El m¨®n era a dins

Jard¨ª d'hivern

Monika Zgustova

Proa

250 p¨¤gines. 18 euros

Tot i que aquesta mateixa observaci¨® ¨¦s molt susceptible de fossilitzar-se en un automatisme m¨¦s del llenguatge, no resulta sobrer recordar-la: cal anar en compte amb els automatismes del llenguatge. Potser imbu?ts per la popularitat del t¨ªtol que Paco Candel va donar al c¨¨lebre assaig Els altres catalans, un podria deixar-se arrossegar per la mec¨¤nica del llenguatge i considerar que Monika Zgustova, D. Sam Abrams, Matthew Tree, Simona ?krabec i tutti quanti s¨®n els altres catalans de la nostra ¨¨poca. Per¨°: els altres? Per qu¨¨, els altres? Ni les societats l¨ªquides diagnosticades per Zygmunt Bauman, ni els alts valors de creativitat d'aquests escriptors permeten excoriacions promogudes per un ¨²s peres¨®s del llenguatge. Amb la seva prolixa obra com a novel¡¤lista, traductora i assagista, Monika Zgustova (Praga, 1956) ha materialitzat un portent¨®s envigoriment de la literatura catalana. Tot i que (un altre automatisme) Zgustova escriu la seva narrativa primer en txec i despr¨¦s en catal¨¤, La dona dels cent somriures (2001), Menta fresca amb llimona (2002) i La dona silenciosa (2005) han potenciat el ric fris de la literatura catalana actual i han ratificat el seu (m¨¦s automatismes!) car¨¤cter universalista.

"La novel¡¤la es revitalitza amb escenes que recorden la m¨¤gia on¨ªrica de Jan Neruda"

Jard¨ª d'hivern ¨¦s una novel¡¤la imponent que abra?a els darrers seixanta anys de la hist¨°ria de Tx¨¨quia. L'obra presenta diverses l¨ªnies de for?a que, en un majestu¨®s joc d'arabescos, convergeixen a exaltar els principals ressorts de la integritat moral. Hi trobem una profunda reflexi¨® sobre el poder: l'antiga aristocr¨¤cia es refugia en els records d'un m¨®n desaparegut, els dirigents comunistes es comporten com a patricis aut¨°crates i, amb l'adveniment de la democr¨¤cia, aquells mateixos estalinistes ocuparan els c¨¤rrecs de gesti¨® del nou model pol¨ªtic (La broma de Kundera batega sota un escenari de transici¨® atape?t de perruques, postissos i gestos molierescos). Tamb¨¦ hi trobem una reflexi¨® sobre l'honestedat, l'amor, el gregarisme, la individualitat, la maternitat, l'exili, la mort i els refinaments de la seducci¨® ("el m¨¦s important no ¨¦s el cos mascul¨ª amb els seus detalls, sin¨® el desig que l'home sap provocar en nosaltres"). Davant les urpades d'un entorn pol¨ªtic, social i personal tan degradat, l'art adopta ressons schopenhauerians, convertint-se en un refugi: "La meva vida es desenvolupa en la meva imaginaci¨®", exclama un dels protagonistes per expressar el seu exili interior abans d'emprendre un exili complet, definitiu.

En una correspond¨¨ncia de s¨ªmbols que amplifiquen l'extensi¨® metaf¨°rica de l'obra, Jard¨ª d'hivern ratifica una observaci¨® de Karl Jaspers: "gaireb¨¦ totes les persones s¨®n situacions personificades". El nom de la protagonista principal de Jard¨ª d'hivern ¨¦s Eva, com el de la primera dona de la humanitat. Eva, s¨ªmbol de la resist¨¨ncia moral, objecte de tota iniquitat, aparedada entre el rudimentari comunista Milan i el sensible artista Karel, fortifica el seu ed¨¨n particular tot habilitant una llibreria de vell en un carrer dels voltants del Castell de Praga. La llibreria, un jard¨ª en ple hivern comunista, s'erigir¨¤ en l'espai narratiu des d'on prodigar la vida latent de la resist¨¨ncia moral d'Eva i tamb¨¦ d'un grup de ciutadans marginats pel r¨¨gim. Jard¨ª d'hivern ¨¦s un sumptu¨®s conjunt de pedreria. Sense perdre en cap moment el sentit del seu propi dest¨ª, la novel¡¤la es revitalitza amb escenes que, com el concert i ¨¤pat orgi¨¤stic que t¨¦ lloc en secret a l'interior de l'esgl¨¦sia de la Verge de Loreto, recorden la m¨¤gia on¨ªrica de Jan Neruda; i gesta prodigiosos a?llaments fornits d'empatia humana, que semblen evocar el protagonista d'Una solitud massa sorollosa, de Hrabal. Praga encarna una esperan?a i la ciutat de Most un estat d'abatiment. Karel personifica el declivi de la cultura cl¨¤ssica, de la civilitzaci¨®. Milan ¨¦s abstracci¨® d'un celebrad¨ªssim pragmatisme cec. Jard¨ª d'hivern exal?a la for?a del buit: dels morts, dels pares exiliats, dels fills perduts, de les llibertats arravatades, dels amors que no van poder ser, del m¨®n assolat pel gregarisme de la democr¨¤cia. I, tanmateix, en un bell¨ªssim cant del cigne, encomana tota la for?a del goig, de les passions, de la plenitud i de l'esperan?a.