El per qu¨¨ de tot plegat

No tots els homes de lletres han estat disposats, com Angelus Silesius, a no preguntar-se el per qu¨¨ de les coses: "Die Rose ist ohne warum", va dir en una ocasi¨® celebrad¨ªssima, i molt po¨¨tica: "La rosa ¨¦s sense per qu¨¨". En el deixant de la sof¨ªstica grega, i potser encara m¨¦s de S¨°crates, en els di¨¤legs dels quals sempre es vol saber el per qu¨¨ de les coses -encara que en l'obra de Plat¨®, especialment, sovint es tracti d'interrogacions ret¨°riques- hi ha hagut una s¨¨rie d'homes lletrats que s'han q¨¹estionat des de les coses m¨¦s rec¨°ndites -com ara l'exist¨¨ncia de D¨¦u- fins a les coses m¨¦s elementals. De vegades, aix¨° s¨ª, les preguntes resulten d'una inutilitat i un absurd gaireb¨¦ c¨°mics. En la tradici¨® cl¨¤ssica, Plutarc -en el cap¨ªtol dedicat a les "Q¨¹estions naturals", dins les famoses i admirables Moralia-es preguntava el per qu¨¨ de coses tals com: "?Per quina ra¨® l'aigua del mar ¨¦s inadequada perqu¨¨ els arbres se'n nodreixin?"; "?Per qu¨¨ les aig¨¹es de pluja que cauen entre llamps i trons s¨®n m¨¦s aptes que les altres per regar les llavors?"; "?Per quina ra¨® aquells qui caminen sovint entre vegetaci¨® humida a causa de la rosada pateixen la lepra en les parts del cos que han fregat els matolls?"; "?Per qu¨¨ es maregen m¨¦s els qui viatgen per mar que els qui ho fan pels rius, encara que faci bon temps per a la navegaci¨®?"; "?Per qu¨¨ l'aparici¨® d'un calamar ¨¦s indici d'una gran tempesta?"; "?Per qu¨¨ les ll¨¤grimes dels porcs senglars s¨®n dolces, mentre que les dels c¨¦rvols s¨®n salades?"; "?Per qu¨¨ els gossos persegueixen i mosseguen la pedra que un home els tira, i s'obliden d'ell?"; "?Per qu¨¨ les roses creixen m¨¦s si al seu voltant s'hi posen plantes d'olor desagradable?" Trobareu les respostes corresponents en qualsevol edici¨® de les Moralia plutarquianes, per exemple la de Madrid, Gredos, 2002, vol. IX.

"?Per qu¨¨ els homes neixen sense cua, a difer¨¨ncia dels altres animals?"

Aquest cap¨ªtol de Plutarc va ser, possiblement, el desencadenant d'una s¨¨rie d'obres de l'¨¨poca moderna que ad¨¦s es pregunten el per qu¨¨ de les coses m¨¦s extravagants, ad¨¦s refuten els errors o els t¨°pics vulgars m¨¦s escampats: aix¨ª des de la Pseudodoxia Epidemica de Sir Thomas Browne (en trobareu edici¨® castellana amb el t¨ªtol usual Sobre els errors vulgars), fins al Dictionnaire des id¨¦es r¨¦?ues, de Gustave Flaubert, molt editat arreu (Diccionari de t¨°pics, a Edicions Proa, 1990, en ap¨¨ndix a Bouvard i P¨¦cuchet).

Per¨° l'atzar ha fet que un llibreter de Barcelona, Soler i Llach, establert al carrer de Ludwig van Beethoven, pos¨¦s a la venda un dels llibres m¨¦s estramb¨°tics sobre la mateixa q¨¹esti¨® esmentada fins aqu¨ª: un llibre que, ell tot sol, justifica i eleva for?a graus la categoria liter¨¤ria m¨¦s aviat minsa del segle XVIII a les Espanyes. Es tracta del llibre El por qu¨¦ de todas las cosas, del doctor Andr¨¦s Ferrer de Brocaldino, Barcelona, Pablo Camins, 1764, reedici¨® de l'edici¨® potser primera del tamb¨¦ catal¨¤ Joseph Giralt, llibreter a la Pla?a Nova entre 1731 i 1748. Aquest llibre arriba al s¨²mmum de les preguntes absurdes (tamb¨¦ en les respostes, ¨¦s clar) que la gent era capa? de fer-se quan la ci¨¨ncia tot just comen?ava a desplegar-se seriosament, i, doncs, hi havia un gran afany per entendre-ho tot, i m¨¦s.

Aix¨ª, per exemple, el Brocaldino es pregunta: "?Per qu¨¨ baixem les escales m¨¦s f¨¤cilment que no les pugem?"; "?Per qu¨¨ ja no hi ha gegants, quan en l'Antiguitat n'hi havia?"; "?Per qu¨¨ els homes neixen sense cua, a difer¨¨ncia de tots els altres animals?"; "?Per qu¨¨ els cecs no s¨®n mai calbs?"; "?Per qu¨¨ tenim nas?"; "?Per qu¨¨ fem tant de soroll quan esternudem?"; "?Per qu¨¨ els homes que tenen les orelles grosses i llargues solen ser ximples i ignorants?"; "?Per qu¨¨ els homes tenen m¨¦s dents que les dones?" -aix¨° venia d'Arist¨°til, que no es va prendre la mol¨¨stia de comptar-les a uns i altres-; "?Per qu¨¨ tenim espatlles?"; "?Per qu¨¨ tenim cinc dits a cada m¨¤, i no quatre, dos o tres?"; "Per qu¨¨ els corbs no alimenten les seves cries durant els vuit primers dies de vida?" -hi afegir¨¦ la resposta, que ¨¦s suculenta: "Perqu¨¨ les cries neixen blanques, i com que els pares s¨®n negres, es pensen que no s¨®n seves"-; "?Per qu¨¨ l'home neix nu?": aix¨° ¨¦s apote¨°sic!

No em digueu que no s¨®n preguntes fabuloses. Cansats, alguns homes de lletra, de les grans preguntes metaf¨ªsiques que encara es feia tothom durant el segle XVIII, uns quants se'n van fer de tan glorioses i ximples com les que heu llegit. Les respostes, naturalment, tamb¨¦ tenen suc i bruc, i envio el lector, per desgr¨¤cia, a la Biblioteca Nacional, perqu¨¨ no veig que a Catalunya hi hagi un sol exemplar p¨²blic del Brocaldino. O l'invito a freq¨¹entar les p¨¤gines web dels llibreters de vell (per exemple, IberLibro.com) per esperar, amb paci¨¨ncia, que torni a apar¨¨ixer un exemplar d'aquest llibret prodigi¨®s. Per cert: ?per qu¨¨ ning¨² no reedita El por qu¨¦ de todas las cosas, del doctor Andr¨¦s Ferrer de Brocaldino?