Mons de ficci¨®

Joan Pon? (Barcelona, 1927-Saint Paul de Vence, 1984) ¨¦s un dels representants genu?ns de Dau al Set, potser el m¨¦s personal, inventiu i aut¨¨ntic. Per¨° per a un artista trobar el bon cam¨ª de molt jove no deixa de ser un inconvenient perqu¨¨, si ¨¦s inquiet, pot caure en giragonses tortuoses. Pon? va fer el millor de la seva producci¨® quan tenia vint anys, amb unes obres que encara avui despunten i s¨®n tan modernes que semblen acabades de fer. Despr¨¦s, a la inversa dels seus companys d'aventura, no va abra?ar l'abstracci¨® informal i es va mantenir en el camp de la figuraci¨®. I com que aquest ¨¤mbit quedava al marge de la modernitat normalitzada s'hi va moure de forma irregular fins que va tornar a recuperar el fil de la m¨¤gia inicial presa ja llavors d'un cert manierisme afectat i molt menys b¨¤rbara. Un periple estil¨ªstic paral¡¤lel a la pr¨°pia traject¨°ria vital de l'artista, amb llargues estades al Brasil, Catalunya i el Sud de Fran?a. Si T¨¤pies va ser mimat dels anys cinquanta en endavant, Pon? va ser deixat de banda sovint. Finalment va trobar el marxant madrileny Gereta i el va difondre amb ¨¨xit per Alemanya. Un cop mort, i passat el reclam de l'Europa central, Pon? ha tornat a quedar orfe i a ser g¨¨nere habitual de galeries antiqu¨¤ries. Gothsland presenta ara una monogr¨¤fica del pintor, una mica dispersa, a partir dels fons propietat de la galeria, amb obres crepusculars del final dels anys quaranta i els primers cinquanta -sens dubte les millors de la tria malgrat l'exc¨¦s de vern¨ªs- fins a una desconcertant natura morta del 1974.

Despr¨¦s de quinze anys de no exposar a Barcelona, Ramiro Fern¨¢ndez Saus (Sabadell, 1961) presenta la producci¨® m¨¦s recent a la ve?na Ren¨¦ Metras, que curiosament comparteix el n¨²mero de carrer amb Gothsland i havia estat durant molts anys la galeria de Pon?. ?s ll¨¤stima que l'exposici¨® de Ramiro Fern¨¢ndez, ben penjada com est¨¤, no ocupi tot l'espai de la galeria perqu¨¨ una part s'ha dedicat a presentar obra gr¨¤fica internacional del rebost del desaparegut marxant Metras. Ja se sap, en temps de crisi s'ha d'aprofitar qualsevol possible ocasi¨® per mirar de vendre.

Si el m¨®n on¨ªric de Pon? es mou folgat en la foscor i les tenebres, el de Ramiro Fern¨¢ndez busca cada vegada m¨¦s la claror. ?s un m¨®n introvertit, de ficci¨®, miratge i somni, ple de personatges peculiars que van d'un quadre a l'altre i busquen viure b¨¦ i fugir de la trag¨¨dia malgrat que, alguna vegada, hi topin de forma escadussera. Com el primer Pon?, Ramiro Fern¨¢ndez tamb¨¦ vol ser primitiu i directe, per¨° no se situa com ell en la tradici¨® crepuscular i c¨°smica que va d'Urgell a Dau al Set passant per Mir¨® i Dal¨ª sin¨® que se n'inventa una, prenent a la carta de la hist¨°ria de l'art tot all¨° que pot identificar amb els seus interessos est¨¨tics. De Caspar David Friedrich a Henri Rousseau, de Pietro Longhi a l'uruguai¨¤ Pedro F¨ªgari, de Maruja Mallo a Guillermo P¨¦rez Villalta o Dis Berlin.

A l'inrev¨¦s de Pon?, Ramiro Fern¨¢ndez no va trobar f¨¤cilment el cam¨ª ral. Hi ha arribat passant per un periple de depuraci¨®, ben orientat per¨° lent. A poc a poc i amb bona lletra, ha creat una iconografia personal i di¨¤fana, acompanyada per un gran sentit de l'humor, la ironia i, sobretot, de l'est¨¨tica. I tamb¨¦ per un ofici savi i primmirat que no cau en el virtuosisme prepotent i perill¨®s de qui sap pintar b¨¦. Un m¨®n protegit que juga molt a consci¨¨ncia amb el kitsch i el rid¨ªcul, com feia a vegades Francis Poulenc amb la seva m¨²sica quan s'inspirava amb les operetes d'Offenbach; volgudament literari i teatral; ben allunyat de la realitat, no la busca ni la necessita perqu¨¨ es nodreix de si mateix i de la pr¨°pia llum que irradia.

Joan Pon?. La m¨¤gia d'un geni. Gothsland Galeria d'Art. Consell de Cent, 331, Barcelona. Fins a mitjans de mar?

Ramiro Fern¨¢ndez Saus. El bon temps. Galeria Ren¨¦ Metras. Consell de Cent, 331, Barcelona. Fins al 10 de mar?