Salinger plagiat?

Un article editorial publicat en aquest mateix diari dilluns passat donava per acabada la pol¨¨mica al voltant d'una suposada imitaci¨®, plagi o par¨°dia -aneu a saber de qu¨¨ es tracta, si encara no hem llegit el llibre en q¨¹esti¨®- de la gran novel¡¤la de J.D. Salinger, El guarda al camp de s¨¨gol, un dels llibres m¨¦s importants de la novel¡¤l¨ªstica nord-americana del segle XX, encara lectura obligada a molts instituts d'ensenyan?a mitja als Estats Units, i llibre que, posem per cas, entretindria molt m¨¦s els nostres adolescents escolaritzats que les novel¡¤les i els llibres que els fan llegir, gaireb¨¦ tots incomprensibles o avorrits. Hom continua preguntant-se qui elabora aquestes llistes de lectures obligat¨°ries o aconsellables per als nostres jovenets, despr¨¦s que, pel que sembla, deix¨¦s de fer-ho Joaquim Molas i els seus ac¨°lits. Per¨° aix¨° seria, o ser¨¤, motiu d'un altre article, potser per a la tardor.

"Totes les novel¡¤les en recreen d'altres, i tot ¨¦s plagi"

El cas ¨¦s que un tal Fredrik Colting, editor del segell Nicotext, amb seu a Su¨¨cia, va publicar no fa gaire un llibre que narra les aventures de Holden Cauldfield, el protagonista del llibre de Salinger, tal com se les pot imaginar en un home amb l'edat que Cauldfield tindria en aquests moments: cap a 76 anys, que no ¨¦s precisament edat de glorioses aventures. Al damunt, el suposat plagiari ha firmat el llibre amb un pseud¨°nim, ha fet publicar a la solapa la fotografia d'un amic seu, actor, i ha publicat, com a editor, un munt d'entrevistes que s'ha fet a si mateix, en qualitat d'autor del llibre. Tot plegat t¨¦ l'aire d'una enginyosa barreja de frau, matr¨¤fola, farsa, innocentada i falsificaci¨®. Salinger, que no ha publicat res des de l'any 1965 -aix¨° ¨¦s sensatesa, aix¨° ¨¦s un escriptor com cal, que es passa m¨¦s de cinquanta anys pensant en el pr¨°xim llibre que far¨¤, si ¨¦s que l'arriba a fer- s'ha molestat, ha dut el falsari als tribunals, i els jutges dels Estats Units -pa¨ªs en qu¨¨ les lleis s'apliquen sense remissi¨®- li han donat tota la ra¨®: el llibre de Fredrik Colting no podr¨¤ distribuir-se.

Tanmateix, aquest afer -que, poc o molt, s'assembla al cas Camilo Jos¨¦ Cela-Carmen Formoso, encara envitricollat malgrat les l¨²cides disquisicions del professor Llu¨ªs Izquierdo- fa pensar en una q¨¹esti¨® de fons que als advocats i als jutges dels nostres dies, no tan llegits com els de fa cent o dos-cents anys, sembla que els ha passat per alt. No es tracta de pensar, com deia Eugeni d'Ors, que, en el m¨®n de la literatura, tot el que no ¨¦s tradici¨® ¨¦s plagi. Es tracta d'analitzar una mica a fons la hist¨°ria de la novel¡¤la i adonar-se que, comptat i debatut, els arguments que ha esgrimit aquest g¨¨nere modern s¨®n, al capdavall, escassos i iteratius. El tema del "bon salvatge", per posar un exemple, es troba a Bartolom¨¦ de las Casas, a Montaigne ( Assaigs, I. 31), a Addison ( Spectator ), als Viatges de Gulliver, de Swift, a les Lletres perses de Montesquieu, a L'ingenu, de Voltaire, al Malmoth de Maturin, a Longfellow, a Fenimore Cooper o a Karl May, i em quedo curt. En realitat, la hist¨°ria de la novel¡¤la moderna nom¨¦s presenta una dotzena de motius, a tot estirar (amor, p¨¤tria, guerra, fe, amistat, retorn, mort, infidelitat, telemaquia, etc¨¨tera), i el que han fet els novel¡¤listes ¨¦s variar lleugerament, en cada cas, l'enfilall de les seq¨¹¨¨ncies argumentals o el nom dels personatges. Per¨° gaireb¨¦ tot va a parar, com s'ha dit, a una dotzena escassa de motius fonamentals.

Encara hi ha una altra cosa: tota la hist¨°ria de la novel¡¤la es troba igualment plena de recurr¨¨ncies a la hist¨°ria de la narraci¨®, ella mateixa, d'una manera m¨¦s que ostensible. Francesca da R¨ªmini llegeix, entre petons furtius i d'adulteri a Paolo, la hist¨°ria de Lancelot i la reina Ginebra segons Chr¨¦tien de Troyes; Don Quijote no fa res m¨¦s que ordir variacions de les aventures llegides per Cervantes a tota la tradici¨® novel¡¤l¨ªstica que va del segle XII al XVI; Madame Bovary llegeix novel¡¤les rom¨¤ntiques i el seu car¨¤cter es fa i es desf¨¤ al ritme d'hist¨°ries que van ser narrades per escriptors de la tradici¨®; en una obra de Thomas Mann Carlota, l'hero?na de Werther, visita Goethe, ja gran, per festivar el mestre que va donar-li vida en un llibre que narrava les seves perip¨¨cies amoroses amb un noi eixelebrat quan eren joves... i aix¨ª fins als nostres dies. Ja fa molts segles que no hi ha llibre que no n'evoqui un altre, i si s'hagu¨¦s hagut de portar als tribunals tots els autors que n'han citat, parodiat o recreat un d'anterior, no hi hauria prou jutges al m¨®n per dictar sent¨¨ncies.

Vet aqu¨ª un dest¨ª inevitable per a la novel¡¤la moderna i contempor¨¤nia que Salinger hauria hagut de tenir al cap abans de reclamar just¨ªcia; perqu¨¨ la gran just¨ªcia que el m¨®n de la novel¡¤la ha instal¡¤lat en les terres de Ponent ha consistit a posar sempre peu fiter en aquesta cosa tan senzilla: si tot al m¨®n es repeteix, i si tot torna eternament (Nietzsche), llavors un novel¡¤lista ha d'assumir que un plagi de la seva obra no fa sin¨® sobreposar-se al plagi que ja era, d'una manera o altra, el seu suposat llibre original. Amb altres paraules: tot ¨¦s tradici¨® i alhora plagi.