"Christa Lem feia de pont entre Bocaccio i el Raval"

Novel¡¤la fosca i sensual sobre una ¨¨poca irrepetible, dels primers setanta fins a l'inici de la transici¨®, sobre uns ambients inoblidables, els de la nit barcelonina, i sobre una figura rutilant, l'estriper Christa Leem, transmutada aqu¨ª en la genial i inaprensible Carla, La nit de les papallones (Edicions 62) es llegeix amb fascinaci¨® i melancolia. Apareixen en les seves p¨¤gines indrets i persones que componen una veritable geografia del record i un who's who d'aquells anys predemocr¨¤tics tan plens d'esperances i anhel de llibertat. L'autor, Jordi Coca (Barcelona, 1947), ha volgut fer un retrat d'aquell m¨®n, centrat en el music-hall . "No s¨®c nost¨¤lgic", afirma sorprenentment.

Pregunta . L'optalidon, el carrer Conde del Asalto, la Bodega Bohemia, les heces en melena , Camus, la coca tallada amb cavall... Quant temps ha passat.

Resposta . S¨ª.

P . El Drugstore de passeig de Gr¨¤cia...

R . D¨¦u n'hi do si hi havia robat llibres.

P . Jo tot Herman Hesse.

R . La imatge d'una jove amb ulleres fosques de matinada a la barra del Drugstore ¨¦s una icona de l'¨¨poca.

P . Com se li va oc¨®rrer escriure La nit de les papallones?

R . A mitjans dels 70, amb Joan Castells i Joan Fontcuberta, vol¨ªem fer un llibre que document¨¦s el que havia estat El Molino. Ens vam passar un any anant-hi dues vegades la setmana. Era l'¨¨poca en qu¨¨ hi treballava Christa, a qui ja havia vist abans a Barcelona de Noche. Em va quedar latent la idea d'escriure alguna cosa. M¨¦s tard, fa uns deu anys, la Rosa Reg¨¤s em va demanar que escrigu¨¦s una hist¨°ria per a un llibre col¡¤lectiu sobre Barcelona i vaig escriure lo del Molino, i vaig pensar que faria una novel¡¤la; i despr¨¦s, un dia, se'm va ajuntar tot, i aix¨ª ha anat.

P . L'ha centrat en Christa Lem.

R . Vaig pensar en aquella esp¨¨cie de musa, de deessa de l'¨¨poca d'abans de la transici¨®, i en com, vital i vulnerable, va ser v¨ªctima d'ella mateixa i de l'ambient.

P . ?s un de la legi¨® d'admiradors de Christa?

R . En realitat no, no ho vaig ser mai; m'interessa l'¨¨poca i personatges com Brossa, per¨° ella no especialment, no per ella mateixa. No crec que fos tan important. Tot i que a la novel¡¤la hi ha un homenatge. Hi ha un punt dolor¨®s en la meva relaci¨® amb ella i ¨¦s que no vaig saber que s'havia mort fins al cap d'uns mesos.

P . Quin creu que era el seu secret? Descriu molt b¨¦ la fascinaci¨® que provocava amb els seus stripteases.

R . Era un animal esc¨¨nic, sens dubte, per¨° l'¨¨xit que tenia s'ha d'entendre per contrast amb el que es feia llavors. Era una cosa completament diferent.

P . I el tanga era una pe?a molt inusual, que curi¨®s.

R . Cert.

P . Per qu¨¨ aquesta mena de biografia de ficci¨®, amb Christa convertida en la Carla? Recorda una mica altres novel¡¤les-biografies d'actrius, Blonde, de Joyce Carol Oates sobre Marylin o Ingrid Caven, de Jean Jacques Schuhl.

R . No ¨¦s un biopic , Christa Leem ¨¦s una excusa per parlar d'un moment i d'un fenomen, i de com totes les il¡¤lusions pures d'aquella ¨¨poca d'abans de la transici¨® van ser sacrificades i la transici¨® va ser el que va ser. El t¨ªtol ho diu La nit de les papallones, les papallones que volen un instant ¨²nic de resplendor. Com elles, Christa ¨¦s el s¨ªmbol d'aquell temps fuga? d'il¡¤lusions ef¨ªmeres, un temps ca¨°tic, molt embrollat per¨° ple d'esperan?a.

P . Christa-Carla li permet d'anar de baix a dalt en la societat barcelonina, abra?ar-la tota.

R . Fa de pont entre la Barcelona perfumada del Bocaccio i la del Raval. Curiosament, ¨¦s la primera, l'alta, la que la destrueix.

P . Vost¨¨ parla d'Oca?a, de l'Arte Povera, del Lord Black; tamb¨¦ hi havien Les Troubadours, Flowers, el teatre independent, l'amor flexible... Quina ¨¨poca tan fant¨¤stica.

R . Hi havia la possibilitat d'un m¨®n radicalment nou. I no ho va ser. El que va sorgir va ser molt semblant al m¨®n vell.

P . Quines difer¨¨ncies hi ha entre la Carla de la novel¡¤la i la Christa Leem real?

R . Vaig inventar la Carla perqu¨¨ no volia estar obligat per la figura real de Christa. Em feia nosa haver de ser fidel. La difer¨¨ncia essencial ¨¦s que Christa no va tenir mai aquella deriva cap a la part fosca que caracteritza la Carla. Aix¨° de dormir pel carrer o tendir a la prostituci¨®. L'episodi del seu ingr¨¦s al Patriarca ¨¦s inventat.

P . Quant hi ha d'autobiogr¨¤fic en el personatge del narrador, el periodista que descobreix l'estriper?

R . Res. No ens assemblem. ?s un mal tipus, miserable i cada cop m¨¦s despreciable.

P . Vaja, doncs sembla tenir una fixaci¨® gaireb¨¦ rom¨¤ntica amb la protagonista.

R . No, de rom¨¤ntic res. Hi ha aquella escena en qu¨¨ s'aprofita d'ella quan est¨¤ borratxa... i despr¨¦s l'oblida completament durant tants anys. Es vanaglorieja d'haver-la llan?at ell amb els seus articles per¨° mai no l'ha controlat.

P . ?s curi¨®s que el narrador escrigui en catal¨¤, donat que prov¨¦ de la premsa del Movimiento.

R . Aix¨° mostra una deriva en ell, interessada potser.

P . Quina sorpresa trobar-se Joan Estrada de personatge a la seva novel¡¤la.

R . La idea era fer-la molt realista, amb noms aut¨¨ntics, com Estrada, la Se?ora Fernanda del Molino, Brossa, Oca?a, etc¨¨tera. Tot havia de ser molt versemblant. Per¨° tamb¨¦ hi ha molta ficci¨®.

P . ?s incre?ble com amb unes pinzellades recrea tan b¨¦ aquell m¨®n de la Barcelona d'abans de la transici¨®.

R .No he volgut fer un document, una cosa exhaustiva, sin¨® una novel¡¤la. Per¨° el que hi poso ¨¦s molt exacte. Estic content perqu¨¨ molta gent m'ha dit que han reviscut l'¨¨poca amb la novel¡¤la, Ventura Pons, per exemple, que havia dirigit en cine a Christa.

P . Qu¨¨ li ha suposat submergir-se en aquell passat?

R . Emocionalment? No gaire. D'altres vegades m¨¦s, en escriure Sota la pols, per exemple, vaig reviure coses doloroses de la relaci¨® amb el meu pare i de la inf¨¤ncia. En canvi, t¨¨cnicament m'ha costat molt.

P . Barcelona ara i llavors.

R . Ara ¨¦s infinitament m¨¦s agradable com a ciutat, s'ha obert al mar. Per¨° ha perdut personalitat. Era s¨°rdida per¨° amb molta vida.

P . A la novel¡¤la no sembla que Bocaccio li inspiri simpatia.

R . En absolut, era dels rics. No vaig tenir mai carnet.

P . Vaja, jo s¨ª.

R . Christa tamb¨¦, el conserva Estrada.