En record de Yael Langella

Ara tinc damunt la taula els dossiers que ella portava. Cal pensar com donar continu?tat al seu treball per promoure els autors catalans a la Fira del Llibre de Moscou, on ella els parlava en rus i coneixent a fons la seva literatura. Caldr¨¤ trobar qui coordini l'exposici¨® sobre la recepci¨® a Catalunya de la literatura i el pensament alemanys que hem de fer a Berlin. Rellegeixo el seu informe sobre el primer Congr¨¦s hispano-israeli¨¤ d'escriptors, traductors i editors, que ella organitz¨¤ des de l'Institut Ramon Llull, amb una visi¨® clara dels passos a seguir per augmentar i millorar les traduccions de literatura catalana a l'hebreu.

Yael Langella mor¨ª el passat onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Durant aquells dies enllestia la traducci¨® de l' Elogi de la desobedi¨¨ncia, de Rony Brauman i Eyal Sivan, una reflexi¨® sobre el proc¨¦s Eichmann empeltada del pensament d'Arendt. Mor¨ª d'accident: fent uns passos enrere per enquadrar millor una fotografia, caigu¨¦ per un esvoranc de set metres en un revolt mal protegit d'un dels costeruts carrers de Lisboa. Des del febrer del 2006 Yael Langella treballava al programa de traduccions de l'Institut Ramon Llull, i els seus companys hem sentit, barrejats, el dol per la seva mort i l'agra?ment per haver pogut treballar al seu costat. Perqu¨¨ parlem d'alg¨² que era un veritable regal per a la nostra tasca: no nom¨¦s parlava i tradu?a deu lleng¨¹es, sin¨® que la seva tendresa i el comprom¨ªs ¨¨tic en la feina donaven al nostre equip solidesa. Ten¨ªem entre nosaltres un testimoni d'all¨° que aspira a ser l'Institut Ramon Llull.

Yael Langella havia dedicat molt del seu temps al Comit¨¨ d'escriptors empresonats del Centre Catal¨¤ del PEN. Va ser una persona clau en les visites d'Anna P olitk¨°vskaia a Barcelona perqu¨¨, despr¨¦s del cansament que provoca l'esfor? de comunicar-se en angl¨¨s, totes dues podien parlar en la confian?a que els donava la llengua comuna. Tinc un viu record de la seva trucada per dir-me que acabaven d'assassinar l'Anna a Moscou. A m¨¦s a m¨¦s d'un poemari in¨¨dit, Yael deix¨¤ en un calaix una antologia de textos d'Anna Politk¨°vskaia que estava enllestint per al PEN.

Yael era una magn¨ªfica poeta, sempre a cavall de dues lleng¨¹es. Podem llegir el seu poemari Retorn a Dahme, tradu?t per ella mateixa de l'hebreu, o el punyent ofici de tenebres Unbekannter Dichter. En un recital po¨¨tic vaig poder sentir-li un bell poema dedicat a John Berger en el qual s'alternaven els versos en catal¨¤ i en franc¨¨s.

L'endem¨¤ de la mort, l'Arnau Pons em va dir: "Era la nostra Rut". Com m¨¦s hi penso, m¨¦s encertada trobo la imatge. I no nom¨¦s perqu¨¨, en hebreu, el sentit immediat de Rut ¨¦s Amiga. Amb Arnau Pons, Yael Langella havia tradu?t H¨¦l¨¨ne Cixous i Poes¨ªa contra poes¨ªa, l'obra cabdal de Jean Bollack sobre Celan. Certament, el personatge de la Rut b¨ªblica ¨¦s extraordinari: ella ¨¦s l'estrangera (una moabita) que per amistat abandona el seu pa¨ªs i permet que en el poble d'Israel sigui transmesa, de generaci¨® en generaci¨®, la gr¨¤cia (Rut diu a Noem¨ª: "El teu poble ser¨¤ el meu poble | i el teu D¨¦u ser¨¤ el meu D¨¦u"). ?s una bella figura per a les persones com Yael, que fan de la traducci¨® el motor de la seva vida. La millor traducci¨® ¨¦s la que ni es percep: per aix¨° s¨®n persones humils, discretes, gens protagonistes; per¨° la seva feina callada ¨¦s insubstitu?ble. Efectivament, Yael Langella ¨¦s la jueva que, amb el seu pacient treball de traductora, ha enriquit la literatura catalana, l'ha fet con¨¨ixer i ha donat ra¨® del sentit que tenia dedicar la pr¨°pia vida traduir-hi.

Carles Torner ¨¦s cap de l'?rea d'Humanitats i Ci¨¨ncia de l'Institut Ramon Llull