L'autob¨²s dels ateus

L'anunci publicitari exhibit aquests dies en uns quants autobusos de l¨ªnia de Barcelona, que diu: "Probablement D¨¦u no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida" mereix una s¨¨rie prolixa de comentaris. Uns quants ja s'han publicat en aquest mateix diari (Javier Otaola, Josep Ramoneda), i han assenyalat una q¨¹esti¨® de pur sentit com¨²: si l'Esgl¨¦sia pot fer propaganda (i en fa molta) a favor de la captaci¨® d'addictes a la seva fe, tamb¨¦ els ateus tenen tot el dret, en un Estat aconfessional amb una Constituci¨® que legitima la llibertat de cultes (i d'incultes), a manifestar la seva opini¨® i divulgar-la sota la forma d'un esl¨°gan.

Per¨° hi ha m¨¦s coses. D'entrada, el missatge porta una incorrecci¨® gramatical imperdonable. No ¨¦s probable que el verb "gaudir" sigui transitiu, sin¨® que ¨¦s segur que ¨¦s intransitiu, de manera que la segona part de l'anunci hauria de dir: "Gaudeix de la vida", i no "Gaudeix la vida". Sembla una min¨²cia, per¨° anirem malament si els ateus s'obliden del fet que la correcci¨® gramatical no ¨¦s solament imprescindible en la inscripci¨® de tot missatge religi¨®s, sin¨® tamb¨¦ de tot missatge civil, ateu o laic. Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde es va haver de barallar amb les autoritats eclesi¨¤stiques, arran l'adopci¨® de les lleng¨¹es vulgars en la lit¨²rgia cat¨°lica, quan va insistir que a la celebraci¨® eucar¨ªstica no s'havia de dir "Aquest ¨¦s el meu cos", sin¨® "Aix¨° ¨¦s el meu cos", que ¨¦s el que diu el text neotestamentari corresponent, en grec i en llat¨ª. Per¨° tamb¨¦ els legisladors, els notaris i els fil¨°legs saben fins a quin punt una errada gramatical resulta perillosa en qualsevol escriptura. Aquest detall gramatical, doncs, ja ens permet assegurar que els promotors d'aquesta campanya no han fet solament ¨²s de la seva llibertat d'expressi¨®, sin¨® tamb¨¦ un ¨²s manifest de la seva ignor¨¤ncia: mala manera de comen?ar a fer propaganda del que sigui. Tamb¨¦ la primera frase: "Probablement D¨¦u no existeix", ¨¦s una falsa traducci¨® d'una frase anglesa en qu¨¨ apareix l'adverbi probably, i aquesta paraula, en catal¨¤, m¨¦s aviat s'ha de traduir per "possiblement" que no pas per "probablement", que t¨¦ un mat¨ªs de m¨¦s gran versemblan?a. En realitat, la frase m¨¦s correcta hauria estat: "Tan possible ¨¦s que D¨¦u existeixi com que no". Llavors hi hauria estat d'acord tothom, des dels Pares de l'Esgl¨¦sia del paleocristianisme (Sant Agust¨ª) fins a Benet XVI, passant per un descregut tan assenyalat, per¨° esc¨¨ptic, com Bertrand Russell.

"Gaudir de la vida' no assegurar¨¤ mai una mort digna"

Encara hi ha una cosa m¨¦s greu. La segona frase ¨¦s la m¨¦s preocupant i possiblement la m¨¦s equivocada, tant des del punt de vista d'una moral religiosa com d'una moral -perqu¨¨ se suposa que tamb¨¦ en tenen- d'un agn¨°stic, un gn¨°stic o un ateu: "Deixa de preocupar-te i gaudeix (de) la vida". Si la primera frase ¨¦s un lloc com¨² en tota la hist¨°ria de la filosofia, i fins i tot de la teologia, la segona ja resulta molt m¨¦s epocal i circumscrita a un moment determinat de la civilitzaci¨®, que ¨¦s el nostre. Insinuar a la gent que, pel fet que sigui probable que D¨¦u no existeix, un ha de despreocupar-se no solament de D¨¦u sin¨® de qualsevol cosa ¨¦s una invitaci¨® a la indifer¨¨ncia m¨¦s absoluta respecte a qualsevol ordenaci¨® moral i intel¡¤lectual de l'exist¨¨ncia. I encara m¨¦s: si pel mateix fet -la probabilitat de la inexist¨¨ncia de D¨¦u-, atiem els passants i usuaris de l'autob¨²s a "gaudir de la vida", caiem en una dimensi¨® hedonista de l'exist¨¨ncia que resulta, no per casualitat, sospitosament adequada a la crisi actual del sistema capitalista i la societat consumista: cosa semblant va passar a la Baixa Edat Mitjana sota l'assot de les epid¨¨mies. Tamb¨¦ podrien haver-hi posat, en aquests dies dolents que corren: "No et preocupis i beu sense mesura". O: "a cardar, que s¨®n quatre dies". O: "pica la teva dona si aix¨° et fa feli?". Tot plegat s¨ªmptomes d'un mil¡¤lenarisme massa vulgar.

Aqu¨ª apunta el car¨¤cter rid¨ªcul, absurd, fins i tot est¨²pid de la campanya. El problema no resideix en l'exist¨¨ncia de D¨¦u. El problema, i tamb¨¦ el vi¨¤tic per a tota forma de comportament, sigui religi¨®s o no, resideix en el fet que la possible exist¨¨ncia de D¨¦u nom¨¦s ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia d'una altra cosa, que no t¨¦ res de possible sin¨® que ho t¨¦ tot de segur: la mort. ?s la mort, absolutament universal i indefugible, aquella que ha suscitat en les m¨¦s diverses comunitats i cultures del m¨®n la idea d'un D¨¦u o de diversos d¨¦us, i ¨¦s ella, en ¨²ltima inst¨¤ncia, la garantia m¨¦s s¨°lida per actuar en aquesta vida d'una manera una mica m¨¦s complexa que "gaudint-ne". Si D¨¦u existeix o no, ha preocupat for?a gent; per¨° la preocupaci¨® m¨¦s gran que han tingut totes les religions, totes les filosofies i totes les concepcions de l'exist¨¨ncia es troba m¨¦s aviat vinculada a una realitat enormement palpable i segura: la vida s'acaba, morim, ens convertim en pols, i aix¨° tant pot ser considerat el p¨°rtic a una nova vida com un horitz¨® que obliga els homes a comportar-se en aquest m¨®n en acordan?a amb una certa moralitat. L'¨¨tica de Kant, per exemple, funcionaria igual encara que Kant no hagu¨¦s afirmat l'exist¨¨ncia de D¨¦u.

Memento mori: aquesta ¨¦s la cosa. Per aix¨° tothom que ha pensat una mica en qu¨¨ fem en aquest m¨®n ha postulat sempre -vegeu, si no, el cap¨ªtol XIX del Llibre primer dels Essais de Montaigne: "Que filosofar ¨¦s aprendre a morir"; o llegiu Rilke- que la mort ¨¦s justament all¨° que pot donar a la vida el m¨¦s noble sentit. Llavors entendreu que aquest esl¨°gan no solament ¨¦s ximple, sin¨®, en especial, indolent i irresponsable. Perqu¨¨ nom¨¦s "gaudir de la vida" no assegurar¨¤ mai una mort digna.