Quan els pinzells fan figa

El cunyat d'Olga Sacharoff, el destroyer Arthur Cravan, deia que preferia decididament la fotografia a la pintura i llegir el diari en comptes de Racine. Tamb¨¦ deia, a la seva revista Maintenant, que la pintura ¨¦s caminar, c¨®rrer, beure, menjar, dormir... etc¨¨tera. Era un dels primers atacs directes a la concepci¨® tradicional de l'art. A la pintura li quedava encara un llarg i profit¨®s per¨ªode de convalesc¨¨ncia, malgrat que es debatria entre la vida i la mort al llarg de tot el segle. La que s¨ª ja era un cad¨¤ver l'any 1914 era la que triomfava als salons, ja fossin francesos, italians, espanyols, catalans o americans.

Poc despr¨¦s de les incendi¨¤ries declaracions de l'iconoclasta nebot d'Oscar Wilde, el pintor catal¨¤ Baldomer Gili Roig (Lleida, 1973 - Barcelona, 1926) s'instal¡¤lava a Par¨ªs l'any 1915, a l'estudi de l'enigm¨¤tic i refinat Xavier Gos¨¦, que acabava de morir a Lleida. Gili feia anys que conreava ¨¨xits i medalles a totes les exposicions nacionals i estrangeres, hagudes i per haver, i el m¨¦s segur ¨¦s que ni tan sols tingu¨¦s not¨ªcia dels pamflets de Cravan que, d'altra banda, li relliscarien ol¨ªmpicament. Gili Roig va morir bastant jove, a 53 anys, per¨° va ser profeta a la seva terra, a difer¨¨ncia del seu col¡¤lega Miquel Viladric, que va patir l'estigma i les intrigues de l'administraci¨® lleidatana.

Tant Viladrich com Gili Roig es van dedicar a la pintura regionalista i van triomfar a Madrid i Buenos Aires. Viladrich, per¨°, no va fer espanyolades i va acotar asc¨¨ticament el tema al que tenia sempre al costat, ja fossin pagesos de la franja, tipus del Magrib o gauchos de la Pampa. Gili Roig, en canvi, es va deixar endur per la pintura de g¨¨nere que conreaven amb ¨¨xit els seus mestres valencians de la Llotja barcelonina, a l'ombra variada del t¨¨xtil m¨¦s llampant de Sorolla, Zuloaga, L¨®pez Mezquita, Carlos V¨¢zquez o Romero de Torres. Amb el temps, la pintura austera, intemporal i primitiva de Viladrich ha mantingut una gran frescor. En canvi, la de Gili Roig ha perdut llustre, tret del moment feli? en qu¨¨ es va aixoplugar als t¨°pics efica?os de l'art nouveau europeu.

Per¨° Baldomer va tenir una debilitat, una cosa no massa ben vista, que a la llarga ¨¦s el que el pot salvar: servir-se de la fotografia per pintar. Les seves plaques acaben sent m¨¦s actuals que la pintura artesana i ben feta, estil capsa de galetes, que li donava fama i diners. Ll¨¤stima que a la merescuda retrospectiva que li dedica el Museu Jaume Morera -que ell va contribuir a crear- la fotografia tingui poca pres¨¨ncia i s'hagin obviat, qui sap si per pudor de la fam¨ªlia, les interessants escenes er¨°tiques de muses despullades a l'estudi o al bosc. Segles enrere, quan un quadre era molt celebrat es passava a tap¨ªs, un suport m¨¦s car i noble llavors. En el cas de Gili Roig i altres, com Pere Casas Abarca, ¨¦s la pintura la que ha estat enva?da per les arnes, i all¨° que va servir d'apunt -fet r¨¤pid, amb una mica d'atrezzo i un sol clic- ¨¦s el que, potser, els far¨¤ perdurar.

Baldomer Gili Roig (1873 - 1926). L'objectiu del pinzell. Museu d'Art Jaume Morera. Blondel, 40, Lleida. Fins a l'11 de maig