La castraci¨® productiva

Lletres d'amor i de consolaci¨®

Abelard i Helo?sa

Edici¨® i traducci¨® de Josep Batalla

Obrador Ed¨¨ndum (sic)

Santa Coloma de Queralt, 2005, 223 p¨¤gines

?s antic el consell que els homes i dones que es dediquen a l'estudi cal que romanguin solters. Aix¨ª ho deia ja Teofrast, de Lesbos, al segle IV aC, en un tractat que en llengua llatina va venir a dir-se De nuptiis: "L'home savi no ha de prendre muller, perqu¨¨ les dones impedeixen especialment l'estudi de la filosofia". Talment va inaugurar (o potser no) una tradici¨® que va tenir dignes representants a Gr¨¨cia, Roma i tota la Llatinitat. Impregnat de la saviesa d'aquesta darrera ¨¨poca, el nostre Eiximenis tamb¨¦ ho deixava clar a Lo llibre de les dones: "Negun home mullerat jam¨¦s no fa bon clergue", emprant un mot plur¨ªvoc, derivat del clericus llat¨ª, paraula que, jo sabent-ho, nom¨¦s en llengua francesa ha conservat el doble sentit d'"eclesi¨¤stic" i d'"intel-lectual": clerc. La tradici¨®, o el costum, o la tirada a la solteria per part dels homes i les dones de lletres ha arribat ben b¨¦ fins als nostres dies, i aix¨ª ho demostra el pertina? celibat de Flaubert, de Kafka... i gaireb¨¦ de Thomas Mann, que nom¨¦s va con¨¨ixer , en el sentit b¨ªblic, la seva esposa just per engendrar el nombre de fills que van tenir.

La hist¨°ria de la literatura medieval presenta un cas enormement curi¨®s de relaci¨® entre el celibat i la dedicaci¨® a l'estudi i l'oraci¨®: el cas desafortunat, calamit¨®s segons com aix¨° es miri, d'Abelard i la seva amant i esposa, Helo?sa. Abelard, com es diria un xic posteriorment de Guillem de Cabestany, "amava la dompna per amor e chantava de lieis e.n fazia sas chanssos", preludiant aix¨ª el que seria una riqu¨ªssima tradici¨® trobadoresca. Per¨°, mentre el t¨°pic de l'amor cort¨¨s reclamava sempre quedar- se a les portes del maridatge o de la uni¨® carnal -com tamb¨¦ ¨¦s visible, encara, en la relaci¨® entre els m¨ªtics Tristany i Isolda-, Helo?sa i Abelard van tenir de bell antuvi relaci¨® carnal, ella qued¨¤ prenys per la llavor abelardina, i nom¨¦s despr¨¦s d'aquesta Pasqua, Abelard i Helo?sa van fer Rams, ¨¦s a dir, van unir-se en matrimoni.

El canonge dit Fulbert, l'oncle d'Helo?sa que en tenia cura perqu¨¨ la noia devia ser aleshores orfe per totes bandes, va trobar molt malament que la neboda es cas¨¦s amb un home no solament vint-i-dos anys m¨¦s gran que ella, sin¨®, a m¨¦s, molt mal vist en els cenacles filos¨°fico-eclesi¨¤stics de Par¨ªs i els encontorns, a l'¨¨poca. (I, de fet, sabem que Abelard es va barallar amb Bernat de Claravall i Pere el Venerable, i que fins i tot va ser obligat a cremar, amb la pr¨°pia m¨¤, el manuscrit del seu llibre sobre la Trinitat). Pel que se'n diu a les cr¨°niques i ressenyes del seu temps, i pel que diu ell mateix a les primeres p¨¤gines de la seva Historia calamitatum o Hist¨°ria de les meves desgr¨¤cies -inclosa, com sempre es fa, en aquesta edici¨® de les cartes entre Abelard i Helo?sa que comentem avui-, aquest savi, que certament pot ser posat al costat d'Anselm de Canterbury i de Guillem de Champeaux, era home de gran sup¨¨rbia i, malauradament per a la seva integritat f¨ªsica, com ara mateix explicarem, home en extrem femeller a causa, pel que sembla, d'un atractiu f¨ªsic i ret¨°ric que no es podia resistir. El cas ¨¦s que el canonge, com ja hem dit, va irar-se amb Abelard per haver deixat Helo?sa embarassada i, solament despr¨¦s del fet, casar-s'hi; de manera que va llogar uns sicaris -la cosa m¨¦s f¨¤cil del m¨®n al segle XI, com al XXI- que, entrada la nit, es van ficar al lloc en qu¨¨ Abelard dormia i van tallar-li, ras i curt, un o tots dos testicles, o tot plegat -aix¨° no s'ha sabut mai del cert.

I ara enllacem amb el que d¨¨iem al comen?ament: desposse?t Abelard del que se sol dir, hiperb¨°licament sens dubte, la seva virilitat, ell i la seva dona van decidir ingressar en sengles monestirs i dedicar-se a l'oraci¨® (ella m¨¦s que ell) i a l'estudi (ell m¨¦s que ella). No us pens¨¦ssiu que aquesta afirmaci¨® ¨¦s cap mostra de misog¨ªnia, Deu me'n guard¨¦s! Nom¨¦s ¨¦s la conclusi¨® a qu¨¨ s'arriba quan es llegeix de cap a cap l'intercanvi de cartes que van mantenir els dos malaguanyats esposos, possiblement entre 1131 i 1136, com documenta Josep Batalla en aquesta edici¨® catalana de la famosa correspond¨¨ncia, que ¨¦s, no en tingueu cap dubte, la m¨¦s ben feta i la m¨¦s ben tradu?da que avui es pugui trobar a tota la Pen¨ªnsula. En efecte, passada la primera carta - Abelardum ad amicum consolatoria, coneguda habitualment, com ja s'ha dit, com Historia calamitatum, en la qual Abelard explica no solament el seu infortuni part de baix sin¨® tamb¨¦ les seves dificultats per aconseguir respecte i nom en els ambients "universitaris" i eclesi¨¤stics de la Par¨ªs de l'¨¨poca-, passada aquesta carta, d¨¨iem, assistim ja per a la resta de la correspond¨¨ncia a una difer¨¨ncia de to molt eloq¨¹ent i molt significativa: de la castraci¨® -cosa que significava per for?a una ren¨²ncia a certs plaers de la vida-, l'esp¨°s va treure'n embranzida per a les seves l¨°giques i dial¨¨ctiques disquisicions; per contra, d'una semblant abstin ¨¨ncia, menys dolorosa f¨ªsicament, per¨° molt m¨¦s punyent des del punt de vista sentimental, Helo?sa en va pouar unes quantes de les p¨¤gines de la literatura amorosa m¨¦s belles i corprenedores de tots els temps: Rilke sempre la posava al costat de Safo, Julie de Lespinasse o Clara d'Anduze, com exemple del punt m¨¦s ¨¤lgid que les lletres europees han aconseguit en mat¨¨ria d'exposici¨® sincera de l'enamorament.

Ell, Abelard, no t¨¦ cap inconvenient en aprofitar les cartes per demostrar com ¨¦s de savi -n'hi ha una, que ¨¦s per sucar-hi pa, que es limita b¨¤sicament a definir a bellesa de les dones et¨ªopes, negres sed formosae, com la de Salom¨®, a difer¨¨ncia de les virtuts de les blanques. Ella, per contra, en especial a les dues primeres cartes, expressa un amor incondicional i melanc¨°lic, per res malalt¨ªs, cap a l'home de la seva vida: "Foren tan dolces aquelles del¨ªcies d'enamorats a qu¨¨ ens lliur¨¤rem tots dos junts, que no em poden pas desplaure i dif¨ªcilment puc esborrar-les de la mem¨°ria. Faci el que faci, es presenten als meus ulls i em desperten el desig. Ni quan dormo no deixen d'encisar-me".

I aix¨ª acabem, encara que la qualitat d'aquesta edici¨® mereixeria dues o tres planes en qualsevol diari: el celibat obligat a qu¨¨ es van veure sotmesos va generar, en Abelard, una molt digna saviesa i un devessall de citacions de Cicer¨®, S¨¨neca i Luc¨¤; en Helo?sa, m¨¦s pr¨°xima a l'Ars amandi d'Ovidi que a qualsevol altra font, va generar unes quantes de les millors p¨¤gines de la literatura amorosa de qualsevol ¨¨poca hist¨°rica. En suma, entre teol¨°gica i er¨°tica, aquesta correspond¨¨ncia ¨¦s de tot punt imprescindible.