Elogi de la impuresa

Puresa prov¨¦ del llat¨ª, puritas, que en el seu sentit original expressa la conseq¨¹¨¨ncia directa de l'alliberament de tot all¨° que debilita, que embrut, que canvia la naturalesa d'un ¨¦sser i fins i tot del conjunt de la seva activitat material i espiritual. Designa tamb¨¦ l'abs¨¨ncia d'error, d'aspectes obscurs i ambigus en all¨° concret de la vida quotidiana dels individus i els grups humans. Plat¨®, al di¨¤leg El banquet, utilitza l'ep¨ªtet "pur" per qualificar un subjecte que no es mescla, ni es pot mesclar amb cap altre, perqu¨¨ pel fet de ser "pur" ¨¦s simple, i per aix¨° mateix allunyat de qualsevol mistificaci¨®.

Al llarg de la Hist¨°ria, per¨°, la puresa i la perfecci¨® han estat implacables arguments per al domini i l'exclusi¨®. Massa sovint els purs han estat l'assot dels seus cong¨¨neres i no sembla que es pugui concebre la llibertat sense la impuresa, perqu¨¨ aquesta ¨¦s part de la condici¨® humana. La impuresa ¨¦s condici¨® de llibertat, la puresa ¨¦s garantia d'opressi¨®. La puresa expressa l'ordre del m¨®n i de l'home suposadament imposat per la divinitat en els temps primigenis. La impuresa (la brut¨ªcia) ¨¦s el desordre, la subversi¨® de l'harmonia social que hauria d'imperar en la conviv¨¨ncia dels ¨¦ssers humans.

Sobre aquest assumpte, i sota el t¨ªtol Impureses. Apunts sobre la condici¨® humana, el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) ha realitzat un cicle de confer¨¨ncies i debats que va arrancar al gener i ha clausurat aquest passat dimarts, fora de cartell, l'escriptor itali¨¤ Claudio Magris. En la cita hi han participat una s¨¨rie d'individus tan extraordinaris com l'autor d'El Danubi, que porten temps dedicant-se a pensar sobre les societats que habitem i el seu esdevenir i que parteixen del convenciment que, com sostenia l'historiador indi Dipesh Chakrabarty, "sempre habitem llocs que han estat sojorn d'altres".

- Lisa Appignanesi. Per a l'escriptora brit¨¤nica, en la tradici¨® monoteista occidental la l¨ªnia de separaci¨® entre el pur i l'impur, encara que fluctua segons els temps i les circumst¨¤ncies, sempre est¨¤ sota el control de les lleis i modelada a trav¨¦s dels rituals. "Una r¨ªgida puresa interna", explica, "necessita buidar-se dels seus impulsos impurs projectant aquestes impureses cap a l'exterior i creant dimonis com a bocs expiatoris. Es diu, no sense ra¨®, que els fonamentalistes de qualsevol de les religions m¨¦s temoroses de D¨¦u s¨®n aquells que senten els desitjos m¨¦s intensos, d'aqu¨ª la seva necessitat d'imposar la puresa, particularment de les criatures que encarnen els desitjos m¨¦s impurs: les dones".

Appignanesi, presidenta del PEN angl¨¨s i autora, entre d'altres, de Mad, Bad and Sad i A History of Women and the Mind Doctors from 1800, considera que un dels mitjans de control que els homes i el poder han exercit i exerceixen sobre les dones ¨¦s el d'assignar-los malaties que les declaren impures. La hist¨¨ria, per exemple, tipificada per Freud, n'ha estat un dels exemples m¨¦s cl¨¤ssics. Actualment serien els trastorns alimentaris com l'anor¨¨xia. La difer¨¨ncia amb el passat, apunta, ¨¦s que malgrat que els diagn¨°stics els segueixen fent els homes, que designen la malaltia, les dones volen que se'ls assigni aquesta malatia.

El que Freud atribu?a al sexe, com a origen de tots els nusos, ara les adolescents ho centren en el cos. "El cos s'ha convertit en el centre de totes les tensions", indica. "No ¨¦s d'estranyar que el cam¨ª cap a la puresa en les dones, des dels temps premoderns, produ¨ªs sants que dejunaven en nom de D¨¦u en un intent d'apagar els desitjos del cos per aix¨ª sublimar-los i poder convertir-se en esposes de Crist".

- Llu¨ªs Duch. "Des que Eva va ser identificada amb la fruita prohibida i Adam va apartar la mirada de D¨¦u accedint als seus desitjos, els cossos de les dones i tots els seus processos, inclosa la reproducci¨®, han quedat tacats i en constant necessitat de purificaci¨®", assenyala l'antrop¨°leg i monjo de l'Abadia de Montserrat. La recerca de la puresa, reconeix, ha provocat les aberracions m¨¦s profundes i cruels que hagi pogut veure la humanitat. I cita Julia Kristeva quan afirma que "el paradigma pur-impur es troba en la base de totes les cultures humanes encara que les concrecions i valoracions que se'n deriven per a la vida quotidiana dels individus i els grups humans siguin molt diferents i experimentin canvis notables en el decurs del temps i dels contextos socials".

L'¨¤mbit de la puresa, explica Duch, es refereix a tres nivells: l'alimentaci¨®, la neteja (aigua i higiene) i les pr¨¤ctiques sexuals. El judaisme estableix que certs menjars s¨®n purs i altres, impurs. Quelcom semblant fa l'Islam, probablement adaptant el mateix tipus de regles originalment de tipus sanitari per¨° que aviat perden aquest sentit, ja que afegeix i resta elements. Les lleis sobre el menjar permeten diferenciar els creients dels infidels.

En l'¨¤mbit religi¨®s, pol¨ªtic, cultural i sexual, all¨° estrany, l'individu o els grups humans considerats com a completament aliens a un determinat "nosaltres" allunyat del marc d'una "mem¨°ria col¡¤lectiva" concreta, sol ser vist i jutjat com una "pres¨¨ncia impura". ?s vist com quelcom que, a causa de la seva pr¨°pia estranyesa, si no s'integra al grup mitjan?ant un proc¨¦s de purificaci¨® i de despreniment del seu passat religi¨®s, pol¨ªtic o social, es constitueix en una seriosa amena?a mortal de destrucci¨® de l'ordre i de les classificacions que han perm¨¨s (o es creu que han perm¨¨s) que els grups, col¡¤lectivament, i les persones, individualment, es constitu?ssin com a tals, progressessin i es mantinguessin amb vida.

En aquest cas, explica Duch, la purificaci¨® de l'estrany ¨¦s un requisit essencial per a la superviv¨¨ncia del conjunt de la societat, de les seves institucions i de la salut f¨ªsica i mental dels seus membres. Com m¨¦s tancada ¨¦s una determinada societat, m¨¦s els preceptes rituals i ideol¨°gics es converteixen en un factor decisiu per a la identificaci¨® i el control dels components dels grups humans i tamb¨¦ per assegurar la solidesa del vincle social mitjan?ant l'¨ªntima consci¨¨ncia de pertinen?a a un mateix organisme social, religi¨®s i pol¨ªtic.

Creu Duch que en temps especialment insegurs i cr¨ªtics, com ara, en qu¨¨ impera el convenciment que la pr¨°pia identitat es troba mortalment amena?ada, ¨¦s quan se sol subratllar amb major intensitat el discurs de la difer¨¨ncia, considerada com un permanent estat d'impuresa, i l'activaci¨® dels procediments adequats, sovint acompanyats d'una acusada brutalitat i menyspreu de les difer¨¨ncies.

- Dipesh Chakrabarty. Professor d'Hist¨°ria, lleng¨¹es sud-asi¨¤tiques i civilitzacions a la Universitat de Chicago, ¨¦s un dels pares dels anomenats Estudis poscolonials. Es defineix com un "estudiant de la hist¨°ria humana" i combina hist¨°ria i filosofia, ci¨¨ncia i pol¨ªtica, antropologia i sociologia, per teixir un relat del present tan poli¨¨dric com la crisi per la qual transitem, "una crisi de dimensions contra les quals l'esp¨¨cie humana mai s'havia enfrontat".

En la seva pon¨¨ncia apuntava que l'evid¨¨ncia de l'escalfament global marca el col¡¤lapse de la distinci¨® humanista entre la hist¨°ria natural i la hist¨°ria humana. "Hem entrat en una nova era en qu¨¨ els humans existeixen com a for?a geol¨°gica que incideix en el clima; una era que ja ha estat batejada com l'Antropoc¨¨", l'inici de la qual podria situar-se en el moment en qu¨¨ es va passar de la fusta als combustibles f¨°ssils com a font d'energia, o que podria arrancar l'any 1784 quan James Watt inventa la m¨¤quina de vapor.

A difer¨¨ncia de l'amena?a de destrucci¨® nuclear que va marcar la Guerra freda, l'escalfament global no contempla una cat¨¤strofe centrada en un moment final. Chakrabarty utilitza la faula de la granota submergida en aigua t¨¨bia que es va escalfant lentament sense que ho percebi fins que mor abrusada. "De fet, ja no es parla de combatre el canvi clim¨¤tic", afirma, "sin¨® d'adaptar-s'hi, i aix¨° suposa replantejar aspectes b¨¤sics de les nostres societats".

"La llibertat consumeix grans quantitats d'energia i cada exercici d'un dret equival a un consum de recursos", explica amb precisi¨®. "El principal obstacle ¨¦s que la pol¨ªtica, tal i com es practica en les nostres societats, ¨¦s incapa? de pensar a llarg termini, a 50 anys vista, que ¨¦s el per¨ªode m¨ªnim per plantejar mesures. El que estem fent ¨¦s deixar el problema a les pr¨°ximes generacions".

Per¨°, malgrat la seva condici¨® de marxista, Chakrabarty no culpa el capitalisme de l'escalfament global ni de l'explosi¨® demogr¨¤fica. "Simplement, hem apr¨¨s a controlar els nostres predadors, les bact¨¨ries i els microbis, i com tota esp¨¨cie que es queda sense depredadors s'expandeix sense traves". I afegeix: "En realitat hi ha qui apunta que el frac¨¤s de l'esp¨¨cie humana es va produir molt abans, amb el descobriment de l'agricultura. El parad¨ªs seria el m¨®n del ca?ador recol¡¤lector, que fracassa i es veu obligat a cultivar per subsistir, a doblegar l'esquena".

- Axel Honneth. El fil¨°sof i director de l'Institut d'Estudis Socials de la Universitat Goethe, de Frankfurt, enfoca el tema de la impuresa a trav¨¦s de la mirada sobre l'altre, del respecte. "Les relacions humanes es basen en el poder, la dominaci¨® i el sentit de la injust¨ªcia", afirma. "El menyspreu de l'altre ¨¦s percebut com una injust¨ªcia", afegeix. El fil¨°sof alemany analitza el tracte que les societats donen als immigrants des d'un prisma hegeli¨¤. "Els enfrontaments socials s¨®n conflictes indivisibles i la qualitat moral de les relacions socials est¨¤ estretament relacionada en com els subjectes es reconeixen els uns als altres", explica. I esmenta l'ara recuperat Thomas Hobbes, per qui les persones estan dominades per la necessitat d'obtenir un reconeixement, una valoraci¨® social. Honneth estableix tres formes de reconeixement: la fam¨ªlia, la societat burgesa i l'Estat, i creu que el contingut de la moral s'ha de poder explicar.

El criticat, per alguns, comunitarisme, la reivindicaci¨® de drets espec¨ªfics en base a la difer¨¨ncia i els or¨ªgens ¨¨tnics o culturals en les societats cosmopolites, tenen sentit en tant que suposa la valoraci¨® social de formes de vida alternatives a la majorit¨¤ria. El significat, diu, canvia el sentit moral i el jove Hegel, recorda aquest fil¨°sof de l'Escola de Frankfurt, donava prioritat a l' "amor" davant el dret.

- Cl¨¦ment Rosset. El fil¨°sof franc¨¨s, autor del llibre Lejos de m¨ª. Estudio sobre la identidad (Marbot Ediciones, 2007), va anar al cor de la condici¨® humana. Creu Rosset que ¨¦s impossible definir una identitat personal m¨¦s enll¨¤ de la identitat social i que no es pot diferenciar la identitat personal de la identitat social, en contra del que molts fil¨°sofs defensen. El que normalment considerem identitat personal dep¨¨n del fet de poder trobar un "altre" en el qual ens podem recon¨¨ixer, perqu¨¨ ens complementem o perqu¨¨ som iguals. L'amor no seria m¨¦s que una reconstituci¨® de la identitat personal a trav¨¦s de la identificaci¨® amb la persona que estimem.

Rosset t¨¦ una certa visi¨® tr¨¤gica de l'exist¨¨ncia humana. Va patir fa uns anys una greu depressi¨® que el va deixar fora de joc durant molt de temps. Considera que tenir una identitat personal ¨¦s biol¨°gicament in¨²til. La identitat personal, diu, "¨¦s com un sobre buit, una il¡¤lusi¨® que omplim amb les projeccions que fem cap a les persones en les quals ens reconeixem o les coses que desitgem". Si ens despullem de la nostra identitat social, simplement ens quedem sense identitat. I per tant, no cal buscar-la.

- Ash Amin. El debat entre obert i tancat, entre pur i impur, t¨¦ segles, creu aquest catedr¨¤tic de Geografia i director de l'Institute for Advanced Studies de la Universitat de Durham, que divideix la humanitat en n¨°mades i sedentaris. Els primers representen el canvi, el cosmopolitisme; defensen els drets individuals universals i practiquen el multilateralisme. Els segons defensen l'status quo, rebutgen la mescla i s'emparen en els drets de la col¡¤lectivitat. En la seva opini¨®, la crisi econ¨°mica est¨¤ provocant que "torni l'onada sedentarista per portar-nos cap al passat". La pregunta, afegeix, ¨¦s: "Quanta impuresa toleren els europeus?"

Amin detecta que a Europa "ha canviat el llenguatge amb el que es parla sobre els immigrants i va desapareixent el suport dels Estats al multiculturalisme. Tancar la porta a all¨° estranger, o all¨° estrany, expulsar l'immigrant, assetjar les minories, ¨¦s en el fons odiar-se a si mateix, at¨¨s que no hi ha cap puresa a defensar, assegura.

La ironia, no obstant aix¨°, ¨¦s que a l'Europa d'avui -essencialment oberta i mesclada- nom¨¦s tenim disponible la impuresa d'all¨° h¨ªbrid com a esperan?a de futur; nom¨¦s la barreja com a font d'energia per al futur; nom¨¦s el cosmopolitisme que funciona per tot el m¨®n. En una Europa aix¨ª, no t¨¦ sentit tancar les fronteres, ni jugar el joc dels bons de dins i els dolents de fora; ni defensar la puresa ¨¨tnica i cultural davant la impuresa.

- Misha Glenny. El periodista brit¨¤nic, autor de McMafia, va plantejar la pregunta de si l'expansi¨® de la m¨¤fia global ¨¦s imparable. A l'inici de la seva confer¨¨ncia, Glenny va esmentar un extracte del testimoni de l'exdirector de la CIA, James Woolsey, davant del Comit¨¨ d'Afers Bancaris del Senat nord-americ¨¤ el 1999. "Si per casualitat estableix una conversa amb un rus que parla un angl¨¨s fluid, porta un vestit de 3.000 euros i cal?a sabates Gucci, i li explica que ¨¦s un alt executiu d'una empresa comercial russa que busca socis per a una joint venture, hi ha tres possibilitats. Pot ser el que diu que ¨¦s. Pot ser un agent dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia russos. Pot ser membre d'un grup del crim organitzat. Per¨° la possibilitat m¨¦s interessant ¨¦s que pot ser totes tres coses, i que cap d'aquestes institucions t¨¦ el m¨¦s m¨ªnim problema amb aquest arranjament.

En la seva opini¨®, l'auge del crim organitzat, fins al punt que s'ha convertit en un poder que competeix sense problema amb els Estats, es deriva directament del proc¨¦s de desregulaci¨® impulsat per Ronald Reagan i Margaret Thatcher en la d¨¨cada de 1980. L'estricte model financer establert en la confer¨¨ncia de Bretton Woods, despr¨¦s de la II Guerra Mundial, va tancar la porta als excessos del passat que havien florit als anys previs a la gran depressi¨®. Reagan i Thatcher van obrir de nou la porta.

Per Glenny, la resposta a aquesta amena?a t¨¦ quatre potes: tancar la porta de paradisos fiscals, legalitzar les drogues, impedir que s'implantin pr¨¤ctiques proteccionistes durant la recessi¨® i destinar m¨¦s recursos als serveis de policia, que han vist com se'ls redu?a el pressupost amb el pretext de la guerra al terror declarada despr¨¦s de l'11 de setembre.

Glenny considera que aquesta desregulaci¨® combinada amb el buit de poder creat despr¨¦s de la caiguda dels r¨¨gims totalitaris comunistes va permetre a les m¨¤fies criminals ocupar un enorme espai. Ell l'anomena la cara fosca de la Lluna, o la part negra de la globalitzaci¨®. La degradaci¨® moral del present, visible en la banalitzaci¨® d'actituds i aficions com l'organitzar viatges a bordells per passar el cap de setmana o els excessos extrems de determinats rituals de nou encuny a l'estil dels comiats de solter salvatges.

- Hans K¨¹ng. La intervenci¨® del te¨°leg Hans K¨¹ng va ser, en certa manera, la m¨¦s pol¨ªtica de totes i la que m¨¦s directament va apel¡¤lar a una ¨¨tica universal. "El que ara s'exigeix de nosaltres ¨¦s una nova era de responsabilitat", va dir, citant el discurs program¨¤tic del president nord-americ¨¤ Barack Obama. Una ullada als conflictes m¨¦s durs i sanguinaris que actualment es produeixen en el planeta mostra com les religions estan massa sovint en l'origen de l'odi, i Kung fa una crida a la "responsabilitat" de les religions que, assegura, porten en si mateixes el mateix contingut de respecte a l'altre, d'amor i de conviv¨¨ncia.

?Propugna en el fons una religi¨® comuna? El pol¨¨mic te¨°leg -permanentement castigat pel Vatic¨¤ per la seva insubmissi¨® ideol¨°gica- propugna "un nou paradigma de les relacions globals que suposaria, no nom¨¦s una reforma de les institucions mundials, sin¨® tamb¨¦ "una nova manera de pensar" en qu¨¨ la diversitat nacional, ¨¨tnica i religiosa no s'entengui com una amena?a sin¨® com una font d'enriquiment.

"L'esp¨¨cie humana ¨¦s imperfecta. Impura per naturalesa. El somni de la puresa nom¨¦s ha generat monstres individuals i col¡¤lectius", resa el text del programa d'aquest il¡¤luminador cicle del CCCB que, encara que sigui com a consol, ha deixat clar que hi ha qui pensa no nom¨¦s en el fum del present, sin¨® en la textura que apareixer¨¤ quan s'aixequi la boira.

La gravaci¨® ¨ªntegra de les confer¨¨ncies i debats del cicle Impureses es pot visionar a la p¨¤gina web del CCCB (www.cccb.org). Les confer¨¨ncies de Llu¨ªs Duch, Lisa Appignanesi i Axel Honneth seran publicades en la col¡¤lecci¨® Breus, que ja inclou textos de Dipesh Chakrabarty i Ash Amin, aix¨ª com d'altres pensadors que han parlat en aquest centre com Zygmunt Bauman, Gilles Lipovetsky o Pascal Bruckner.