Les bondats de la t¨¨cnica

El naixement d'una nova consci¨¨ncia

Eudald Carbonell

Ara Llibres

183 p¨¤gines. 18 euros

L'antrop¨°leg Arnold Gehlen va anomenar "fal¡¤l¨¤cia del curtcircuit" la pretensi¨® d'a?llar una manifestaci¨® m¨¦s del proc¨¦s d'humanitzaci¨®, tot presentant-la com l'¨²nica causa explicativa. En el cas d'aquest llibre d'Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) aix¨° s'esdev¨¦ clarament en relaci¨® al paper atorgat a la t¨¨cnica, com a clau de volta per donar compte dels trets distintius de l'¨¦sser hum¨¤. La consci¨¨ncia, el llenguatge o la sociabilitat, tot s'explicaria a partir de l'¨²s i producci¨® d'instruments. Potser tampoc no calia entrar en pol¨¨mica amb les teories de Lewis Mumford o de Heidegger, per¨° s¨ª que s'hauria agra?t introduir algun contrapunt cr¨ªtic al paper de la t¨¨cnica, ni que sigui en la l¨ªnia del que deia Ramon G¨®mez de la Serna, segons el qual "no hi ha petons f¨°ssils". El que, aplicat a la valoraci¨® d'all¨° que marca l'evoluci¨® del proc¨¦s d'humanitzaci¨®, suggereix de manera immillorable que segurament s'ha exagerat el paper dels artefactes t¨¨cnics, perqu¨¨ en tractar-se del que en queda m¨¦s const¨¤ncia (a difer¨¨ncia del pensament, els sentiments o les relacions socials), sembla tamb¨¦ all¨° m¨¦s important.

El llibre que comentem sembla bastit sobre tres principis, el sentit dels quals s'encadena temporalment i l¨°gicament: "la t¨¨cnica ens fa humans", "cal socialitzar el coneixement", i aix¨° a la llarga ens portar¨¤ a una ¨¨poca de "consci¨¨ncia cr¨ªtica de l'esp¨¨cie". Unes idees que es van repetint una i altra vegada, fins al punt de trobar-nos fragments sencers gaireb¨¦ calcats, i que porta a pensar que al text li sobren moltes p¨¤gines. I aix¨°, a difer¨¨ncia d'altres obres de divulgaci¨® cient¨ªfica, publicades recentment en catal¨¤, com Contra Natura (Bromera, 2006), d'Arcadi Navarro i Cuartiellas, un llibre magn¨ªfic en qu¨¨ cont¨ªnuament s'aporten noves dades aclaridores sobre el fonament natural o evolutiu del comportament hum¨¤, tot mantenint alhora el rigor cient¨ªfic.

Carbonell ¨¦s tamb¨¦ autor d'obres com Planeta hum¨¤ (2000) o Encara no som humans (2002), publicades ambdues a l'editorial Emp¨²ries, i darrerament tamb¨¦ ha estat not¨ªcia per la divulgaci¨®, a la revista Pres¨¨ncia, d'un manifest, ser¨¨ i comprom¨¨s, a favor d'un catalanisme integrador, social i progressista, titulat Catalunya, poble i naci¨®, on es defineix com "d'esquerres i catalanista", abans que "catalanista i d'esquerres". Amb tot, el prestigi d'Eudald Carbonell prov¨¦ sobretot de la seva tasca com a codirector de les excavacions als jaciments d'Atapuerca.

De fet, sol passar que l' "excedent d'entusiasme" que genera l'¨¨xit en un ¨¤mbit molt concret porti a sentir-se autoritzat per parlar sobre qualsevol altra q¨¹esti¨®, el que d'entrada tampoc no t¨¦ perqu¨¨ desqualificar-se si les idees s¨®n bones. El perill, com en el cas del llibre que ens ocupa, m¨¦s aviat ¨¦s creure's una mena de visionari, tal com indica proposar "la integraci¨® cr¨ªtica de la nostra esp¨¨cie en un nou col¡¤lectiu c¨°smic", o el fet de tenir ja preparat el nom ("Homo ex-novo") per a la nova esp¨¨cie d'¨¦sser hum¨¤, l'adveniment de la qual s'anuncia.