"Ha llegado Espa?a"

El 19 de juliol de 1939, Solidaridad Nacional publica l'article Perot lo Lladre dedicat a Pere Bosch Gimpera. ?s el primer d'una s¨¨rie de 36 que, sota l'ep¨ªgraf Fantasmones Rojos, el diari falangista treur¨¤ fins a mar? de 1940. El seu autor, Miguel Utrillo Vidal, va ser l'inspirador de la secci¨® que neixia amb la intenci¨® de sumar-se a la visi¨® franquista de l'actuaci¨® menada per la Generalitat i la Rep¨²blica i contribuir a justificar davant la societat catalana la revolta militar i l'anorreament de qualsevol vestigi de la legalitat republicana.

Concebuda com una biografia, en termes de guignol i/o de "necrol¨®gica en vida", pren el seu t¨ªtol del concepte que dirigents i institucions republicanes havien estat manipulats per forces estrangeres amb l'objectiu de destruir Espanya. El mateix Utrillo, a prop¨°sit del text dedicat a Joan Comorera, defineix qu¨¨ cal entendre per "fantasm¨®n": "Cada uno de ellos [en refer¨¨ncia a Comorera, Fronjos¨¤, Serra i Moret i Gerhar], en su g¨¦nero, podr¨ªan ofrecerse como prototipo del fantasm¨®n grotesco y fofo, de la marioneta que ignora qui¨¦n maneja los hilos de su precaria y mec¨¢nica existencia".

Tot i la diversitat de col¡¤laboradors, la secci¨® presenta una clara uniformitat en l'estil, caracter¨ªstic del ret¨°ric discurs falangista, en la desmesura de les cal¨²mnies i en la intenci¨® ¨²ltima: passar comptes, en nom de la "Justicia de Espa?a", a tots aquells que havien mostrat el seu comprom¨ªs amb la Rep¨²blica i amb la Generalitat. Perqu¨¨, malgrat l'exist¨¨ncia d'articles dedicats a personatges estatals (els presidents Alcal¨¢ Zamora i Aza?a, Pablo Iglesias, Indalecio Prieto, Gonzalo de Reparaz, Jim¨¦nez de As¨²a i el general Rojo), l'objectiu de Fantasmones Rojos ¨¦s tossudament combatre i desprestigiar el nacionalisme catal¨¤.

Com a caracter¨ªstiques destaca la redu?da atenci¨® a l'esfera pol¨ªtica en favor de la cultural. Nom¨¦s els presidents de la Generalitat, Maci¨¤ "el f¨®sil de catalanismo" i Companys "el fantasm¨®n n¨²mero 1", i Joan Casanoves, president del Parlament, "aficionado al vedetismo y a los complots", s¨®n objecte d'articles. Una focalitzaci¨® ¨°bvia en el context de la intenci¨® de destruir s¨ªmbols cohesionadors de la legalitat i, amb ella, dels referents de la societat catalana.

En segon lloc, destaca l'abs¨¨ncia d'articles sobre personatges revolucionaris i d'esquerres. I quan apareixen queden englobats sota l'etiqueta gen¨¨rica de "la horda". Contr¨¤riament, els atacs m¨¦s furibunds se'ls enduen els sectors del catalanisme moderat i, concretament, Acci¨® Catalana, que segons Utrillo va ser "m¨¢s funesta que la FAI". La ra¨®, evident: a Catalunya, l'oposici¨® a l'Alzamiento va ser col¡¤lectiva. Fins i tot els partits d'ordre, cat¨°lics inclosos, podien no sentir-se c¨°modes amb la situaci¨® revolucion¨¤ria per¨° no van creure mai que el Movimiento Nacional fos la soluci¨® desitjable. En tercer lloc, l'atribuci¨® sistem¨¤tica a tots els personatges i a les actucions que menen d'una conducta immoral que es resumeixen en la covardia i en la voluntat d'aprofitar-se econ¨°micament de les circumst¨¤ncies, en definitiva "de medrar". Es veu ja en el t¨ªtol del primer article i la tornem a trobar en d'altres referits, per citar-ne alguns, a Pompeu Fabra "un gran 'vividor' del catalanismo" o Eugeni Xammar "el 'despreocupado' estafador".

I ¨¦s en aquest aspecte on pot captar-se la categoria moral i l'odi i la ranc¨²nia que atresoraven; al capdavall, "Fantasmones Rojos" no ¨¦s sin¨® la versi¨® period¨ªstica que complementa les actuacions repressives dels vencedors contra la poblaci¨® (les purgues amb oli de ric¨ª, els rapats de cabell...) juntament amb les institucionals (consells de guerra, afusellaments, expedients de depuraci¨®...). Nom¨¦s la visceralitat inherent a la ideologia falangista pot explicar els comentaris de satisfacci¨® que susciten, per exemple, les condicions dels exiliats en els camps de concentraci¨® francesos, on "hacen vida de perros rabiosos". Els mateixos sentiments i actituds que els permeten calumniar i insultar artistes i intel¡¤lectuals de prestigi reconegut, l'actuaci¨® dels quals dins i fora de les fronteres desmentia la imatge de la realitat catalana que els revoltats intentaven fixar i exportar. Aix¨ª, Pau Casals esdev¨¦ "un perfecto asno" fora del m¨®n musical i, alhora "podr¨¢ ser el mejor violoncelista del Mundo, pero es tambi¨¦n uno de los mejores taca?os que jam¨¢s se han conocido. Y adem¨¢s, es mas¨®n y jud¨ªo. Es decir, un genio sencillamente repugnante". Pompeu Fabra, "siempre tan pulcro, tan callado, tan hip¨®crita y tan mas¨®n", esdev¨¦ el responsable de l'intent de genocidi ling¨¹¨ªstic perqu¨¨ amb el seu comprom¨ªs amb la Generalitat acaba per comprometre la llengua i malgrat ¨¦sser "el m¨¢ximo prestigio del pa¨ªs" no dubta a negar l'entrada "en casa de un amigo suyo a un sacerdote que iba a administrar los auxilios espirituales" i a requisar "una torre en San Feliu de Codinas". O Carles Riba, el personatge m¨¦s enervant per a Utrillo per la influ¨¨ncia que t¨¦ "como persona" en la societat catalana del moment, el qual es "dedica" sistem¨¤ticament a signar manifestos contra el feixisme i l'Alzamiento, mentre de sota m¨¤, mogut per "una ambici¨®n que no conoce l¨ªmites" obt¨¦, mitjan?ant "la adulaci¨®n" c¨¤rrecs i distincions que no mereix. A tots ells, i amb lleugeres variacions, Utrillo els fa responsables que, a Barcelona, "el sol de nuestra Patria (...) apareciera tinto en sangre".

Utrillo (Sitges, 1915-Madrid, 1990) va ser un personatge sinistre de postguerra: testimoni acusatori en depuracions com la de Joaquim Folch i Torres, va iniciar un camuflatge que parcialment trencava a El Eco de Sitges. El consistori, el 1984, va otorgar-li el premi Sitges, en la categoria de Ploma d'Or, pel conjunt de la seva "notable obra". Coses de la mem¨°ria hist¨°rica.

Eul¨¤lia P¨¦rez Vallverd¨² ¨¦s fil¨°loga i prepara un llibre sobre Fantasmones Rojos.

L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939 obr¨ª la porta a un nou panorama pol¨ªtic, social i ideol¨°gic; era l'inici d'un profund proc¨¦s contrarevolucionari. S'engeg¨¤ un per¨ªode marcat per l'ocupaci¨® del poder local per part de la nova classe pol¨ªtica vencedora de la guerra que havia d'imposar els valors que acompanyaven la vict¨°ria militar franquista. Un d'aquests valors era la visualitzaci¨® p¨²blica de les amistats de la Nueva Espa?a, l'Alemanya de Hitler i la It¨¤lia de Mussolini. Era l'hora de fer entrar en escena a alemanys i italians en el si de la Barcelona franquista. I qu¨¨ millor que les visites oficials d'alguns dels dirigents per a fer-ho evident. La primera visita per part dels feixistes italians va anar a c¨¤rrec del comte Galeazzo Ciano, ministre d'Afers Exteriors, que arrib¨¤ a Barcelona el 10 de juliol de 1939. No nom¨¦s ¨¦s la torna de l'escapada que un mes abans havia fet Serrano S¨²?er a It¨¤lia, sin¨® la culminaci¨® d'un proc¨¦s d'expiaci¨® de la Barcelona "rojo-separatista" que havia comen?at amb la desfilada de la Vict¨°ria el febrer de 1939 i havia seguit amb la visita del mateix Cu?ad¨ªsimo el juny. L'arribada del "insigne misionero de la amistad y de la hermandad de Italia" volia consolidar les relacions entre els dos r¨¨gims que havien segellat la seva amistat "con la sangre de los h¨¦roes comunes" tal i com sentenciava la premsa d'aquells dies. Espanya i It¨¤lia estrenyien vincles en ser les dues dictadures feixistes mediterr¨¤nies.

It¨¤lia no era l'¨²nica amiga. Calia comptar amb l'Alemanya nazi. Aix¨° es vei¨¦ el 23 d'octubre de 1940 quan va aterrar Heinrich Himmler -Reischf¨¹hrer d'Alemanya i cap de les SS. Aquesta fuga? visita (aer¨°drom d'El Prat, Poble Espanyol, monestir de Montserrat, Ajuntament i txeca de Vallmajor) va tenir un alt contingut simb¨°lic per evidenciar la submissi¨® i gratitud que l'Espanya franquista, representada per les autoritats barcelonines, rendia a qui "con tanto patriotismo sac¨® a su pa¨ªs de la humillaci¨®n, del ludribio y de la ruina a que le hab¨ªa condenado el sanedr¨ªn de Versalles".

Per¨° no nom¨¦s van ser visites al m¨¦s alt nivell. Seguint les pautes marcades per Ciano i Himmler, Barcelona reb¨¦ successives delegacions alemanyes i italianes que refermaren la profunda amistat franquista-nazi-feixista. Les Joventuts Hitlerianes i Italianes del Littorio van ser dos visitants assidus (maig de 1941, octubre de 1941, juny i agost de 1942 i novembre de 1943), aix¨ª com tamb¨¦ reputats dirigents nazis: Hans Thomsen (cap del Partit Nacional Socialista Alemany a Espanya), Frau Von Stohrer (ambaixador alemany a Espanya), Gustav Adolf Scheel (cap suprem dels estudiants alemanys), entre d'altres. En aquestes ocasions, la ciutat vestia les seves millors robes i llu?a la seva cara m¨¦s propera al r¨¨gim, i la premsa aix¨ª ho difonia. Declaracions com les del doctor Scheel al Col¡¤legi Alemany - "Vuelvo a mi patria sintiendo una amistad profunda hacia Espa?a y prometo ser siempre fiel a los espa?oles, tanto en los buenos como en los malos momentos"- ho valien tot.

Barcelona acollia aquestes visites fent un gran esfor? organitzatiu i log¨ªstic, per¨° era la penit¨¨ncia que calia pagar per esborrar la Barcelona "rojo-separatista", encara que el seu cost econ¨°mic fos tan desorbitant per l'¨¨poca com les m¨¦s de 14.000 pessetes que va suposar la visita de Himmler per l'Ajuntament de Barcelona.

Quina era la geografia urbana de les visites? Un dels centres neur¨¤lgics era la Jefatura Provincial de la FET y de las JONS, al Passeig de Gr¨¤cia, on hi havia l'Altar de los Ca¨ªdos, parada obligat¨°ria. Despr¨¦s venien les recepcions a l'Ajuntament, la Diputaci¨® Provincial i el Govern Civil, totes immerses dins un proc¨¦s d'ocupaci¨® i ¨²s de l'espai p¨²blic per netejar el passat republic¨¤ d'aquestes institucions i visualitzar la nova ¨¨poca.

En aquesta l¨°gica de recuperar els espais de socialitzaci¨® de la ciutat, el Teatre T¨ªvoli, el Coliseum, el Liceu o el Palau de la M¨²sica Catalana es van convertir en seus de celebracions. Veure l'escenari del Palau de la M¨²sica ocupat per esv¨¤stiques i retrats de Hitler implicava molt m¨¦s que la cerim¨°nia: era un senyal del grau d'acceptaci¨® de qu¨¨ gaudia el nazisme a la Barcelona franquista.

L'ocupaci¨® d'aquests espais es vinculava al nou calendari festiu que el r¨¨gim havia imposat a la ciutat seguint les pautes de les celebracions nazis i italianes. Al costat del 18 de juliol (D¨ªa del Alzamiento) o l'1 d'octubre (D¨ªa del Caudillo), la ciutat va acollir tamb¨¦ l'aniversari d'Adolf Hitler, el Dia dels Caiguts pel Moviment Nacional Socialista, l'aniversari de la fundaci¨® de l'Imperi Itali¨¤ o el vint¨¨ aniversari de la Marxa sobre Roma (octubre de 1942). La ra¨®: refor?ar els arguments que tamb¨¦ eren v¨¤lids per la causa espanyola.

Italians i alemanys eren els amics i referents de la Nueva Espa?a i de la Barcelona franquista, i aix¨° s'havia de fer visible a nivell institucional. Aix¨ª, no ha de sorprendre que el Col¡¤legi Alemany reobr¨ªs les seves portes l'octubre de 1939 amb un acte presidit per les principals autoritats franquistes, o que durant aquests anys la ciutat visqu¨¦s l'obertura de nous centres com el Centro Germano-Espa?ol, l'Associaci¨® Cultural "Amigos de Alemania" o l'Oficina d'Informaci¨® Tur¨ªstica Alemanya. Per¨° els grans focus de difusi¨® del nou ordre eren el Col¡¤legi Alemany -per ser "un jal¨®n m¨¢s en el no interrumpido enlace cultural que ha existido siempre entre Alemania y Espa?a"- i l'Institut de Cultura Italiana, que el novembre de 1941 inaugur¨¤ la majestuosa Cripta de los Ca¨ªdos per retre un "ferviente homenaje a los camaradas italianos que, en unidad de destino, ofrecieron sus vidas juveniles por la Espa?a Una, Grande y Libre".

I no es poden oblidar les exposicions. Una de les imatges m¨¦s impactants fou la de les esv¨¤stiques onejant a la fa?ana del Palau del Parlament -rebatejat el 1939 com a Palacio de Arte Moderno- quan s'hi celebr¨¤ l'Exposici¨® d'Arquitectura Moderna Alemanya (octubre de 1942). I tan brutal com aquesta ho va ser la del bust de Hitler presidint l'Exposici¨® del Llibre Alemany al Paranimf de la Universitat de Barcelona (febrer de 1941).

M¨¦s enll¨¤ de les dues visites estelars de Ciano i Himmler, Barcelona acoll¨ª m¨¦s d'un centenar d'actes (confer¨¨ncies acad¨¨miques, visites, competicions esportives, etc.) protagonitzats pels camarades europeus de la dictadura. Barcelona no era la capital pol¨ªtica de l'Espanya de Franco, per¨° els seus dirigents van seguir un prec¨ªs gui¨® per estar a l'al?ada del nou ordre europeu.

Mireia Capdevila ¨¦s historiadora i membre de la Fundaci¨® Carles Pi i Sunyer.