L'obra mestra de Flaubert

Quan un es pren la mol¨¨stia de llegir l'obra narrativa completa de Flaubert, cosa que es pot fer en quinze dies -de fet s¨®n cinc novel¡¤les i tres contes-, s'adona de seguida que l'"¨®s de Normandia" nom¨¦s va tenir una certa condescend¨¨ncia amb el p¨²blic lector de la Fran?a del seu temps -de 1843, any de la dita Primera Educaci¨® sentimental, a 1880, any de la seva mort i de la primera edici¨®, en fascicles, de Bouvard i P¨¦cuchet - en escriure Madame Bovary. Aquesta obra, una de les m¨¦s perfectes de la novel¡¤l¨ªstica del segle XIX, encara s'adiu amb els par¨¤metres mig realistes, mig tardo-rom¨¤ntics, que els lectors de 1857 desitjaven trobar en la lectura de tota novel¡¤la. La hist¨°ria d'aquella noia de pag¨¨s que es casa amb Charles Bovary, metge incapa? en un poblet insignificant, que comet adulteri repetides vegades, que estira m¨¦s el bra? que la m¨¤niga fins que porta el matrimoni i fam¨ªlia tota a la ru?na, aix¨° reblat amb el seu su?cidi, narrat amb tinta naturalista, aquesta hist¨°ria, d¨¨iem, tenia tots els elements per convertir-se en un llibre de gran ¨¨xit, cosa que va aconseguir, diguem-ho tot, ajudant-hi el fet que el llibre va ser portat als tribunals per atemptat contra la moral p¨²blica. Cert que hi ha un personatge, l'apotecari Homais, que anuncia clarament la devastadora cr¨ªtica de l'estament burg¨¨s que despr¨¦s es trobaria a tota la resta de la producci¨® novel¡¤l¨ªstica de l'autor; per¨°, com s'ha dit, la novel¡¤la va agradar al seu p¨²blic, i Flaubert, si hagu¨¦s anat per aquest cam¨ª, hauria recollit un ¨¨xit molt gran tota la vida.

Per¨° no va ser aix¨ª. En comptes de seguir aquest cam¨ª, Flaubert va seguir el cam¨ª i el dictat del seu geni i de la seva c¨°lera: volia construir una obra enorme de deb¨°, innovadora en molts sentits -comen?ant per l'estil, que es va anar depurant fins a uns extrems quasi patol¨°gics-, i volia, sobretot, proveir la seva obra de l'element de fons que m¨¦s li va importar tota la vida: descarregar, en l'espai simb¨°lic de la literatura, tot el menyspreu que li inspirava l'estupidesa de la classe burgesa del seu temps -classe, paradoxalment, a la qual ell pertanyia per tota mena de raons. Va deixar molt clara aquesta intenci¨® a la seva correspond¨¨ncia: "Experimento contra l'estupidesa del meu temps unes ones d'odi que m'ofeguen. La merda m'arriba fins a la boca, com les h¨¨rnies estrangulades. Per¨° la conservar¨¦, aquesta merda, la fixar¨¦ i l'endurir¨¦. Vull fer-ne una pasta amb la que empastifar¨¦ el segle XIX, igual com els indis dauren les pagodes amb la buina de les vaques". Aix¨ª ho va fer, comen?ant per Salamb¨® (1862), que sembla una novel¡¤la hist¨°rica sobre Cartago per¨° ¨¦s, de fet, una an¨¤lisi magn¨ªfica de les escasses difer¨¨ncies que hi ha entre el concepte de civilitzaci¨® i el de barb¨¤rie, i acabant amb l'exasperant novel¡¤la p¨°stuma que ja hem dit.

A la segona versi¨® de L'educaci¨® sentimental (1869), ara tradu?da per primera vegada al catal¨¤ per Llu¨ªs Maria Tod¨® (Barcelona, Ed. Destino, 2009), Flaubert ja no hi va pl¨¤nyer esfor?os ni dissimulacions: si la burgesia era una classe est¨²pida, al damunt essencialment avorrida, que sempre va caure, entre 1830 i el Segon Imperi, en els mateixos paranys i ximpleries, llavors calia fer-li una novel¡¤la a mida i sense concessions. I si la vida de la Bovary havia estat mon¨°tona i carregosa, encara ho va ser m¨¦s la de Fr¨¦d¨¦ric Moreau, el protagonista i anti-heroi de L'educaci¨® sentimental. ?Educaci¨®? Fins i tot aix¨° ¨¦s dir massa. Aquesta novel¡¤la, que avan?a a pas de tortuga, que incideix i reincideix en fets que sembla que no coneguin moviment, ¨¦s l'al¡¤legoria m¨¦s perfecta que es podia escriure d'aquest impuls de repetici¨® que tenia la classe hegem¨°nica francesa de la segona meitat del segle XIX, impuls reblat, a la novel¡¤la, per la xarxa de relacions sentimentals, pr¨¤cticament infructuoses, de Fr¨¦d¨¦ric. El cam¨ª cap a aquest enorme tedi iteratiu, cap a aquest "etern retorn" que m¨¦s tard esclataria en Les temptacions de sant Antoni i Bouvard i P¨¦cuchet estava servit, i molt ben servit. De fet, Flaubert va tenir l'enorme habilitat de superposar, a L'educaci¨® sentimental, el car¨¤cter estant¨ªs i s¨°rdid dels esdeveniments pol¨ªtics francesos que van de 1837 a 1867 amb el car¨¤cter estancat de la biografia de Moreau i de les seves poc variables conquestes amoroses: l'amor impossible amb Madame Arnoux; Louise, la joveneta de pag¨¨s; i les adultes Rosanette, cortesana, i Madame Dambreuse, d'una fam¨ªlia d'upa. Tot es repeteix, tot torna, res no avan?a; i tot plegat ¨¦s, com hem dit, al¡¤legoria d'una desconfian?a absoluta en l'amor, en el Progr¨¦s i en l'optimisme dels burgesos. Henry James, que tirava m¨¦s aviat a l'aristocr¨¤cia, va dir que llegir aquest llibre era com "mastegar una barreja de cendra i serradures". Gide li va fer el millor dels elogis: "Perdura, sense voler, com una epopeia de la mediocritat". Charles Du Bos, que coneixia el rerefons hist¨°ric de les novel¡¤les de l'autor, va dir una cosa menys elaborada, per¨° potser la m¨¦s encertada de totes: "aquesta ¨¦s l'obra mestra de Flaubert".