El rom¨¤nic

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, "manac" per als amics, que guarda una de les millors col¡¤leccions d'art rom¨¤nic del m¨®n, ens ofereix, en una exposici¨® temporal magn¨ªfica que porta per t¨ªtol El rom¨¤nic i la mediterr¨¤nia i per subt¨ªtol Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180, una visi¨® que ens amplia el coneixement que el com¨² dels mortals ten¨ªem sobre aquest art tan lligat als or¨ªgens del nostre pa¨ªs. L'objectiu de l'exposici¨® ¨¦s mostrar com Catalunya, Occit¨¤nia i la Toscana, en aquelles dates remotes, constitueixen una regi¨® estil¨ªstica, i subratllar que la paraula amb qu¨¨ coneixem aquell art, rom¨¤nic, vol dir que les seves formes s'inspiren en formes de l'art rom¨¤, m¨¦s o menys tard¨¤. L'exposici¨® ¨¦s impressionant per la quantitat i qualitat de les peces que exposa i per la claredat i efic¨¤cia de la seva presentaci¨®.

?s un plaer endinsar-se en aquells remots seixanta anys que cobreix l'exposici¨® i reconstruir mentalment una situaci¨® i uns monuments i una forma de viure a trav¨¦s dels fragments que el temps, que tot ho tritura, ens ha deixat escampats aqu¨ª i all¨¤. A Catalunya, aquests anys, que s¨®n els del govern del comte Ramon Berenguer IV, ¨¦s ¨¨poca d'ampliaci¨® dels grans edificis rom¨¤nics del segle XI i aix¨ª Ripoll, Vic, Sant Pere de Roda o Solsona es transformen i enriqueixen amb escultura i pintura i objectes de culte. Aquesta febre constructiva i ennoblidora es va fer sota l'influx de Tolosa (?per qu¨¨ l'exposici¨® s'entesta a dir-ne Toulouse, aix¨ª, en franc¨¨s?) i la seva ¨¤rea llenguadociana i tamb¨¦ de Pisa. Mirant el mapa, es veu que existeix clarament una regi¨® art¨ªstica del rom¨¤nic mediterrani. I aix¨° que el mapa indica es viu, en aquesta exposici¨®, d'una manera clara i alhora emocionant, en l'expansi¨® d'obres de l'anomenat Mestre de Cabestany i el seu taller, que cobreix els dos vessants del Pirineu i arriba fins a Sant'Antimo i San Quirico d'Orcia, a la Toscana.

?s entendridor veure com les obres tolosanes i pisanes s¨®n m¨¦s refinades que no pas les catalanes. L'eleg¨¤ncia i finor del treball de les peces de Tolosa i la romanitat esclatant de les pisanes es tradueix en una certa tosquedat en les catalanes. L'escultura catalana, en general, ¨¦s m¨¦s "pagesa", per dir-ho d'alguna manera, menys sofisticada, com en general sol passar en l'art catal¨¤ (pensem en el barroc catal¨¤, per exemple, en relaci¨® amb el barroc rom¨¤). Aix¨° no vol pas dir que sigui m¨¦s dolenta, per a mi es tracta solament d'un tret estil¨ªstic que a vegades d¨®na a una pe?a una c¨¤rrega sint¨¨tica notable, com per exemple en el capitell de Sant Serni de Tav¨¨rnoles, i la fa d'una "modernitat" seductora.

Capitells, columnes, frisos, documents en pergam¨ª, pintura sobre taula, escultura en fusta d'imatges marianes o de majestats, objectes en coure esmaltat, etc¨¨tera, il¡¤lustren un discurs expositiu inusual que acaba en la recreaci¨® virtual de la portada de Ripoll, amb una exactitud sorprenent i la possibilitat de punts de vista diversos. Una exposici¨® memorable.