Un m¨¦s que discret llegat

Barcelona 2004, Monterrey (M¨¨xic) 2007, Valpara¨ªso (Xile) 2010, N¨¤pols 2013. Ara la Fundaci¨® F¨°rum comen?a a estudiar les candidates a la cita de 2016. Per tant, el F¨°rum, com a esdeveniment que organitzen les ciutats, persisteix. Una altra cosa ¨¦s el p¨°sit que deixa. En el cas de Barcelona es poden resumir en dos: la Casa de les Lleng¨¹es -que promour¨¤ la Generalitat en una de les naus de Can Ricart- i la transformaci¨® urbana. "Aquesta ¨¦s la base del F¨°rum, enfocar els eixos b¨¤sics de la sostenibilitat, la conviv¨¨ncia i la pau en la realitat de cada ciutat per millorar la qualitat de vida", apunta Mireia Belil, la directora de la Fundaci¨® F¨°rum.

"El F¨°rum, quin F¨°rum? Ning¨² vol recon¨¨ixer la p¨ªfia de l'invent. La prova ¨¦s que mai m¨¦s se n'ha tornat a parlar i molt menys del que va costar i de qui va beneficiar. Est¨¤ clar que va ser una excusa que ara han secundat altres ciutats. Ni tan sols urban¨ªsticament t¨¦ justificaci¨®. S'ha aplicat la teoria liberal de sempre d'afavorir l'activitat i el negoci privat". Amb aquesta contund¨¨ncia s'expressa el soci¨°leg Manel Delgado, una de les veus m¨¦s cr¨ªtiques amb el F¨°rum. Delgado recorda que el F¨°rum va suscitar un rebuig espontani que es va escenificar, per exemple, en la presa de recinte per mar amb pateres improvisades. I en altres protestes ciutadanes que van boicotejar, en bona mesura, l'esdeveniment.

Els comptes de l'organitzaci¨® del F¨°rum finalment es van tancar en 323,7 milions d'euros, encara que en realitat no estan del tot liquidades a l'espera del resultat d'una demanda contra l'Ajuntament que est¨¤ pendent de resoluci¨®. La inversi¨® en infraestructures -depuradora, soterrament de l¨ªnies d'alta tensi¨®, entre altres- i urbanisme entre sector p¨²blic i privat va superar els 1.600 milions d'euros.

Va valer la pena? Carles Mart¨ª, primer tinent d'alcalde de Barcelona, diu que s¨ª: "Sobretot per l'impacte urb¨¤. Va servir per acabar la ciutat cap al nord. A m¨¦s, s'ha consolidat com una iniciativa de les ciutats, no dels governs. El que no es va aconseguir, com va passar amb els Jocs Ol¨ªmpics, ¨¦s posicionar-se com a referent internacional".

Des de Sant Adri¨¤ del Bes¨°s es fa una lectura molt m¨¦s local del F¨°rum. Joan Callao, primer tinent d'alcalde de la localitat, est¨¤ conven?ut que la reforma de la Mina no s'hagu¨¦s portat a terme al ritme amb el que s'est¨¤ fent sense l'impuls que va suposar el F¨°rum: "Vam estar anys en discussions eternes entre les administracions i el barri s'ha obert finalment despr¨¦s del F¨°rum".

Per a l'arquitecte Josep Maria Montaner, l'urbanisme del F¨°rum no ha aconseguit fer ciutat: "El lloc segueix sense funcionar, l'esplanada est¨¤ deserta i els edificis no tenen vida. ?s un exemple de l'arquitectura i l'urbanisme precipitat".