Ex¨°tics i familiars

Des del segle XIX, els museus dedicats a l'etnologia han estat un calaix de sastre, on les pot¨¨ncies de cada moment han exaltat i explicat la seva visi¨® del m¨®n i d'ells mateixos. Primer per mostrar la riquesa dels imperis colonials, despr¨¦s per reflexionar sobre la pr¨°pia identitat, el cert ¨¦s que tants canvis d'orientaci¨® els han obligat a replantejar-se peri¨°dicament el seu paper i les seves funcions, per adaptar-se a noves necessitats.

Ara per ara, el vell model de museu com a recull d'antiguitats ex¨°tiques ha esdevingut un centre on es treballa amb la relaci¨® de l'home amb el paisatge i amb la diversitat cultural. Aix¨ª doncs -en estar situats a primera l¨ªnia en temes tan calents com la identitat, la multiculturalitat, la globalitzaci¨® o la immigraci¨®-, es troben al mig d'un debat sobre per qu¨¨ han de servir els museus del futur. Per¨°, qu¨¨ es un museu d'etnologia? Com deia una vegada el conegut antrop¨°leg Gustau Ner¨ªn, "el problema per definir un museu d'etnologia no est¨¤ en saber qu¨¨ hi ha d'anar, sin¨® en decidir qu¨¨ ¨¦s el que no hi ha d'anar".

El predomini dels museus d'art ha dut els etnol¨°gics a una subsist¨¨ncia feble

L'etnol¨°gic de Barcelona ¨¦s el que ha sofert m¨¦s debats sobre el seu futur

De museus 'ex¨°tics' han passat a ser llocs on repensar la nostra identitat

El Museu de la Pesca de Palam¨®s es proposa ser "el museu de la gent"

La immigraci¨® ha anat modificant la forma de mostrar dels museus

"S'ha d'evitar exotitzar l'immigrant", alerta l'investigador Josep Mart¨ª

Per definici¨®, excloent les ci¨¨ncies naturals, tota la resta ¨¦s cultura. Des d'un quadre a una espardenya, tot queda dins del camp sem¨¤ntic de l'antropologia. Tanmateix, tot i ser la ci¨¨ncia m¨¦s propera a la vida quotidiana de la gent, s'ha guanyat una dubtosa fama de disciplina purament especulativa, que segueix resultant tan complicada d'entendre pels ne¨°fits com dif¨ªcil d'explicar pels seus practicants. L'antropologia ¨¦s -per definici¨®- l'estudi de tot el que t¨¦ relaci¨® amb l'¨¦sser hum¨¤. Camp d'una complexitat i d'un volum tan desbordant que -com li he sentit dir al benvolgut Manuel Delgado- acaba convertida en una mat¨¨ria especialitzada en all¨° que ning¨² altre vol estudiar, en una ci¨¨ncia dels marges, en tant que s'ocupa d'un material no sols f¨ªsic, sin¨® tamb¨¦ immaterial, on hi ha des de can?ons i receptes de cuina fins a maneres de parlar i de pensar.

El passat mes de mar? es va signar un conveni per a la creaci¨® de la Xarxa de Museus d'Etnologia, prevista en el Pla de Museus de Catalunya, que tamb¨¦ inclou el pol¨¨mic Museu Nacional de la Societat (m¨¦s conegut com a Catal¨°nia) del que formaran part en el futur els museus integrats en aquesta xarxa. ?s aquesta una eina que neix amb la voluntat de descentralitzar el territori i facilitar la coordinaci¨® i articulaci¨® de pol¨ªtiques comunes, en temes com la gesti¨® i conservaci¨® del patrimoni. Per¨°, mentre es veu com funciona, arriba el moment de plantejar-se el paper i funcions dels museus d'etnologia.

Entre els professionals entrevistats, tots coincideixen que fa molt de temps que s'esperava la xarxa, i en general ha estat ben rebuda. Jordi Tura -director del Museu Etnol¨°gic del Montseny-La Gabella- ho resumeix molt b¨¦: "gaudim d'un patrimoni m¨²ltiple i per aix¨° ha de servir la xarxa, per tenir un projecte m¨¦s global, que sigui positiu per a cadascun dels projectes locals".

Aquesta nova entitat estar¨¤ formada inicialment pel Museu Etnol¨°gic de Barcelona, el Museu Etnol¨°gic del Montseny-La Gabella, l'Ecomuseu de les Valls d'?neu, el Museu Comarcal de la Conca de Barber¨¤, el Museu dera Val d'Aran, el Museu Comarcal del Montsi¨¤ i el Museu de la Pesca de Palam¨®s. Es tracta d'una primera tria, a la qual s'hi aniran afegint altres centres i en la que hi ha una gran diversitat. D'una banda, tindr¨ªem el museu d'etnologia cl¨¤ssic, dedicat a les cultures ex¨°tiques o a la pr¨°pia societat. D'altra banda, museus locals reconvertits, propis de municipis que no poden tenir un museu d'hist¨°ria, un altre d'arqueologia i un altre d'etnologia. I tamb¨¦ museus m¨¦s innovadors que s'enfoquen cap a noves formes de presentaci¨®, com els ecomuseus o els centres d'interpretaci¨®. Tot i que els unifica una s¨¨rie de problemes similars.

La d¨¨bil situaci¨® de l'antropologia com a disciplina i la preponder¨¤ncia dels museus d'art -com a grans aparadors on exhibir la pot¨¨ncia cultural d'un Estat-, els ha portat a una subsist¨¨ncia molt feble. La seva mateixa hist¨°ria ja ens mostra un reguitzell d'entrebancs, derivats molt sovint d'una dificultat per fer comprensible al p¨²blic les col¡¤leccions que s'hi exhibeixen. De fet, van comen?ar com una mostra de la pot¨¨ncia colonial, dedicada exclusivament als "ex¨°tics". Per convertir-se, en les darreres d¨¨cades, en llocs on repensar la pr¨°pia identitat i la dels altres, tasca que la immigraci¨® i els actuals conflictes comen?a a fer cada cop m¨¦s urgent. Aix¨° explica que, al llarg dels anys, hagin experimentat freq¨¹ents canvis, tant de continguts com de plantejaments. Situaci¨® encara m¨¦s complexa si tenim en compte que pateixen una aflu¨¨ncia de p¨²blic for?a redu?da, una situaci¨® econ¨°mica sovint prec¨¤ria i una missi¨® poc definida.

Josep Mart¨ª ¨¦s investigador del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Cient¨ªficas) i autor del llibre El folklorismo, uso y abuso de la tradici¨®n. Als 12 anys, un dia que plovia, els pares el van portar a l'Etnol¨°gic de Barcelona. Encara recorda la viva impressi¨® que li van produir un parell de caps redu?ts dels indis shuar (els famosos j¨ªbaros ), una de les peces m¨¦s repetides i populars d'aquesta mena d'exposicions. Llavors, pels infants, un lloc aix¨ª era una finestra cap a l'aventura. Per¨° -ens aclareix- els museus no poden ser llocs per a la nost¨¤lgia d'una diversitat que es va perdent. Per aquest antrop¨°leg, "han de ser un aparador on veure el resultat de les investigacions, i alhora, un lloc on a l'espectador se li faci entenedor all¨° que ¨¦s estrany, i on pugui percebre com estrany all¨° que li ¨¦s familiar". Encara que per aix¨° "fan falta idees clares del que es vol ensenyar, sense fer-hi pol¨ªtica, que pugin acostar al p¨²blic a uns espais sovint ignorats".

- Del museu colonial al museu de la gent.

El coneixement que t¨¦ d'aquests llocs la gent del carrer es pot copsar amb la seg¨¹ent an¨¨cdota. Quan vaig anar a l'Etnol¨°gic, en donar-li l'adre?a al taxista, se'm va quedar mirant i al final va exclamar: "Ah, ¨¦s clar, vost¨¨ vol anar a l'Antol¨°gic!". En explicar-li a l'Enric Mir¨®, cap d'exposicions del museu, m'ho confirma: "Aqu¨ª estem acostumats a qu¨¨ ens confonguin amb l'enol¨°gic, l'entomol¨°gic... qualsevol cosa".

La hist¨°ria de l'Etnol¨°gic de Barcelona ¨¦s prou clarificadora. Comen?a a principis del segle XX, amb l'estudi que va fer la Mancomunitat de Catalunya per crear un Museu d'Etnografia de Catalunya. Passada la guerra civil, el projecte es reactiva i -l'any 1942- Tom¨¢s Carreras arrenca el Museo de Industrias y Artes Populares, instal¡¤lat dins del recinte del Poble Espanyol. I set anys despr¨¦s -l'any 1949-, el Museo Etnol¨®gico y Colonial. Dedicats, de forma complement¨¤ria, el primer a ensenyar la unicitat de la cultura hispana; i el segon, a transmetre la idea de qu¨¨ l'Espanya franquista era una pot¨¨ncia colonial. Aix¨° explica que aquell primer Museu Etnol¨°gic -situat a la seva seu actual des de 1973- estigu¨¦s farcit d'objectes de Guinea Equatorial, Filipines o el Marroc. I ¨¦s que parlar d'identitat sempre resulta complicat. Com diu Francesc Mart¨ª: "¨¦s un perill limitar els museus a aquest ¨²nic tema, ja que se'n pot fer un mal ¨²s pol¨ªtic".

L'Etnol¨°gic de Barcelona ¨¦s, actualment, el conjunt etnogr¨¤fic m¨¦s gran fet mai a casa nostra, amb 8.000 objectes en reserva i 2.000 exposats. T¨¦ una col¡¤lecci¨® coneguda internacionalment de peces japoneses i una de les m¨¦s importants en pintura australiana sobre escor?a. Tanmateix, rep un 10% del pressupost del Museu Picasso i ha estat, al llarg dels anys, el centre que ha sofert m¨¦s debats sobre el seu futur. Per aix¨°, com defensa el seu actual director, Josep Forn¨¦s, "el gran repte ¨¦s passar dels museus com a cementiris del coneixement a llocs on es reflexioni sobre la vida. Mostrant el patrimoni en la seva pluralitat, per fer que l'espectador s'adoni de la societat complexa on viu". Ensenyar, per tant, a mirar, fomentant que "les nostres vitrines siguin capaces de provocar m¨¦s preguntes que respostes en l'espectador, i treballant sempre amb la participaci¨® de la poblaci¨®".

Aquesta idea d'obrir-se al p¨²blic i fer-hi participar tota mena d'associacions i col¡¤lectius ciutadans ¨¦s un dels trets que comparteixen tots els centres consultats, com en el cas de Jordi Tura -director de l'Etnol¨°gic del Montseny-La Gabella-, quan diu que el seu museu "a part de promoure i facilitar la tasca dels investigadors, ha de buscar una l¨ªnia de proximitat amb la gent".

El museu Etnol¨°gic del Montseny-La Gabella, situat a Arb¨²cies, es va crear l'any 1985 amb la voluntat de dignificar la identitat local, amb peces donades pel propi ve?nat. Per¨° aqu¨ª, les explicacions i el discurs que se'n fan no estan enfocats a ensenyar objectes antics o ins¨°lits. En el fons, all¨° que s'ensenya ¨¦s menys important que com s'ensenya. Tot i respectar una evoluci¨® cronol¨°gica -que comen?a a la prehist¨°ria, segueix amb el passat medieval, el m¨®n pag¨¨s i el desenvolupament de la ind¨²stria local-, no vol ser una simple col¡¤lecci¨® d'objectes en una vitrina, sin¨® una instituci¨® concebuda en perspectiva de territori. "Tot i pert¨¤nyer a un ¨¤mbit local, la visi¨® no ¨¦s localista. Treballem amb la idea de paisatge cultural, interpretant la natura i l'entorn mitjan?ant la manera en qu¨¨ ha estat modelat per l'¨¦sser hum¨¤".

- El museu, m¨¦s que un edifici. En la darrera d¨¨cada, aquests centres han afegit al seu mandat de preservar el patrimoni la tasca d'atraure visitants. D'alguna manera, el poble sense museu no surt al mapa. Aix¨° s'integra en un "model econ¨°mic basat en la promoci¨® del propi lloc", defensada per l'antrop¨°leg Xavier Roig¨¦, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Catal¨¤ d'Antropologia (ICA), instituci¨® on, el passat setembre, es van organitzar unes jornades sobre els museus d'etnologia i el seu futur.

Segons va argumentar llavors, pel professor Roig¨¦ "el patrimoni s'ha de vertebrar augmentant l'activitat i utilitzant-lo com a reclam tur¨ªstic, creant imatges amb caracter¨ªstiques locals: gastronomia, arquitectura tradicional o mercats medievals". Per fer-ho, s'han suggerit diverses f¨®rmules, que busquen convertir el museu en una proposta m¨¦s de lleure, que ofereixi un conjunt on paisatge i cultura formin part d'un tot. Aix¨° seria el cas dels ecomuseus, creats als anys 60 per l'etnografia francesa. Llocs com l'Ecomuseu de les Valls d'?neu o el Museu dera Val d'Aran, que proposen una immersi¨® de l'espectador en les formes de vida dels Pirineus.

En aquesta l¨ªnia de treball es troba el Museu Comarcal de la Conca de Barber¨¤, a Montblanc, gestionat per una associaci¨® sense afany de lucre, a mig cam¨ª entre el museu comarcal (un dels pocs que hi ha a Catalunya) i l'ecomuseu, amb cinc seus descentralitzades. Tot i que, al seu director, Maties Sol¨¦, aquesta etiqueta no el satisf¨¤ gaire. Segons diu, "les definicions s¨®n el de menys. El futur passa perqu¨¨ els museus siguin una cosa viva -capa? de generar activitats-, m¨¦s que en seguir com simples conservadors d'una determinada col¡¤lecci¨®".

A difer¨¨ncia del que havia estat tradicional, en aquests nous espais l'edifici ha estat substitu?t pel territori, i el patrimoni ha despla?at el concepte de col¡¤lecci¨®. La nova aposta ¨¦s canviar la impressi¨® visual -pr¨°pia de les vitrines-, per l'experi¨¨ncia directa, aconseguida per la connexi¨® entre el museu i el seu entorn. Extensions que inclouen visites a masies, restes arqueol¨°giques o f¨¤briques antigues. Per¨° tamb¨¦ activitats tan variades com recitals de contes, concerts musicals o trobades amb gent gran.

Ser "el museu de la gent" ¨¦s el que proposa el Museu de la Pesca, a Palam¨®s, un centre amb molta proximitat, instal¡¤lat en un vell edifici del port on tot ¨¦s a l'abast i existeix la voluntat d'establir un di¨¤leg directe entre la societat i la cultura marinera. Com explica el seu director, Miquel Mart¨ª, el patrimoni que s'hi mostra t¨¦ una clara voluntat pedag¨°gica. Vol ser un element per sensibilitzar les noves generacions, en temes com la sostenibilitat o la preservaci¨® dels fons marins. I alhora, una manera d'explicar a l'espectador la realitat econ¨°mica, social i cultural del sector pesquer.

Palam¨®s ja tenia, des de 1920, un museu local -el Cau de la Costa Brava-, t¨ªpic exponent dels museus noucentistes, basat en exposar objectes "ex¨°tics, rars i llunyans, perqu¨¨ abans el que es volia veure era el que no es tenia a casa". Per¨° a finals dels anys 80, el fons es municipalitza. Moment coincident amb la presa de consci¨¨ncia que tot un estil de vida s'est¨¤ perdent amb l'impacte de la modernitat. Aix¨ª, el 2002, es crea l'actual Museu de la Pesca, que vol esdevenir un gran centre de reflexi¨® sobre la Mediterr¨¤nia i la seva import¨¤ncia per Catalunya.

Ara, junt amb d'altres museus -com el Comarcal del Montsi¨¤, que tamb¨¦ t¨¦ un apartat dedicat a la pesca-, ¨¦s vist com un "mediador entre les formes hist¨°riques de viure i la societat actual". El seu director ho assenyala: "no gestionem una col¡¤lecci¨®, som un museu de present, en constant col¡¤laboraci¨® amb el sector pesquer i amb la gent que viu al litoral catal¨¤, per tal d'ensenyar aquest patrimoni al jovent del nostre pa¨ªs".

- Noves identitats, nous reptes. Els museus es transformen al ritme d'una societat canviant. En aquest sentit, l'impacte de la immigraci¨® esta modificant els par¨¤metres amb qu¨¨ s'enfoca la manera d'ensenyar i comentar all¨° que es mostra. Enric Mir¨® recorda que, ara per ara, a Barcelona es parlen 350 lleng¨¹es i les vitrines de l'Etnol¨°gic comencen a ser "menys una mostra ex¨°tica que un recull on s'hi poden veure identificats els nouvinguts". Josep Mart¨ª opina que "s'ha d'anar amb molt de compte, perqu¨¨ els objectes s'exotitzen i es pot exotitzar l'immigrant. Per¨° el patrimoni ¨¦s una bona manera d'integrar-lo".

Jordi Tura tamb¨¦ defensa que "el concepte d'identitat ¨¦s cada cop m¨¦s plural", fins i tot en un lloc com Arb¨²cies, on un 22% de la poblaci¨® ja ¨¦s vinguda de fora. Per aix¨°, "aquest estiu -diu Tura- farem una exposici¨® sobre col¡¤lectius romanesos, la principal poblaci¨® immigrant". I a Palam¨®s, amb un sector com el pesquer, on la gran majoria de tripulacions estan integrades per treballadors magribins i senegalesos, tamb¨¦ han comen?at una l¨ªnia similar.

El museu actual ha de ser capa? d'emocionar el p¨²blic, de fer-lo participar i de contribuir a l'aparici¨® d'un nou imaginari que faciliti la cohesi¨® social. Molt m¨¦s si tenim en compte que, de mica en mica, la mirada es va tornant equivalent, en la mesura que per a les noves generacions -siguin fills de catalans o d'immigrants-, un estri neol¨ªtic comen?a a ser tan indesxifrable com una arada o un xerrac, eines d'¨²s quotidi¨¤ nom¨¦s fa unes d¨¨cades. I ¨¦s que, d'aqu¨ª a poc, termes com ex¨°tic o local s'hauran de repensar molt seriosament.