Cr¨°nica del llustreig

L'¨²ltim home que parlava catal¨¤

Carles Casajuana

Destino

(Premi Ramon Llull 2009)

202 p¨¤gines. 20 euros

?s una vella estrat¨¨gia liter¨¤ria: explotar una hip¨°tesi radical per intensificar les pot¨¨ncies del present. Sota el signe d'aquesta hip¨¨rbole s'ha perfilat una poderosa veta creativa. Des de processos inversos el Gregori Samsa de Kafka i l'Yzur de Lugones tanquen el cercle de la plena antropomorfitzaci¨® de la realitat. A El senyor de les mosques Golding explora les bases fr¨¤gils de la civilitzaci¨® tot fent naufragar un grup de joves selectes. Per construir el mite del bon salvatge Rousseau imagina un hipot¨¨tic estadi presocial. A La llengua perduda de les grues, a partir d'un infant que al llarg dels primers mesos de vida nom¨¦s ha rebut l'est¨ªmul de les grues que albira des del seu bressol semiabandonat, Leavitt fantasieja sobre els llenguatges privats, pres¨¨ncies indesxifrables darrere el tel de ceba de la cultura. Amb L'¨²ltim home que parlava catal¨¤, novel¡¤la guanyadora del premi Ramon Llull 2009, Carles Casajuana (Sant Cugat del Vall¨¨s, 1954) afronta una altra extremitud: la desaparici¨® de l'idioma catal¨¤.

"Entre la novel¡¤la i l'assaig, el llibre de Casajuana revela un m¨®n crepuscular"

La prosa de Casajuana ¨¦s l¨ªmpida, operativa, vertical. Si b¨¦ Kuala Lumpur (2005) representa una inflexi¨® cap a la novel¡¤la negra, ¨¦s en obres com Punt de fuga (1992), Diumenge de temptaci¨® (2001) o en el delici¨®s assaig Pla i Nietzsche (1996) on trobem la literatura m¨¦s definit¨°ria d'aquest autor, caracteritzada per una arquitectura ¨¤gil que no defuig la reflexi¨® moral.

A cavall entre la novel¡¤la i l'assaig, L'¨²ltim home que parlava catal¨¤ revela un m¨®n crepuscular. En un edifici, resistint el mobbing immobiliari, hi viu un ¨²nic habitant, Balaguer, un escriptor en castell¨¤. En aquest marc coincideix amb Rovira, autor en catal¨¤, novell i mediocre, que durant el dia ocupa un dels pisos del bloc per escriure-hi una novel¡¤la on es recrea la hip¨°tesi d'un investigador dels EUA que, a mitjan del segle XXII, ve a Catalunya per entrevistar l'¨²ltim home que parla catal¨¤. Entre Balaguer i Rovira s'estableix una xarxa de relacions, converses sobre po¨¨tica liter¨¤ria, pugnes i intercanvi d'amistats i amants. Si b¨¦ aquest escenari habilitava un pulcre marc de desplegament, el nervi de la novel¡¤la s'escanya. M¨¦s que res perqu¨¨ els protagonistes s¨®n esquemes, figures planes tallades per comunicar idees telegr¨¤fiques sobre la necrosi de l'idioma catal¨¤. Balaguer ¨¦s un estereotip. Rovira i el seu amic Eugeni no deixen solatge, s¨®n nom¨¦s clix¨¦s d'un pancatalanisme unicel¡¤lular concebut per generar grolleries contra l'escriptor en castell¨¤ i altres "tra?dors a la p¨¤tria". Les amants queden redu?des a la intermit¨¨ncia. En la mesura que l'obra mai no abandona el camp especulatiu, costa que generi emocions. I l'evoluci¨® del relat queda sotmesa a un mecanicisme implacable per¨° mancat de dring. Faltada d'aquest al¨¨ vital, l'obra tampoc no acaba de funcionar com a novel¡¤la d'idees. D'acord que la realitat est¨¤ poblada de personatges prosaics i llocs comuns com els que encarnen Balaguer i Rovira. Per¨° la tesi de fons de la novel¡¤la, el catal¨¤ es mor perqu¨¨ la gent deixa de parlar-lo, es perfila com una tautologia debilitadora que neutralitza la possibilitat de trobar un espai de reflexi¨® m¨¦s ampli al voltant de la llengua. L'¨²ltim home que parlava catal¨¤ projecta un plantejament prometedor. Per¨° deriva en una realitat desactivada per l'exc¨¦s de conjectures, amb refer¨¨ncies a un present subratllat per rimes que tenen el valor d'un trop en qu¨¨ l'an¨¨cdota mata la categoria: l'escriptor talib¨¤ es diu Rovira, ben igual que el vicepresident del Govern, i l'¨²ltim catal¨¤ es diu Bernat, com l'actual Secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica.

?s possible que, allunyats dels processos ascendents de la Renaixen?a i del Noucentisme, una part de la literatura catalana estigui modulant una cr¨°nica del llustreig. El bell cant del cigne no ¨¦s un repte mancat de riscos. Per¨° el cas ¨¦s que podem fruir del vigor paradoxal que presenta una literatura destinada a narrar el crepuscle. El manuscrit de Virgili, de Miquel Pairol¨ª; Una m¨¤quina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara; Aiguafang, de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, o El professor d'hist¨°ria, de Joan F. Mira, s¨®n plasmacions universals del lent cromatisme minvant d'aquests mons que desapareixen, decessos lligats a unes formes culturals i a una llengua i a una fru?ci¨® liter¨¤ria.