤ terriblement
lo fill de D¨¦u amnipotent
qui morts y vius judicar¨¤
qui b¨¦ avr¨¤ fet all¨ªs parr¨¤".
"Los infants qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudans D¨¦u omnipotent".
Un ¨²ltim antic ritual
Per ventura ¨¦s un ¨²ltim antic ritual, com un esdeveniment de tribu, una veu mil¡¤len¨¤ria que ressona des del passat davall les voltes de les esgl¨¦sies, en temps de fred i de festa. Era comuna a tota Europa, emper¨° aquesta not¨ªcia sonora de l'ahir sols resta vigent i viva arreu de Mallorca. Un pic, Joan Parets, cant¨¤ la sibil¡¤la dins la cova de Betlem, a Palestina, hist¨°ria endins. La rel¨ªquia encara ¨¦s viva.
Un dia de xeremies, en Parets, moss¨¨n, music¨°leg i historiador mallorqu¨ª, feia uns cursos b¨ªblics als escenaris dels fets i tingu¨¦ el privilegi de donar vida al melic de tots els llibres antics dels cristians, al cant prof¨¨tic de la nit de Nadal, matines en diuen encara. A Mallorca canten sibil¡¤les en m¨¦s de 70 temples. Tamb¨¦ la diuen a l'Alguer, en alguns pobles valencians, simb¨°licament a Santa Maria del Mar de Barcelona, i en una esgl¨¦sia de Porto, Portugal. ?s la ¨²ltima perviv¨¨ncia d'un costum que pervisqu¨¦ als ¨¤mbits del catal¨¤ i de l'Antiga Corona d'Arag¨®.
El cant, recorda Parets, era cosa dita per homes i dones grans, m¨¦s aviat de capellans. "El canonge dalm¨¤tic de Santa Maria del Mar, l'he sentit i vist per TV-3, canta la Sibil¡¤la amb veu de baritonet . Recordau que a Europa hi hagu¨¦ els castrati. No tenim const¨¤ncia que a Mallorca n'hi hagu¨¦s. Les versions musicals actuals no s'assemblen a les velles i perdudes, que eren molt llargues. Ara s'ha escur?at i musicalitzat", esmenta.
Per a un nin cantar des de la trona de l'esgl¨¦sia del seu poble el vespre de Nadal era i ¨¦s un premi de comprom¨ªs, una penyora de per vida. Una apoteosi. Disfressat i espassa en m¨¤ ¨¦s el protagonista estelar. Les veus blanques i sense trencar de nins o nines escolanets de Lluc, Felanitx, Sant Lloren? i Campos, a Mallorca, fan els quatre models distints, les adaptacions actuals consolidades els darrers 100 o 150 anys. N'hi ha de rotundes, dram¨¤tiques, tristes i grandiloq¨¹ents.
"Hi havia moltes sibil¡¤les, arreu de l'any i d'Europa, m¨¦s llargues, en el si dels teatres hagiogr¨¤fics; per exemple, a la Seu de Mallorca, les processons dels profetes, amb refer¨¨ncies, entre lectures de salms, judicis, el b¨¦ enfrontat al mal, anuncis de l'aparici¨® d'un personatge citat per profetes antics...", explica el capell¨¤ investigador Parets. "Hi ha un document del segle X a la mesquita de C¨°rdoba, i ens cr¨¨iem que era una refer¨¨ncia que venia d'Al-Andalus, per¨° no, l'exemplar ¨¦s fet a Castella", diu. N'Anselm Turmeda (ex frare mallorqu¨ª que es feu musulm¨¤ i emigr¨¤ al Magrib), en l'edici¨® de 1527 del Llibre dels bons amonestaments, en fa una versi¨®. Abans el texte era en llat¨ª.
El fil no s'ha trencat, tot i que la bulla i les refer¨¨ncies espectaculars de les antigues representacions feren que alguns bisbes del segle XVII prohibissin les representacions teatrals als temples i cantar la sibil¡¤la sense perm¨ªs, sota amena?a de pres¨® o excomuni¨®.
Na Maria del Mar Bonet, al segle XXI, ¨¦s vetada de cantar a la Seu, d'en?¨¤ que sign¨¤ ja fa molts d'anys un manifest feminista assumint el dret a l'avortament. Ho recorden alguns capellans. Na Bonet n'ha fet distintes versions i enregistraments. La cantautora sol cantar-la com un ofici privat a convents de monges tancades de Ciutat, a Palma.
La sibil¡¤la ¨¦s una joia de la vella cultura mediterr¨¤nia europea que sona viva com un foc misteri¨®s i apocal¨ªptic per aquestes festes. Sol fer fred i fosca als carrers -m¨¦s abans que ara- i els cristians peregrinen a prop de llurs cases. D'altra temps "el fet, l'ofici i el cant, era a mitjanit", recorda Joan Parets. "Al meu poble, Santa Maria, de Mallorca, despr¨¦s de matines i en haver sentit la sibil¡¤la, a casa menj¨¤vem llet d'ametlla, mullant-hi coca. Res d'ensa?mades i xocolata, cosa moderna que s'us¨¤ despr¨¦s. La llet de metla com m¨¦s la bullen i es concentra. Mu mare m'enviava a moldre les ametlles i ma deia. Di que l'aigua ja la posar¨¦ jo".
Quan s'ha escur?at del tot el dia i mor l'any, est¨¤ escrit que neix el nin Jes¨²s. La hist¨°ria obri una finestra potser m¨¤gica i la tradici¨® at¨¤vica alena. Una de les versions can¨°niques a les esgl¨¦sies de Mallorca del cant -vista i o?da molts de cops per la televisi¨®- ¨¦s de Merc¨¨ Riera, int¨¨rpret que era la columna central de la coral Capella Mallorquina durant molts d'anys, qui represent¨¤ fins fa poc la sibil¡¤la a la Seu de Mallorca.
La gent sentia Merc¨¨ Riera, discreta, amb veu enfiladissa i ferma damunt la trona de pedra fornida per Gaud¨ª, mentre sonava entre estrofes l'orgue vell i gran de la catedral que duu moss¨¨n Bartomeu Veny. Tothom s'emociona amb aquest himne cristi¨¤ d'arrel pagana, estrany qui comen?a " El jorn del Judici... ".
L'¨¤via Riera tria i ensenya qui memoritzar¨¤ el document musical de grans esdeveniments, que cada any es publica en veu sols un cop, amb la veu m¨¦s blanca i la personalitat m¨¦s transparent que enlla?a amb la tradici¨®, i salvi la rel¨ªquia de l'extinci¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
