Una Catalunya de novel¡¤la

Quina necessitat tenim d'anar a cercar misteris literaris a la catedral de Notre-Dame de Par¨ªs quan les pedres de la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona amaguen (agafeu-vos fort!) l'enigma de la segona vinguda de Crist sobre la terra? Quina necessitat tenim de traduir Dan Brown al catal¨¤ si un presentador del Telenot¨ªcies ens pot servir misteris i passions medievals a l'ombra del pont del seu Besal¨² natal? La novel¡¤la hist¨°rica en llengua catalana amb referents aut¨°ctons, amanida de misteris i conxorxes, s'ha convertit en un mercat cobejat per les editorials. Les xifres de vendes que la diada de Sant Jordi van tenir llibres com El pont dels jueus, de Mart¨ª Gironell, La clau Gaud¨ª, d'Esteban Mart¨ªn i Andreu Carranza, o El Quart Reich, de Francesc Miralles, confirmen que es tracta d'un fenomen a l'al?a. "El m¨®n editorial ¨¦s molt gregari, tothom, autors i editors, busquen una segona Catedral del mar ", assegura un editor catal¨¤. Tot sembla indicar que aquesta mena d'obres han obert un fil¨® que tot just acaba de comen?ar.

Si aquest tipus de llibre ajuda a guanyar lectors s'ha de considerar un ¨¨xit, opina l'editor Mir

Mart¨ª Gironell rebutja l'etiqueta d'autor medi¨¤tic i relativitza la seva popularitat

Les noves novel.les hist¨°riques catalanes tenen a veure amb el turisme cultural

L'historiador Narc¨ªs Selles veu en aquests llibres un pastitx d'arrel vuitcentista

Les ag¨¨ncies liter¨¤ries s'han llan?at a la ca?a d'aquest tipus d'obres. Sandra Bruna, l'agent que va vendre La catedral del mar -novel¡¤la que ja ha venut m¨¦s de 200.000 exemplars en catal¨¤ i supera el mili¨® en castell¨¤- i que ara representa Mart¨ª Gironell, assegura que tothom est¨¤ "molt atent" a l'hora de detectar obres hist¨°riques d'autors catalans que tractin temes molt propers. Est¨¤ conven?uda que ara "¨¦s el moment" per aquestes novel¡¤les, ja que s'ha demostrat que existeix un "efecte proximitat" que atrau els lectors catalans. Es tracta, al seu parer, d'obres que estan descobrint nous p¨²blics. "Sembla que el mercat catal¨¤ es normalitza. Fins ara hi havia una dicotomia entre les obres m¨¦s liter¨¤ries i els autors medi¨¤tics, mentre que ara sorgeix un lector atret per la literatura m¨¦s comercial".

El llibreter giron¨ª Guillem Terribas coincideix plenament amb l'exist¨¨ncia d'aquests nous p¨²blics, que fins ara no figuraven a les estad¨ªstiques de lectors, i s'aventura a fer-ne una descripci¨®: "Consumeixen novel¡¤la hist¨°rica de baix nivell perqu¨¨ pensen que, a m¨¦s de llegir ficci¨®, aprenen hist¨°ria. S¨®n lectors que tenen por del desconegut i volen llegir una i altra vegada la mateixa novel¡¤la, amb els mateixos esquemes i escrita de manera planera. Si la novel¡¤la ¨¦s un totxo de 600 p¨¤gines, molt millor, aix¨ª els dura m¨¦s".

Fa uns anys, la seva llibreria tenia tres prestatges dedicats a novel¡¤la hist¨°rica; ara en t¨¦ sis. Terribas pensa que aquestes novel¡¤les fan la mateixa funci¨® que feien durant el franquisme les novel¡¤letes de Marcial Lafuente Estefan¨ªa o Cor¨ªn Tellado. Hi ha un bon nombre d'aquests llibres que s¨®n gaireb¨¦ cl¨°nics en el seu disseny, malgrat que es tracti d'editorials diferents: fotografies de monuments a la portada i mapes d'¨¨poca a la contracoberta. Aix¨ª es fidelitza els lectors, que poden recon¨¨ixer r¨¤pidament el g¨¨nere. Molts d'aquests t¨ªtols, en el convenciment que poden arribar a captar nous lectors, surten de les llibreries i es poden trobar, per exemple, en un aparador del supermercat Caprabo. Ara b¨¦, sembla clar que molts d'aquests lectors no llegiran mai, per exemple, novel¡¤la negra, ci¨¨ncia-ficci¨® o una novel¡¤la de Stephen King perqu¨¨ el tema hist¨°ric ofereix un vern¨ªs cultural i els fa viure una ficci¨® "basada en fets reals".

L'editor Ra¨²l M. Mir, de l'editorial Styria, que publica nom¨¦s en castell¨¤ i t¨¦ un ampli cat¨¤leg dedicat a novel¡¤la hist¨°rica, adverteix que aquest g¨¨nere ha donat obres meravelloses. Admet que els editors s'apunten en bloc a un g¨¨nere o a un tipus de novel¡¤la quan veuen que funciona. "Primer van venir les novel¡¤les d'Egipte, les de templaris, les mem¨°ries de dones i ara toquen les catedrals", ironitza l'editor.

Styria prepara la sortida al mercat d'una novel¡¤la centrada en l'abadia de Cluny i una altra en els vitralls d'una catedral espanyola. L'editor, coincidint amb altres professionals del m¨®n del llibre, augura al fenomen una vida d'uns quatre anys. Mir opina que si aquest tipus de llibre est¨¤ ajudant a guanyar lectors s'ha de considerar un gran ¨¨xit, "encara que sigui un lector f¨¤cil que nom¨¦s es vol distreure".

La majoria dels g¨¨neres o subg¨¨neres literaris sorgeixen de t¨ªtols concrets que es converteixen en models a imitar. En el cas de la novel¡¤la hist¨°rico-monumental catalana, sembla evident que el paradigma ¨¦s La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones, el llibre m¨¦s venut per Sant Jordi el 2006. La novel¡¤la t¨¦ traduccions contractades a 30 lleng¨¹es. L'agent Sandra Bruna explica que l'obra va ser rebutjada per moltes editorials, per¨° que va aconseguir vendre-la despr¨¦s de suggerir a l'autor de "treure palla" i potenciar alguns personatges. La hist¨°ria d'aquesta novel¡¤la ha contribu?t, de retruc, a revalortizar la tasca dels agents i a posar en primer pla la intervenci¨® desacomplexada dels editors sobre els manuscrits amb vocaci¨® comercial. "Per¨° moltes editorials tenen pressa i no volen perdre el temps amb obres que requereixen un treball de reestructuraci¨® o d' editing ", reconeix Bruna.

La capacitat de narrar, l'escriptura de s¨ª, t¨¦ cada vegada menys pes en la novel¡¤la de consum. Que les empreses de llibres no estan per gaires orgues ho confirma la p¨¤gina web d'una editorial eradicada a Barcelona, que ja no accepta manuscrits, sin¨® un resum de l'obra, un ¨ªndex, un breu curr¨ªculum de l'autor i, nom¨¦s "opcionalment, el primer cap¨ªtol de l'obra i/o introducci¨®".

Mart¨ª Gironell, autor d'El pont dels jueus i periodista de TV-3, no admet que se'l posi al calaix dels autors que s'han apuntat a la moda de la novel¡¤la hist¨°rica. "Vaig comen?ar a escriure aquesta novella fa 5 anys i la fascinaci¨® i admiraci¨® pel pont de Besal¨² que he intentat plasmar en la narraci¨® ¨¦s vertadera. Vaig comen?ar a capbussar-me en l'Edat Mitjana durant els tres anys que vaig fer de guia tur¨ªstic del meu poble", explica. L'autor creu que ha fet una novel¡¤la f¨¤cil de llegir, distreta i escrita de tal manera que "tothom es pugui muntar la seva pel¡¤l¨ªcula". La intenci¨® era fer una novel¡¤la hist¨°rica d'aventures, per¨° sense que el pes hist¨°ric fos massa feixuc. L'escriptor no veu inconvenient en barrejar la fidelitat hist¨°rica, recorrent a l'assessorament d'especialistes, amb l'aparici¨® de monstres o fades. Gironell rebutja l'etiqueta d'autor medi¨¤tic i relativitza la seva popularitat a l'hora d'explicar l'¨¨xit de la seva novel¡¤la durant la Diada de Sant Jordi, quan es van esgotar tots els exemplars disponibles. "Em fa r¨¤bia que diguin que tinc ¨¨xit perqu¨¨ sortia a la tele. Evidentment que la gent em coneix, per¨° la novel¡¤la es ven perqu¨¨ agrada", aclareix.

L'autor reconeix la import¨¤ncia de la promoci¨® i admet que potser se sap vendre m¨¦s b¨¦ que d'altres escriptors. "Vaig sacrificar un mes de vacances anant per tot Catalunya a promocionar el llibre. N'hi ha que diuen: aquest tio surt a tot arreu. Per¨° no poden acusar-me de favoritismes. S¨®c jo qui s'ho ha treballat. M'agrada escriure, creia en aquest llibre i l'he defensat". El pont dels jueus ja porta venuts uns 15.000 exemplars i el juny sortir¨¤ la versi¨® castellana, publicada per l'editorial El and¨¦n. Hi ha contactes per traduccions a l'itali¨¤, el grec i l'alemany.

Un dels episodis hist¨°rics que est¨¤ donant m¨¦s joc en aquest subg¨¨nere ¨¦s la hipot¨¨tica recerca del Sant Graal a Catalunya per part dels nazis, amb una visita aut¨¨ntica a l'abadia de Montserrat per part d'Heinrich Himmler, cap de les SS, el 1940. L'abadia profanada, de Montserrat Rico, i El quart Reich, de Francesc Miralles, s'han submergit en aquest assumpte. Els monjos no semblen donar-li tanta transcend¨¨ncia a aquesta visita, ja que Himmler ni tan sols apareixia en la llista dels personatges famosos que han visitat l'abadia en una recent exposici¨® al Palau Robert de Barcelona, on s¨ª s'esmentava Eva Duarte de Peron o Josemar¨ªa Escriv¨¢ de Balaguer.

Un altre autor que tamb¨¦ s'ha apuntat a la novel¡¤la hist¨°rica ha estat el reconegut escriptor de novel¡¤la negra Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, que es va ocultar durant un temps sota el pseud¨°nim d'Enrique Moriel abans de recon¨¨ixer-se autor de La ciutat sense temps.

Aquesta obra de Gonz¨¢lez Ledesma demostra que el g¨¨nere pot oferir obres al marge dels esquemes m¨¦s adotzenats.

Hi ha tamb¨¦ autors estrangers que busquen inspiraci¨® en els monuments i espais tur¨ªstics catalans per¨° publiquen a l'estranger. Entre les veteranes hi ha Carolyn Roe, que va comen?ar a publicar fa m¨¦s de 10 anys al m¨®n anglosax¨® una s¨¨rie de llibres ambientats al Call de Girona i protagonitzats pel jueu Isaac. L'escriptora alemanya Petra Balzer ha triat com a tema de Scala Dei, publicat en catal¨¤ i castell¨¤, la relaci¨® entre els cristians i els darrers ¨¤rabs de la Pen¨ªnsula, en una hist¨°ria al voltant del vi i el convent cartoix¨¤ de Scala Dei. Tamb¨¦ dins l'¨¤mbit de novel¡¤les amb monument, aquest mes sortir¨¤ al Regne Unit City of secrets, de Patrice Chaplin, obra ambientada a Girona i que especula sobre una misteriosa edificaci¨®, la torre Magdala, que es va enderrocar durant el franquisme i, segons l'autora, podria haver estat finan?ada amb un antic tresor c¨¤tar.

I aquests dies ha arribat a les llibreries un altre t¨ªtol d'autor estranger, La conspiraci¨®n Maquiavelo (Roca Editorial), d'Allan Folsom, un trepidant thriller en el qual els personatges -des d'un president dels Estats Units a un ex policia- visiten el Barri G¨°tic de Barcelona, la catedral i els Quatre Gats, es mengen un suquet de peix i s'arriben fins a la muntanya de Montserrat per descobrir secrets inimaginables.

Les noves novel¡¤les catalanes hist¨°riques ambientades en monuments o espais hist¨°rics tenen molts punts de contacte amb les noves formes de l'anomenat turisme cultural. No es tracta nom¨¦s que algunes d'aquestes novel¡¤les s'acabin convertint en rutes liter¨¤ries (Besal¨² far¨¤ aquest estiu visites dramatitzades al poble seguint el llibre de Gironell), sin¨® que hi ha una coincid¨¨ncia en temes i objectius. L'historiador de l'art Narc¨ªs Selles opina que l'aparici¨® de noves variants d'aquesta mena de literatura amb ingredients aut¨°ctons es pot relacionar amb din¨¤miques turistitzadores basades en la singularitat local i el particularisme cultural, lluny dels models massius i homogenis. "Hi ha una representaci¨® de llocs i situacions pret¨¨rites, una fetitixitzaci¨® del passat, la invenci¨® o potenciaci¨® d'espais on suposadament es condensen determinades ess¨¨ncies o, per exemple, una utilitzaci¨® del substrat medieval i jueu per aprofitar la seva aur¨¨ola misteriosa". L'allau de mercats i torneigs medievals que ha enva?t els pobles de Catalunya o l'¨²s de la hist¨°ria en alguns productes culturals (per exemple a la revista S¨¤piens) sembla inseparable de l'¨¨xit d'aquesta mena de novel¡¤les. Selles opina que el model literari de les obres amb m¨¦s vocaci¨® comercial ¨¦s un pastitx d'arrel vuitcentista: del g¨¨nere hist¨°ric a la novel-la g¨°tica, farcit de components fulletonescos, per¨° la seva funcionalitat ¨¦s una altra. "Ja no es tracta d'una operaci¨® nacionalitzadora i fundacional, tot i que el factor identitari hi continua present, sin¨® de m¨¤rqueting pur i dur, de promoci¨® i venda d'un producte", diu l'historiador.