Confessions d'un exili

Estimat doctor/admirat mestre. L'esperit d'una amistat en 79 cartes (edici¨® de Quim Torra) Pau Casals i Josep Trueta

A Contra Vent 160 p¨¤gines. 20 euros

En el mateix moment en qu¨¨ creuava la frontera cap a l'exili, Antoni Rovira i Virgili reflexionava sobre la sensaci¨® de frac¨¤s dels exiliats. I explicitava que els intel¡¤lectuals, artistes i cient¨ªfics resistien millor que no pas els estrictament pol¨ªtics el cop de l'exili perqu¨¨ encara podien confiar en la transcend¨¨ncia de la seva feina, en la projecci¨® que podia tenir en altres terres, i tamb¨¦ en el testimoniatge pel futur.

La reflexi¨® que feia Rovira l'hivern de 1939 ¨¦s, de fet, l'eix fonamental de les traject¨°ries dels dos personatges que protagonitzen aquest llibre. Pau Casals i Josep Trueta s¨®n dos personatges que encaixen en la definici¨® de catalans universals, amb una gran projecci¨® internacional gr¨¤cies al seu desenvolupament professional. I alhora van ser sempre persones enormement compromeses amb la sort que corria Catalunya i la democr¨¤cia a Espanya. Van viure dram¨¤ticament la pol¨ªtica, tot i que no eren pol¨ªtics professionals, perqu¨¨ per ells la pol¨ªtica era el comprom¨ªs per uns ideals de just¨ªcia i llibertat. Tos dos van ser proposats pel Premi Nobel, tots dos eren individus d'¨¨xit. Casals reclamat constantment perqu¨¨ actu¨¦s arreu del m¨®n; Trueta convidat als m¨¦s rellevants congressos perqu¨¨ expliqu¨¦s els seus descobriments m¨¨dics. Tanmateix, tots dos se sentien derrotats com a catalans i dem¨°crates, i malgrat els seus ¨¨xits personals, vivien obsedits per aquest frac¨¤s col¡¤lectiu. I no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que s'implicaven en les accions que fossin ¨²tils per derrotar el franquisme i salvar la cultura catalana de la persecuci¨®.

Alg¨² podr¨¤ dir que tot aix¨° ja ho sab¨ªem, i que les biografies dedicades als dos personatges ja ho explicaven. ?s cert, per¨° l'aportaci¨® d'aquest llibre ¨¦s el seu testimoniatge m¨¦s ¨ªntim i personal, a trav¨¦s de 79 cartes creuades entre 1939 i 1973, i que permeten resseguir moltes d'aquestes q¨¹estions amb la frescor d'un epistolari privat. Hom pot copsar, per exemple, el desenc¨ªs de Trueta amb el govern Irla el 1945, que considerava el retorn dels pol¨ªtics desautoritzats per la derrota en la Guerra. Per¨° segurament l'apartat m¨¦s interessant correspon a les esperances amb la pr¨°xima fi de la Guerra Mundial, i tamb¨¦ la frustraci¨® posterior. El Nadal de 1944 Casals diu a Trueta que "aviat ens podrem abra?ar a casa nostra", i el Nadal de 1945 ¨¦s Trueta qui escriu al mestre dient-li que aquell ser¨¤ "l'¨²ltim Nadal de l'exili entre les boires humides d'Oxford". La impaci¨¨ncia de Casals el va fer desconfiar abans dels vencedors a la Guerra Mundial, i el Nadal de 1946 li deia a Trueta que "no comparteixo els vostres optimismes, malauradament". Trueta, i m¨¦s encara Casals, es consideraven tra?ts per brit¨¤nics i americans. El mestre ho manifesta sense embuts. "S¨ª, decepci¨®, resignaci¨®, desesper. Aquest ¨¦s el nostre guany per haver-ho sacrificat tot creient com uns babaus en la dignitat i principis morals dels Estats Units i Anglaterra".

Tot i la decepci¨®, no van deixar de participar en m¨²ltiples iniciatives, esdevenint Trueta el vehicle que molts utilitzaven per arribar a Casals, que el 1971 faria el c¨¨lebre discurs davant de les Nacions Unides. Tot d'inquietuds i projectes que es poden resseguir perfectament contextualitzades gr¨¤cies a la feina de l'editor, i que permeten a qualsevol lector penetrar en el pensament humanista i pol¨ªtic d'aquests dos grans personatges.