"Cal destinar recursos als continguts"

Ara que a Barcelona es perfilen diferents projectes muse¨ªstics relacionats amb l'arquitectura resulta interessant con¨¨ixer l'experi¨¨ncia d'un professional que porta anys donant-li voltes a la manera com es pot exhibir i divulgar la disciplina. Fernando Marz¨¢ (Barcelona, 1951) ¨¦s professor al departament de Projectes Arquitect¨°nics de l'Escola d'Arquitectura del Vall¨¨s i tamb¨¦ ¨¦s vocal de Cultura del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), per¨° el que aqu¨ª interessa ¨¦s que a m¨¦s d'una llarga experi¨¨ncia en el comissariat i el disseny d'exposicions treballa actualment amb la museografia de la Cit¨¦ d'Architecture de Par¨ªs, el nou gran equipament franc¨¨s dedicat a la divulgaci¨® de l'arquitectura i l'urbanisme que obrir¨¤ les seves portes el proper mes de mar?.

"M'ha sorpr¨¨s a la Cit¨¦ de l'Architecture de Par¨ªs la seva comprensi¨® de l'important que ¨¦s destinar tot el temps i els recursos per a la investigaci¨®, l'adquisici¨® i la confecci¨® del discurs museol¨°gic"

Pregunta. Quin ¨¦s el projecte de la Cit¨¦ d'Architecture de Par¨ªs?

Resposta. Neix amb la voluntat de fer entrar l'arquitectura i l'urbanisme en la cultura general dels francesos al mateix nivell que la literatura o la m¨²sica. La Cit¨¦ reunir¨¤ tres departaments: el Mus¨¦e des Monuments Fran?ais, que va pensar Violet-le Duc i que reuneix una gran col¡¤lecci¨® de motllos i pintures que reprodueixen a mida natural les obres mestres de l'arquitectura francesa; l'Institut Fran?ais d'Architecture (IFA), per a la promoci¨® de l'arquitectura francesa contempor¨¤nia; i l'Ecole de Chaillot, que forma els arquitectes encarregats del Patrimoni. Per tant, hi ha una vocaci¨® d'explicar l'arquitectura, una altra de presentaci¨® i promoci¨® de l'arquitectura contempor¨¤nia i una altra d'investigaci¨® sobre l'arquitectura.

P. Qui na ¨¦s la seva vinculaci¨® amb aquest projecte?

R. La meva participaci¨® comen?a l'any 2001 en guanyar el concurs internacional convocat per resoldre la museografia de la galeria moderna i contempor¨¤nia, essent director en l'¨¨poca Jean Louis Cohen. Amb els canvis pol¨ªtics del 2002 a Fran?a, hi ha un canvi tamb¨¦ a la Cit¨¦ i es retira la confian?a a Cohen. Se'ns encarrega a Francis Rambert, nou director de l'IFA, a Corinne Belier, conservadora del Museu, i a mi mateix, la confecci¨® d'un nou projecte museol¨°gic amb dos nous condicionants: que es dediqui nom¨¦s a l'arquitectura francesa i que es redueixi la seva superf¨ªcie. Posteriorment se'm nomena comissari del Museu per a la nova galeria. En aquest moment s¨®c el responsable de la museologia de la Galeria moderna i contempor¨¤nia i actualment em dedico a escollir i a dirigir les maquetes de nova confecci¨® i els documentals que es presentaran en l'exposici¨® permanent, seleccionar els pl¨¤nols i dibuixos que es mostren i a la direcci¨® dels ¨¤udiovisuals.

P. Aix¨° suposa molts mitjans.

R. Per a l'explicaci¨® de cadascun dels projectes exposats al museu s'ha realitzat una maqueta, la digitalitzaci¨® de pl¨¤nols antics que permeti al p¨²blic interaccionar amb ells, una petita pantalla en la qual es visualitzen documentals d'¨¨poca, principalment explicacions de l'arquitecte i dels usuaris, i una vitrina amb documentaci¨® original. I s¨ª, he comptat amb tots els mitjans necessaris per obtenir aquest material. Quan es pensa en un museu, cal destinar una gran quantitat de recursos a la col¡¤lecci¨®. Moltes vegades el cost pot ser superior al del pr opi edifici. M'ha sorpr¨¨s especialment per part de la Cit¨¦ la seva comprensi¨® de l'important que ¨¦s destinar tots els recursos i el temps necessaris per a la investigaci¨®, l'adquisici¨® i la confecci¨® dels diversos elements i la realitzaci¨® del discurs museol¨°gic, tant en recursos humans com econ¨°mics. Hi ha hagut molts impediments pol¨ªtics, per¨° la investigaci¨® ha seguit endavant.

P. Com ha anat la col¡¤laboraci¨® entre Barcelona i Par¨ªs?

R. Una important quantitat de les maquetes destinades a la presentaci¨® s'ha confeccionat a Barcelona. S¨®n maquetes que tenen intenci¨® d'an¨¤lisi de l'edifici o del projecte i moltes d'elles s¨®n de gran complexitat. He tingut la sort de poder treballar amb tallers barcelonins per als elements m¨¦s delicats. Es tracta del taller de l'Escola d'Arquitectura del Vall¨¨s (UPC), que ha confeccionat 25 maquetes per al museu, el taller de Fabi¨¢n Asunci¨®n, que ha fet 5 maquetes, i el d'Adri¨¤ Main¨¦s, que n'ha realitzat 3. Per a l'obra m¨¦s important del museu, la reconstrucci¨® a escala 1/1 d'un apartament de la Unitat d'Habitaci¨® de Marsella de Le Corbusier, he comptat amb el taller d'aparelladors de Joan Ard¨¨vol, el de l'arquitecte Jordi Bernuz i el de l'enginyer Javier Nieto.

P. Ara que estan previstos diversos museus dedicats a l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya, i salvant les dist¨¤ncies, pensa que pot servir d'exemple? En tot? En part?

R. Primer, en el que s'ha dit anteriorment: la import¨¤ncia que es destinin recursos no nom¨¦s a l'edifici sin¨® tamb¨¦ als continguts. Em sembla molt important tamb¨¦ la voluntat de fer entrar l'arquitectura i l'urba nisme en la nostra cultura general. En tercer lloc, la necessitat de conservar el patrimoni, de mostrar-lo i de revisar-lo i, en fer-ho, crear nou patrimoni. Finalment, la promoci¨® de la nostra arquitectura i el nostre urbanisme.

P. Veu viable a Barcelona el centre d'arquitectura del COAC, m¨¦s el museu d'urbanisme nacional, m¨¦s l'apartat d'arquitectura del Museu del Disseny?

R. He estat treballant sis anys en un projecte que comparteixen tres entitats, com ¨¦s la Cit¨¦ d'Architecture, i que he comprovat com a fruct¨ªfera, perqu¨¨ cadascuna aporta una part fonamental en el tot, refor?ant-lo. En aquest sentit, no seria impossible l'aproximaci¨® del centre d'arquitectura que el Col¡¤legi impulsa i el Museu d'Arquitectura i Urbanisme estatal, que per cert ser¨¤ un museu en xarxa. La connexi¨® amb la professi¨® i, per tant, la connexi¨® amb l'important Centre de Documentaci¨® del Col¡¤legi (i dels altres col¡¤legis d'Espanya), resultar¨¤ necess¨¤ria en qualsevol cas. A m¨¦s, el Col¡¤legi ha demostrat la seva vocaci¨® de difusi¨® i de protecci¨® de les col¡¤leccions relacionades amb l'arquitectura i l'urbanisme catal¨¤. I el Museu Nacional t¨¦ el clar objectiu de difondre la cultura arquitect¨°nica i urban¨ªstica i fer-la accessible a tots els ciutadans, aix¨ª com el de coordinar la investigaci¨® i l'arxiv¨ªstica patrimonial existent en tot el pa¨ªs. Sembla l¨°gic doncs, algun tipus de relaci¨® i proximitat.