Fugir de la transcend¨¨ncia

Vint anys despr¨¦s

Agust¨ª Pons

Met¨¢fora

72 p¨¤gines. 13 euros

Vint anys no s¨®n res, pel que fa a una traject¨°ria po¨¨tica. Agust¨ª Pons (Barcelona, 1947) ¨¦s a hores d'ara conegut com a periodista -primer dotze anys al Noticiero Universal , despr¨¦s vint a l 'Avui - i com a autor d'assajos, retrats literaris i biografies -des de les Converses amb Frederica Montseny (1977) fins a N¨¨stor Luj¨¢n, el periodisme liberal (2004), passant per obres dedicades a Joan Triad¨², Pere Calders o Maria Aur¨¨lia Capmany-, per¨° va ser tamb¨¦ reconegut com a poeta per quatre llibres publicats entre el 1977 i el 1989. Ara, per dir-ho aix¨ª, repr¨¨n el fil, i ens ofereix trenta poemes que tant de bo siguin prim¨ªcia d'un llibre m¨¦s extens.

En una ressenya al seu primer recull, Maria Aur¨¨lia Capmany va afirmar: "Ha nascut a la poesia entre les can?ons d'en Sisa i els films de Truffaut, que ¨¦s com dir entrar per la porta petita de la poesia, perqu¨¨ les grans escales de marbre i els salons de cristall no li agraden gens". Aix¨° continua essent v¨¤lid, al cap de vint anys. La veu po¨¨tica de Pons sembla sorgir m¨¦s d'una necessitat d'expressi¨® de les sorpreses o les fascinacions quotidianes que no pas d'un prop¨°sit art¨ªstic, m¨¦s d'un di¨¤leg amb la persona que t¨¦ al davant que no pas d'una resposta a cap est¨ªmul d'ordre intel¡¤lectual; la qual cosa no entra en contradicci¨® amb el fet que a vegades un quadre o una pe?a musical siguin el punt de partida del poema, per¨° aix¨° ¨¦s perqu¨¨ ja han entrat a formar part de la intimitat, del bagatge d'experi¨¨ncies que constitueix la vida.

Les seves composicions s¨®n senzilles, immediates i lineals, i eviten tota complexitat ret¨°rica i qualsevol regularitat m¨¨trica; per¨° ¨¦s una senzillesa enganyosa i calculada perqu¨¨ sovint demanen una relectura pausada per poder obtenir-ne tots els matisos. Hi ha una desconfian?a de les abstraccions -"Si dic desig, sento desig de tu"- i un afany per limitar-se al fenomen concret, per descriure'l des de la immediatesa ja que "fujo de tota transcend¨¨ncia".

No obstant aix¨°, en un escrit introductori fa una discutible contraposici¨®: "El periodisme intenta explicar les coses que es veuen. La poesia intenta explicar les coses que no es veuen". No ¨¦s m¨¦s aviat al contrari? El periodisme, el de veritat, el que no es limita a reproduir el comunicat oficial, ha d'explicar qu¨¨ hi ha al darrere de cada nou esdeveniment -quina tend¨¨ncia, quins interessos, quina estrat¨¨gia-, o sigui el que no es veu, mentre que la poesia intenta donar ra¨® del que es veu, del que tothom sap que passa i no canvia mai, com ara l'amor, aquesta manera de mirar alg¨² i entendre que est¨¤ "donant sentit al m¨®n i a la vida", o la mort, la consci¨¨ncia de la qual ens obliga a viure com "un atleta que corre en l'obscuritat per una pista negra i no sap on ¨¦s la meta".

Per¨° deixem-nos de jocs de paraules i quedem-nos amb una actitud, la que parteix del fet que "ni tan sols sabem ben b¨¦ a qu¨¨ ens referim quan diem realitat" i que troba el consol en "les petites coses, aquelles que ens fan sentir vius". ?s una actitud intel¡¤lectualment prudent i tamb¨¦ moralment decent, que lliga amb una afirmaci¨® feta arran de la publicaci¨® de Temps ind¨°cils (2007), el primer volum de les seves mem¨°ries, a prop¨°sit de l'evoluci¨® del seu pensament pol¨ªtic: arriba un punt en qu¨¨ ja "sols em veia amb cor d'assumir aquelles posicions pol¨ªtiques o socials que era capa? de dur a la pr¨¤ctica". An¨¤logament, la poesia d'Agust¨ª Pons no fingeix certeses ni imagina grandeses, i guarda silenci d'all¨° de qu¨¨ no sabria parlar.