Piu piu

Resumint: si l'airejament del submaterialisme ahist¨°ric en la perspectiva d'una atmosfera de mala qualitat, pobra i enrarida, acompanyat d'un bloqueig insalvable de les sortides d'emerg¨¨ncia que ja estava cantat des del temps de Proserpina, poden produir un augment de la visi¨®, una retroalimentaci¨® positiva de les formes de moure el cervell encara no catalogades per¨° ja, aix¨° s¨ª, practicades aqu¨ª i all¨¤ per les noves generacions de totes les edats, des de la fornada m¨¦s nova de vells professors revolucionaris fins als m¨¦s tendres i retr¨°grads adolescents de sempre (o a l'inrev¨¦s), i que per cert ja no seran els de sempre per ra¨® de la damunt dita airejamenta de la subhist¨°ria antimaterial del futur que ens espera a la cantonada amb la llibreteta de posar les multes a una m¨¤ i a l'altra res perqu¨¨ ¨¦s manc i nom¨¦s en t¨¦ una, encara podrem dir que hem estat de sort, quan ens ho expliquem, emocionats i riallers, la cent¨²ria que ve.

Ara, si l'oportunitat de convertir la hipocresia en carn picada nom¨¦s ha de servir per deixar deixades anar despullades les brutes mentides bastes dels hip¨°crites que van amb una porra en una m¨¤ i una altra a l'altra, per dir-ho amb un s¨ªmbol f¨¤cil, com en temps dels virreis o d'ara, ens les haurem d'haver amb els mateixos mals vicis i les mateixes pobres virtuts de sempre per¨° pitjor, com figures d'escacs amb pistola i sense res que pugui servir de tauler, figures d'escacs armades fins a la fusta de les dents i flotant en el buit absolut on no hi ha res a dir ni a callar, i de resultes es pot dir que ens trobarem b¨¤rbarament desemparats davant de la barb¨¤rie i per poder salvar els papers m¨¦s importants de la nostra condici¨® d'humanets haurem de tornar a inventar formes de bogeria inclassificades, com en els tristos temps de Frederic Nietzsche o del tremebund Anton¨ª Artaud, per dir-ho clar i catal¨¤.

Ara b¨¦, com que les llavors que suraran del naufragi no seran les que de mala manera van arrencar i arrenquen els farsants feixistoides que fan veure que van amb el cap dret per¨° de fet no paren d'engegar re¨¹llades cap avall per veure d'encertar la trepitjada i esclafar ben esclafat En Patufet, sin¨® les que llan?¨¤ al vent Joan Mir¨®, per dir un exemple, el que passar¨¤ ser¨¤ que els seus quadros deixaran de valdre cap diner, cosa que a ell no li representar¨¤ cap perjudici perqu¨¨ ja no en necessita i a m¨¦s sempre va ser una persona m¨¦s aviat austera en tot menys en les ganes de fer cr¨¦ixer, de fer sorgir llavors de les quals sortiran noves plantes que s¨®n les que van regenerant l'atmosfera o, encara m¨¦s ben dit, que la produeixen, la creen. O creus en creus?

Amb aix¨°, ¨¦s clar, no podria ser altrament, s'ha d'imposar, i ens sorprendr¨¤, una manera nova d'escapar-se'ns el temps de les mans, una visi¨® diferent de la mesura de les primaveres, una fins ara encara no profetitzada sensaci¨® que els dies i els anys suren sense gravetat, passen volant... La novetat m¨¦s notable ser¨¤ la desaparici¨® de les setmanes: no ser¨¤ mai m¨¦s diumenge. I tampoc hi haur¨¤ dillunsos. Ara, no tinguis por: s'obriran, quan toqui, les castanyes, i els senglars pariran senglarets quan toqui, aix¨° segur. I nosaltres batejarem els dies amb noms nous.