Punta seca

Relacions particulars

Josep M. Espin¨¤s

La campana

155 p¨¤gines. 15 euros

Fa cinc anys es va celebrar l'Any Verdaguer. De tot el que s'hi va arribar a publicar, deixant de banda algunes de les noves edicions d'obres del poeta, a mi particularment l'¨²nic que m'ha quedat a la mem¨°ria ¨¦s el llibret El meu Verdaguer, de Josep M. de Sagarra, editat per La Campana. Es tracta d'una suma de records i reflexions que, amb la qualitat impagable de la veracitat liter¨¤ria, superaven de llarg l'aportaci¨® de les s¨¤vies disquisions cr¨ªtiques i biogr¨¤fiques suscitades per la commemoraci¨®. En l'estela d'aquesta mena de llibre, d'intenci¨® aparentment modesta per¨° de resultats fonamentals, se situen les Relacions particulars de Josep M. Espin¨¤s.

Que un llibre que parla d'escriptors com ara Pla o Foix hagi cridat l'atenci¨® d'un sector ampli de lectors ja ¨¦s en si mateixa una excel-lent not¨ªcia. Que a m¨¦s es tracti d'un llibre que far¨¤ que els lectors renovin la confian?a en la possibilitat d'una escriptura exacta, amena i que -com qui no vol la cosa- xifra en la ficci¨® posicions i idees, ¨¦s ja un regal infreq¨¹ent. Si ens el mirem per sobre, el llibre ofereix sis breus retrats a punta seca, amb una certa retirada a les caricatures estilitzades que feien abans de la guerra Junceda, Opisso o Llaver¨ªas.

Josep M. Espin¨¤s accentua amb tot just quatre tra?os algun tret del perfil de cadascun dels escriptors retratats. Entre altres coses, el llibre parla de les m¨¤scares de l'escriptor, parla d'un m¨®n on s'imposa "l'exhibicionisme i la pedanteria". Cela representa el cas extrem d'impostura i calculada creaci¨® d'un personatge desaforat. Josep Pla ¨¦s el paradigma de la contradicci¨®: el gastr¨°nom anor¨¨xic, el barroc que defensa el classicisme, i, com Cela, emanaci¨® d'un personatge: amb boina, "amb menys espectacle i m¨¦s ast¨²cia". En l'extrem contrari, Delibes se'ns mostra com una "persona normal¨ªssima, sense excentricitats", i sempre incapa? d'entendre que alg¨² vulgui escriure en catal¨¤. Evidentment, dels poetes se'ns expliquen els seus capteniments peculiars. I l'admiraci¨® per la generositat de Sagarra ¨¦s rotunda. Els m¨¦s primmirats adduiran que Espin¨¤s simplifica i redueix al gruix de l'orella de gat el repertori de possibilitats que s'obren davant de sis escriptors tan grans. Per¨° nom¨¦s cal fixar-s'hi una mica per adonar-se que la tria d'un to menor i mancat d'afectaci¨® no li impedeix de fer un llibre ric en matisos; un llibre que, m¨¦s enll¨¤ de la diversi¨® que el lector pugui trobar en el report dels encontres i les an¨¨cdotes, diu entre l¨ªnies unes quantes coses importants.

Hi surt la marginaci¨® a Sagarra en la preparaci¨® del monogr¨¤fic d'Insula de 1953, hi surt el dogmatisme dominant i la catalanitat residual en els encontres de Formentor de 1959....L'Espin¨¤s que protagonitza el llibre ¨¦s sobretot l'Espin¨¤s dels anys cinquanta i seixanta. La consci¨¨ncia dominant ¨¦s la del jove escriptor que col¡¤labora a Destino enmig dels grans noms consagrats. El llibre exposa una manera de mirar-se les patums i els mestres, una manera d'ingressar i de circular per la Rep¨²blica de les Lletres: postula la independ¨¨ncia, la mirada respectuosa per¨° mai reverencial, curiosa i quan cal sorneguera. Tota una lli?¨®.