Ru?nes i monuments

En altres temps, n'hi havia prou que un llibre fos una obra d'art per convertir-se en un monument de cultura; avui dia, a molts escriptors els ha semblat una bona estrat¨¨gia que un llibre seu parli d'un monument per convertir-se en una vaga aproximaci¨® al que anomenem literatura.

La q¨¹esti¨® ¨¦s relativament nova, perqu¨¨ s¨®n escassos els llibres de la tradici¨® liter¨¤ria universal en qu¨¨ la Via Augusta, un pont o una catedral es converteixen en el nucli argumental de tota una novel¡¤la: hi ha el cas potser m¨¦s c¨¨lebre de tots, Notre-Dame de Paris, de Victor Hugo, que va tenir una r¨¨plica catalana en Josafat, de Prudenci Bertrana, situada en la catedral de Girona: o la cosa no se li havia acudit a gaireb¨¦ ning¨², o als escriptors els havia semblat una excusa molt insubstancial per donar categoria a les seves obres.

De fet, aquesta moda arranca indirectament de la novel¡¤la hist¨°rica, que ¨¦s molt antiga com a g¨¨nere - la Il¨ªada no ¨¦s altra cosa, per exemple, encara que el g¨¨nere a qu¨¨ pertany nom¨¦s sigui un precedent remot de la novel¡¤la-, per¨° que va viure moments d'enorme gl¨°ria al segle XIX, molt en especial en la figura de Walter Scott, no perqu¨¨ s¨ª tan criticat pels millors novel¡¤listes de la tradici¨® realista. ?Quin inconvenient hi veia, Gustave Flaubert, en les mostres d'aquest g¨¨nere? Per comen?ar, la distorsi¨® ad¨¦s del material hist¨°ric ad¨¦s de la realitat quotidiana que ha de fer-se, obligadament, quan la hist¨°ria s'entrella?a amb els elements que s¨®n indispensables en tota obra de car¨¤cter novel¡¤lesc. Quan ell, en una sola ocasi¨®, va entrar de ple en el terreny de la hist¨°ria recuperada, com va fer en el cas de Salamb¨®, va sortir-se'n del tot air¨®s gr¨¤cies, sobretot, a l'enorme densitat de l'estil i la puixan?a de llenguatge que posseeix la novel¡¤la: l'¨²nic monument que hi apareix ¨¦s un aq¨¹educte, i, al damunt, se'l va inventar a efectes de la l¨°gica narrativa. La intenci¨® no era fer hist¨°ria, sin¨® literatura. Per aix¨° va haver de confessar: "?Que trist que s'ha d'estar del propi temps hist¨°ric per ressuscitar Cartago!".

Aix¨° mateix ¨¦s el que avui se'ns acut per explicar-nos una part de les raons de l'¨¨xit de les "novel¡¤les amb monument" que proliferen darrerament a Catalunya: d'una banda, demostren una tremenda melancolia causada per la incapacitat de novel¡¤lar una societat burgesa -urbana o rural- que, tal vegada, ja es troba exhausta i desprove?da d'al¡¤licients narratius (nom¨¦s cal posar de costat El cor de la ciutat i Ventdelpl¨¤: dos dinosaures audiovisuals); d'altra banda, s¨®n la prova palpable que, si aquesta burgesia catalana no ha donat, darrerament, una novel¡¤la de patent -?on s¨®n, en catal¨¤, les versions actualitzades de La febre d'or, o de Vida privada, per exemple?-, sempre tindr¨¤ el recurs de refugiar-se en la utilitzaci¨® d'elements arquitect¨°nics, que s¨®n els m¨¦s perdurables i per aix¨° els m¨¦s carregats de simbolisme de qu¨¨ disposa una cultura. En procedir d'aquesta manera, un novel¡¤lista s'estalvia la reconstrucci¨® sempre dif¨ªcil de tots els matisos que caracteritzen una societat contempor¨¤nia (m¨¦s encara la catalana, tan mestissa en aquests moments); ¨¦s a dir, fuig dels par¨¤metres de la riqu¨ªssima tradici¨® de la novel¡¤la realista, per caure en els d'una nova forma de novel¡¤la, barreja esp¨²ria de realisme, fantasia i veritat: ¨¦s com fugir d'estudi, per molta documentaci¨® que s'hagi emprat.

A sobre -i aquest fet culmina la legitimaci¨® i l'explicaci¨® del fenomen que analitzem-, amb aquest g¨¨nere de novel¡¤les es ret un homenatge (sovint imaginari) a la densitat hist¨°rica del nostre pa¨ªs, i s'ofereix als seus lectors la possibilitat de fer-se la idea falsa que som tan grans, tan cultes, tan s¨°lids i tan perdurables com les pedres del pont de Besal¨² o els carreus de Santa Maria. Walter Scott es va inventar Esc¨°cia; i ara uns quants novel¡¤listes i guionistes catalans s'estan inventant Catalunya... i van a parar fins i tot a C¨¨sar August, que ja ¨¦s anar enrere!

?s una il¡¤lusi¨® potser leg¨ªtima, i ho ¨¦s especialment perqu¨¨ ens trobem en el terreny de la novel¡¤la, on tot hi cap. Per¨° no deixa de fer paleses, una vegada m¨¦s, les dificultats de la novel¡¤l¨ªstica catalana per presentar un quadre poli¨¨dric dels nostres costums i les nostres presents formes de vida; ¨¦s a dir, per col¡¤laborar a la grandesa de la gran novel¡¤la moderna i contempor¨¤nia que va comen?ar amb Tirant lo Blanc, va continuar amb el Quijote i la seva empremta en la novel¡¤l¨ªstica anglesa dels segles XVIII i XIX, i va culminar amb la gran novel¡¤l¨ªstica europea cr¨ªtica, ap¨¤trida i laber¨ªntica de la primera meitat del segle XX.

Aix¨ª, hom diria que l'estrat¨¨gia narrativa dels monuments dissimula avui, a les lletres catalanes, els atzucacs d'una cultura novel¡¤l¨ªstica no solament desorientada, sin¨® potser tamb¨¦ en ru?nes.