El proc¨¦s del set i mig

Euskadi, cr¨°nica d'una

desesperan?a

Antoni Segura

L'Aven?

319 p¨¤gines. 22 euros

Estructura i conjuntura, heus aqu¨ª dos conceptes que s'alimenten i depenen l'un de l'altre; conceptes d'altra banda imprescindibles per analitzar un fenomen de llarg recorregut com l'anomenat conflicte basc, ben retratat durant anys per l'Antoni Batista. El Catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UB Antoni Segura (Barcelona, 1952), n'agafa el relleu anal¨ªtic amb un caramel -amargant, tot s'ha de dir, per les conseq¨¹¨¨ncies- com ¨¦s el darrer i malaurat proc¨¦s de pau a Euskadi. I aquest ¨¦s el leiv motiv d' Euskadi, cr¨°nica d'una desesperan?a, per molt que sembli que ja s'hagi dit tot sobre la q¨¹esti¨® basca. Doncs s¨ª, per¨° no. Calia endre?ar, emmarcar, i destriar el gra de la palla de tanta informaci¨® emesa des de les cap?aleres dels diaris, en especial els que tenien un acc¨¦s privilegiat a la informaci¨® -des de Gara i fins a EL PA?S . I ¨¦s aquest l'inter¨¨s d'un llibre farcit de sucoses dades que situa els principals actors i coordenades per entendre com i per qu¨¨ el darrer proc¨¦s de pau se n'ha anat en orris, precisament quan tothom, i aquest ¨¦s el drama, creia que aquesta era la bona. Amb una resumida introducci¨® de cinc cap¨ªtols sobre els darrers intents de normalitzaci¨® pol¨ªtica, l'autor ens situa al moll de l'os de la q¨¹esti¨® del darrer proc¨¦s: una estructura favorable -exemple for?a reeixit a Irlanda, important pressi¨® policial a ETA i trencament de la peixera del moviment socio-pol¨ªtic abertzale- amb una conjuntura que s'havia d'aprofitar -pujada al poder sobtat del PSOE el 2004. I el m¨¦s important, amb l¨ªders disposats -Zapatero, Ibarretxe, Otegi, Urrutikoetxea- i uns actors, a priori secundaris, per¨° en realitat fonamentals, amb capacitat i coneixement per posar-ne les bases metodol¨°giques.

En la tria i descripci¨® de la tasca d'aquests actors es destaca la fonamental tasca feta per l'esgl¨¦sia basca, aix¨ª com la capacitat anal¨ªtica del president del PSE basc, Jes¨²s Eguiguren, que situa la problem¨¤tica des d'un punt de vista procedimental, de consens en les bases del joc -democr¨¤tiques, amb capacitat per decidir- que puguin ser acceptades per tots. I aqu¨ª ¨¦s on es troba amb l'esquerra abertzale civil, delerosa de fer pol¨ªtica -aix¨° s¨ª, tal i com l'ent¨¦n- sense les interfer¨¨ncies armades que tant la condicionen. A partir d'aqu¨ª, es descriuen les m¨²ltiples reunions, la construcci¨® minuciosa i multilateral del proc¨¦s, les circumst¨¤ncies que el van entorpir, i finalment les converses de Loiola, on ETA endureix la seva posici¨®, portant el proc¨¦s a una par¨¤lisi que ser¨¤ definitiva amb l'atemptat de Barajas. Un perqu¨¨ del final mostrat amb un variat ventall d'interpretacions, amb aportacions poc conegudes com la del polit¨°leg Mario Zubiaga -"el m¨¦s important en un proc¨¦s ¨¦s conv¨¨ncer els teus"- o l'historiador Ander Gurrutxaga amb la teoria de la implosi¨® segons la qual ETA estaria en fase terminal. En definitiva, un proc¨¦s que comen?¨¤ pensat com una partida de mus -on les senyes entre jugadors s¨®n part fonamental- per acabar jugant al set i mig, on l'Estat es va quedar curt i ETA es pass¨¤ de llarg. En tot cas, com diu Segura: "certament, no s'havia pagat un preu pol¨ªtic per la pau, per¨° se seguiria pagant un preu massa alt per la no pau". I aix¨° ¨¦s, com b¨¦ diu el t¨ªtol, d'una desesperan?a que fa feredat.