Havia de ser ell

Que los hechos perseguidos en esta causa constituyen un delito consumado de rebeli¨®n militar, definido en el art¨ªculo 237 del C¨®digo de Justicia Militar (...) Considera responsable del mismo, en concepto de autor y como jefe de la rebeli¨®n, al procesado Francisco Ferrer Guardia, con las circunstancias agravantes del art¨ªculo 173 del mismo Cuerpo legal". La sent¨¨ncia del consell de guerra que el 9 d'octubre de 1909, dissabte, es va dictar a Montju?c contra el pedagog anarquista i francma?¨® com a responsable dels fets de la Setmana Tr¨¤gica no deuria sorprende gaire a ning¨² i menys a les 150 persones (entre elles, el c¨°nsol i el vicec¨°nsol nord-americans i el vicec¨°nsol angl¨¨s) que eren a la sala: el carro anava pel pedregal des de l'inici; calia un cap de turc i a Ferrer i Gu¨¤rdia feia temps que l'esperaven. Havia de caure tant s¨ª com no...

La lectura de Juicio ordinario seguido ante los tribunales militares en la plaza de Barcelona contra Francisco Ferrer Guardia (que l'editor Ola?eta recupera ara 32 anys de la primera edici¨® amb motiu del centenari dels fets) ho deixa clar, si b¨¦ nom¨¦s recull el discurs del fiscal i de l'auditor militars per¨° no el de l'advocat defensor, el capit¨¤ Francisco Galcer¨¢n.

El judici i les passes van encenent el lector. El que m¨¦s sorpr¨¨n s¨®n les vaguetats de les acusacions i les escases proves que s'aporten, m¨¦s tenint present que Ferrer i Gu¨¤rdia estava sota estricta vigil¨¤ncia policial des de juny, quan havia tornat de Londres. L'argument que s'escapolia perqu¨¨ anava en cotxe ¨¦s inaudit: els dies de la Setmana Tr¨¤gica va ser vist anant a peu arreu.

Un dels pocs fets materials del que s'acus¨¤ el pedagog al judici era que havia liderat una manifestaci¨®. Diu el fiscal: "Dicho se?or [un testimoni] afirma que el martes 27, entre siete y media y ocho y media de la noche, vi¨® un grupo en las Ramblas, frente al Liceo, capitaneado por un sujeto que le pareci¨® Francisco Ferrer Guardia, al que ¨²nicamente conoc¨ªa por fotograf¨ªa, pero adquiriendo el convencimiento de que deb¨ªa ser ¨¦l, por oirlo decir ¨¢ los que transitaban por aquel sitio". A banda, no hi va haver cap altre testimoni m¨¦s.

En aquesta l¨ªnia, un altre testimoni diu d'una persona que "tiene la seguridad moral" que havia rebut de Ferrer i Gu¨¤rdia les instruccions per fer la revoluci¨® a Premi¨¤. Un tercer afirma, "seg¨²n referencias" que en el grup que assalt¨¤ l'Ajuntament del Masnou un dels oradors hauria dit "que hablaba en nombre de Ferrer". Un quart diu que la partida de 30 homes que donaven voltes per Premi¨¤ creia que va ser reclutada per Ferrer i Gu¨¤rdia. "Aun cuando lo de la recluta no le consta personalmente, as¨ª deb¨ªa ser puesto que al preguntarse la gente de donde vendr¨ªan aqu¨¦llos se o¨ªa decir: "Son los picapedreros que habr¨¢ mandado Ferrer".

Aquests i altres testimonis (van ser m¨¦s de 70 en un sumari que va superar els 500 folis) ¨¦s el que sense vergonya anava destacant el fiscal militar. Fins i tot, ja dient clarament que nom¨¦s era "una mera sospecha, nada m¨¢s que sospecha", n'aporta un altre segons el qual pocs dies abans Ferrer i Gu¨¤rdia hauria jugat a Borsa sabedor que baixaria pels futurs fets. Encara ¨¦s m¨¦s sospitosa l'actitud de dos oficials del Regimiento de Dragones de Santiago, que haurien trobat dos manifestants amb pistoles Smith suposadament facilitades pel mateix acusat, per¨° tot i aix¨ª no van ser mai detinguts.

L'advocat ja va deixar anar que "se han unido al proceso cuantas denuncias y an¨®nimos pudieran perjudicar" al seu defensat. I venia a dir tamb¨¦ que se li passava factura, en realitat, per la seva tasca amb l'Escola Moderna, que va arribar a tenir 47 sucursals. Gran veritat. No n'havia fet esment el fiscal perqu¨¨ d'aix¨° se'n va encarregar l'auditor general de la Quarta Regi¨® Militar, en el seu dur dictamen. Una frase del pedagog que l'escandalitzava ho resumeix tot: "En todas sus cartas se repite constantemente el concepto de que la obra m¨¢s revolucionaria del mundo es la educaci¨®n adecuada de la clase obrera". El mateix dia 9 el declaraven culpable de tot. El dia 13, ja era afusellat. Tres bombes (un ciutad¨¤ i dos policies, ferits) foren l'¨²nica protesta p¨²blica que va tenir lloc a Espanya.