Poc per¨° sovint

Pel que fa a Max Jacob, que per impulsar la pol¨¨mica diria que ¨¦s un poeta m¨¦s interessant que Apollinaire i m¨¦s pataf¨ªsic, agafant el mot pataf¨ªsic en el seu sentit propi de ci¨¨ncia de les solucions imagin¨¤ries, cal dir que en el seu fam¨®s pr¨°leg de 1916 al seu llibre m¨¦s fam¨®s, El cornet dels daus, que ¨¦s un llibre que cont¨¦ prop de dos-cents poemes en prosa, ell mateix s'hi presenta gaireb¨¦ com l'inventor del g¨¨nere. No hi ha dubte que sabia de qu¨¨ parlava, perqu¨¨ al cap de poc, el 1919, va publicar la seva traducci¨® francesa del Llibre d'amic i amat de Llull, que ja tenia sis o set segles i que, com tothom sap, ¨¦s el primer llibre de poemes en prosa pr¨°piament dits de la tradici¨® diguem-ne europea o occidental. En el seu fam¨®s pr¨°leg de 1916, a m¨¦s de presentar el poema en prosa com un descobriment gaireb¨¦ seu (b¨¦ que naturalment amb uns precursors, com Aloysius Bertrand i Marcel Schwob), Max Jacob desterra i exilia i despatxa fora del g¨¨nere les aportacions de Baudelaire i de Mallarm¨¦, que m¨¦s que poemes en prosa s¨®n ap¨°legs o faules, i les de Rimbaud, que ¨¦s poeta i escriu en prosa per¨° no fa poemes en prosa sin¨® descordats fragments de prosa espectaculars i brillants com aparadors de joieria per¨° malalts de "desordre rom¨¤ntic" dut a l'extrem. Un poema en prosa no ¨¦s un aparador: ¨¦s una joia. Com ara per exemple un dau. Mallarm¨¦ havia sentenciat que cap tirada de daus no podr¨¤ abolir l'atzar. Sant Max Jacob no ho contradiu ni ho corrobora, es "limita" a tirar els daus un cop i un altre cop, havent ben remenat el cornet o gobelet que els cont¨¦ i que fa aquell caracter¨ªstic clec cataclec tan arrelat a la tradici¨® europea dels reis tafurs, reis miserables mal cofats o emperadors amb espardenyes que agitaven els daus a les tavernes i que tenien (moralment) m¨¦s autoritat i eren (humanament) m¨¦s forts que els homes del rei i que els esbirros del papa i l'antipapa per¨° igualment han acabat pr¨¤cticament extingits per la repressi¨® que aquests menen i que ha arribat a l'extrem de reglamentar-nos tots els passos i passets, avui.

"Si Mallarm¨¦ no fos melindr¨®s i obscur, seria un gran cl¨¤ssic", li concedeix Max al fam¨®s pr¨°leg, on per cert no s'est¨¤ d'al¡¤ludir unes quantes vegades a les regles que ha de complir el poema en prosa, per¨° les esmenta aix¨ª en general, sense concretar, sense dir quines s¨®n ni com s¨®n. Com si pressupos¨¦s que ja ho sabem de la mateixa manera que sabem que un sonet t¨¦ catorze versos o que una caricatura t¨¦ unes exig¨¨ncies (unes regles) diferents que un retrat. La mostra de les regles del poema en prosa ens la d¨®na Max Jacob en acci¨® amb els molts i molts que en va escriure.

El cornet dels daus, segons el seu mateix autor, s'ha de llegir poc per¨° sovint. Ha estat un dels llibres m¨¦s imitats del segle XX i en canvi dels menys citats pels literats can¨°nics. Un dels pocs que li reconeixen la mestria ¨¦s Foix en un parell d'articles molt clars, un del 1930 publicat a La publicitat i l'altre a Ariel el 1946, quan encara no feia dos anys que el poeta bret¨® d'origen alsaci¨¤ per¨° franc¨¨s, i jueu per¨° cat¨°lic, havia mort en un camp nazi. Max Jacob veia l'art amb regles ben definides i la vida sense. I no a l'inrev¨¦s, com voldrien els papes i antipapes d'avui.