"Nom¨¦s m'interessa l'art que fa coautor l'espectador"

Ha estat fins ara impossible entrevistar Jordi Pericot: ¨¦s un artista secret. ?s un bartleby de l'art, del cin¨¨tic en el seu cas. En un determinat moment, com el personatge de Melville, tamb¨¦ es va "estimar m¨¦s no fer-ho" i plegar. Va deixar de ser l'estrella cin¨¨tica que havia representat el pavell¨® espanyol a la Biennal de Ven¨¨cia de 1972, on Antoni T¨¤pies l'havia precedit. Val a dir que el bartleby Pericot (el Masnou, 1931) ha fet de la seva desaparici¨® un altra obra d'art, d'estricta obedi¨¨ncia conceptual: ha aconseguit no ser recordat com a artista pl¨¤stic, pel sistema de fer i fer coses que no solen ser vistes com a conjunt coherent i que ho s¨®n: pintar d'amagat i ben diferent d'abans, ser professor i investigador universitari, aix¨ª com estudi¨®s i divulgador del disseny des dels anys que fou el primer director de l'escola Elisava.

"A Cirici-Pellicer li deia que el vertader art social era el nostre, el cin¨¨tic, i no el tapi¨¤"

"El m¨®n digital ¨¦s totalment cin¨¨tic, per definici¨®. T¨¦ la facilitat de producci¨®"

Un d'aquests ¨¦ssers de tres barrets, en definitiva. Ell diu que es limita a fer amb llibres i classes el mateix que amb l'art: "L'art ¨¦s comunicaci¨®: L'obra d'autor no m'interessa, nom¨¦s m'interessen les propostes art¨ªstiques que fan coautor l'espectador. Com les classes, com els llibres. No hi veig cap contradicci¨®, ni menys encara cap desdoblament. Tot est¨¤ entrelligat".

Pregunta. No en dubto. Per¨° el cas ¨¦s que fa anys que no es podien veure les seves pintures i ara vost¨¨ les exposa al Museu N¨¤utic del Masnou. Tot molt discret. Ben poca gent entre els historiadors i fins els simples seguidors de l'art les deu con¨¨ixer, ni tampoc a la Universitat

[Pericot ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit a la UPF], com tampoc no estan en les nostres col¡¤leccions p¨²bliques. ?Puc dir-li que el seu ¨¦s un cin¨¨tic for?a interessant? No s'ent¨¦n que no sigui m¨¦s conegut. L'ha tingut molt amagat.

Resposta. Estic en uns quants museus internacionals... Miri, jo, de jove, volia ser ap¨¤trida i durant els deu anys que vaig passar a Fran?a, entre Tolosa i Par¨ªs, del 1958 al 1969, ho vaig aconseguir. Detestava el franquisme i no volia cap p¨¤tria. Em deien l'home de la maleta... Per¨° les coses van t¨°rcer aquesta pretensi¨® quan em vaig adonar que no podia ni volia renunciar a la gent... Vaig tornar, vaig trobar la Gisa Morh...

P. Un ap¨¤trida pot contribuir molt i b¨¦ a la creaci¨® col¡¤lectiva...

R. N'hi ha exemples, s¨ª... Vam fer de tot amb els amics d'aqu¨ª: R¨¤fols-Casamada -que em va fer tornar per participar el 1969 de la Tancada de Montserrat-, Daniel-Giralt Miracle, Ricard Salvat -per a qui vaig fer els figurins cin¨¨tics de Primera hist¨°ria d'Esther, d'Espriu-, Joan Mas, de la galeria Ren¨¦ Metras, m¨²sics com Mestres-Quadreny i De Pablo, pintors cin¨¨tics com Sempere i Iturralde. Vam fer el grup MENTE (Manifestaci¨® Experimental de Noves Tend¨¨ncies Est¨¨tiques). Tamb¨¦ em vaig embarcar de seguida en la fundaci¨® de l'escola de disseny Elisava.

P. I guerres dial¨¨ctiques a una i altra banda del cin¨¨tic.

R. Ah, s¨ª! T¨¤pies i Cirici-Pellicer, a qui jo deia que el vertader art social era el nostre, el cin¨¨tic, i no el tapi¨¤, eren molt actius contra nosaltres a la premsa. A l'altra banda ten¨ªem els conceptuals: Mercader, Muntadas, Miralda, bons amics personals amb qui est¨¤vem sempre discutint. No tinc, per¨°, cap recan?a, he fet sempre el que he volgut. Miri, ho dir¨¦ d'una altra manera: Amb el pas del temps m'he pogut transformar en espectador de Jordi Pericot... que diuen que era jo mateix.

P. L'exposici¨® d'ara, al Masnou, ¨¦s un must Pericot: hi ha el bo i el millor.

R. Troba? Me n'alegro, perqu¨¨ l'exposici¨® ¨¦s el resultat d'una s¨¨rie de decisions que vaig prendre nom¨¦s comen?ar, a Par¨ªs, i de les quals no m'he allunyat mai: no pago galeria, no venc directament a ning¨², sempre l'envio al galero (en d¨¨iem aix¨ª perqu¨¨ ens feien remar) i una pe?a de cada exposici¨® me la reservo per a mi.

P. O sigui que aquestes s¨®n les seves obres que m¨¦s li agraden.

R. N'hi ha alguna altra en un museu suec que no hauria volgut vendre, per¨°... S¨ª, aquestes s¨®n les meves.

P. Per qu¨¨ va plegar, despr¨¦s del triomf de la Biennal de Ven¨¨cia del 1972?

R. Despr¨¦s em van ploure tota mena d'ofertes importants. La situaci¨® econ¨°mica va millorar for?a. He de dir que vaig tenir sort des del principi. A Par¨ªs, em va venir a buscar a casa la galeria Damier, que estava davant mateix de la galeria Denise Ren¨¦, ben important aleshores, sobretot per al cin¨¨tic, com vost¨¨ mateixa ha recordat en aquestes p¨¤gines fa poc. Despr¨¦s de Ven¨¨cia hauria pogut entrar a la Maeght de Par¨ªs, ser el primer d'aqu¨ª que entrava despr¨¦s de T¨¤pies. No ho vaig voler.

P. I aix¨°?

R. (Ample somriure de Pericot, home de veu calmada) Quan les coses em van b¨¦, plego.

P. Ho podria explicar m¨¦s?

R. No valorava el que feia. El desenvolupament art¨ªstic i el reconeixement social m'havien vingut tan rodats... Fins els dubtes d'anar a Ven¨¨cia representant l'Espanya franquista, poc despr¨¦s de la Tancada de Montserrat i de l'estada a comissaria, els havia esva?t aviat. Per¨° despr¨¦s de l'¨¨xit veneci¨¤ no volia repetir-me, menys encara obligat per un galero, quan ja m'estava cansant de la geometria cin¨¨tica est¨¨ril. Hi ha una altra ra¨® poderosa: les noves tecnologies. A primers dels anys 70 ja es veia que l'aparici¨® de l'ordinador ho canviaria tot. I aix¨ª ha estat, la imatge virtual que jo feia als 60 era una imatge mental, mentre que ara ¨¦s pertot. I ¨¦s bo que aix¨ª sigui. El m¨®n digital ¨¦s totalment cin¨¨tic, per definici¨®. T¨¦ la facilitat de producci¨®, tot ¨¦s senzill de fer i un es pot dedicar a desenvolupar les idees. Ben portat, el digital podria representar la conquesta del m¨®n de les idees. Per¨° estem en una economia de mercat... i no passar¨¤.

P. El seu cinetisme t¨¦ un tret espec¨ªfic: no li preocupa tant el moviment com l'espai, de fet introdueix el buit en l'obra de dues dimensions, a trav¨¦s del forat, que en vost¨¨ ¨¦s cabdal. En aquest sentit les seves pintures s'han de veure, han d'estar-se en algun lloc p¨²blic, perqu¨¨ reprodu?des perden aquest sentit de l'espai. Com hi va arribar? Vost¨¨ les comen?a a fer quan torna de Par¨ªs. Hi va tenir res a veure l'espai que va trobar aqu¨ª, al retorn del seu exili voluntari?

R. Podria veure-ho aix¨ª. El franquisme era una falta d'espai absoluta.

P. Als 80, en secret com qui diu, canvia de registre i conrea una figuraci¨® singular, que l'emparenta amb el pop i el body art.

R. Vaig deixar la geometria exclusiva per a les noves tecnologies i em vaig decidir a provar un cinetisme org¨¤nic, que introdu?a el cos hum¨¤: he provat d'aplicar l'est¨¨tica cin¨¨tica al moviment dels bra?os, el cos, el penis, i molt especialment dels llavis i la cara en el moment de pronunciar fonemes.

P. I aix¨ª acaba dient MERDA en una tela, vost¨¨ mateix.

R. Tamb¨¦ en vaig fer dues sobre la lectura del Manifest Comunista... ha, ha.

P. Veig que no ha guardat el 127 que la Seat li va deixar el 1974 per col¡¤locar a la Rambla de Catalunya. No li agradava, no el va voler conservar?

R. Calli, calli, no es pot imaginar el greu que em sap. Vam fer cotxes uns quants: Guinovart, R¨¤faols-Casamada, Bartolozzi... Vaig fer pintar el meu de color gris policia i el qu¨ªmic Alegret, avui secretari de l'Institut d'Estudis Catalans, em va ajudar amb el poliuret¨¤ expandit per aconseguir el color v¨°mit que ompliria el cotxe... a fora hi vaig fer un tipus de lletres i signes que de lluny permetien llegir la paraula POLICIA. Els de Cristo Rey van armar-la i la Seat va retirar el meu cotxe. No el vaig voler donar a un museu de Castell¨® perqu¨¨ volia que es qued¨¦s en algun de Barcelona. No l'he pogut localitzar. Se'l va quedar la Seat, i ara resulta que s'ha perdut.

P. Segueix dibuixant i pintant.

R. Li'n dic pr¨°tesis, sat¨ªriques totes. Aquesta veu, contra l'alcalde de CiU del Masnou, que ens ha deixat sense platja per fer el port esportiu dels rics, em va suposar un judici. L'alcalde em va posar una querella criminal per haver organitzat un refer¨¨ndum popular sobre el seu projecte de port.

P. I segueix escrivint llibres. Qu¨¨ prepara ara ?

R. Una reflexi¨® sobre l'argumentaci¨® a trav¨¦s de la mentida.