Excombatents? Mai

A la sortida del camp de concentraci¨®, un personatge d'una novel¡¤la de Jorge Sempr¨²n escolta la conversa de dos companys i se n'adona que parlen com "excombatents" i es diu a si mateix que ell, excombatent, no vol ser-ho mai. ?s aquest l'esperit que omple l'exposici¨® Bcnav/Madav, on es passa revista a 40 anys de moviment ve?nal a Barcelona i Madrid. La mostra es pot visitar a Barcelona a la capella de Santa ?gata, per¨° tamb¨¦ des de casa, amb un ordinador, connectant amb l'adre?a memoriaveinal.org.

L'exposici¨® ¨¦s austera. Molt austera. Com si volgu¨¦s ajustar-se a temps de crisi. O potser es tracta de reproduir les pen¨²ries d'una hist¨°ria m¨¦s aviat pobra. Perqu¨¨ les associacions de ve?ns eren pobres fins i tot quan es formaven a barris rics, on tamb¨¦ hi ha hagut (hi ha) necessitats i impulsos solidaris. Amb tot, ¨¦s clar, l'associacionisme ve?nal va quallar m¨¦s als barris menys dotats de zones verdes, equipaments i habitatges dignes. Els visitants podran comprovar com les accions dels ve?ns han millorat la ciutat: han salvat racons i edificis, i han aconseguit escoles i centres sanitaris. Han reclamat sem¨¤fors, metro i l¨ªnies d'autob¨²s, en general, condicions per a una vida digna. Es varen oposar a l'entrada d'Espanya a l'OTAN, a la guerra d'Iraq i als impostos afegits al rebut de l'aigua.

Ara, 40 anys despr¨¦s d'haver comen?at aquella brega, alguns dels seus protagonistes giren els ulls enrere amb el convenciment del personatge de Sempr¨²n: no s¨®n excombatents perqu¨¨ la lluita continua

El final dels anys seixanta i els primers setanta varen ser temps convulsos a Catalunya i Barcelona. Tamb¨¦ a altres ciutats espanyoles. Espanya, que no va fer la revoluci¨® burgesa al segle XIX, i que va reintentar-ho al 1931, la va acabar consumant de la m¨¤ d'un general que s'havia sublevat per evitar-la. Els canvis d'una societat predominantment agr¨ªcola a una altra d'industrial, i que apunta als serveis, es consoliden a finals dels seixanta i s¨®n plens a la d¨¨cada seg¨¹ent. Val a dir, en termes econ¨°mics, per¨° no en termes pol¨ªtics. No hi ha mecanismes de representaci¨® democr¨¤tica ni sindical a trav¨¦s de les quals vehicular les demandes de les capes socials que no prenen part del past¨ªs del desarrollisme. En aquest context, les reivindicacions, com l'aigua dels rius, cerquen el cam¨ª m¨¦s f¨¤cil: la gent s'agrupa i organitza all¨¤ on pot. A les grans f¨¤briques, de la m¨¤ d'unes incipients Comissions Obreres, per¨° tamb¨¦ als barris en forma d'Associacions de Ve?ns. Tan prohibides, per cert, les primeres com les segones.

"Al comen?ament hi havia un problema", recorda Jordi Borja. Despr¨¦s hi ha un "proc¨¦s de polititzaci¨® dels moviments ve?nals", amb la intervenci¨® de ve?ns polititzats, futurs l¨ªders emergents del moviment, o a conseq¨¹¨¨ncia dels enfrontaments que provoca la mera demanda del dret a manifestar-se contra els problemes quotidians.

El moviment ve?nal s'imposa a partir de les mancances percebudes dia a dia, i rep un impuls decisiu de dos partits (PSUC i Bandera Roja) que descobreixen als barris el potencial de les llavors batejades "capes populars". Es tractava de canalitzar revolucion¨¤riament la rebel¡¤lia espont¨¤nia que provocava la manca de transport p¨²blic o de sem¨¤for o d'escoles p¨²bliques o de centres sanitaris. De donar sortida a les exig¨¨ncies de zones verdes a llocs on, molt sovint, ni tan sols hi havia carrers asfaltats: eren barris dormitoris crescuts a l'ombra de la pura especulaci¨®: sense serveis ni equipaments ni tan sols clavegueram. El visitant de l'exposici¨® far¨¤ b¨¦ de detenir-se en una fotografia dels primers anys seixanta al Carmel on la canalla col¡¤labora per construir una claveguera, tan impactant com la reclamaci¨® d'habitatges que supleixin el barraquisme est¨¨s al Carmel, Can Tunis, Torre Bar¨®, Montju?c, el Camp de la Bota, el Somorrostro i la Perona, per citar alguns exemples que han arribat als anys setanta.

L'exposici¨® repassa un centenar de vict¨°ries no sempre complertes, per¨° el n¨²mero especial de Carrer , la revista de la FAVB (Federaci¨® d'Associacions de Ve?ns de Barcelona), revisa tamb¨¦ la historia del moviment, les dificultats fins i tot per ser autoritzats, primer, i legalitzats, m¨¦s tard, sense deixar de banda algunes derrotes i el preocupant envelliment associatiu, a m¨¦s d'afegir-hi reflexions sobre les possibilitats de canviar el m¨®n comen?ant per canviar el carrer, el barri, la ciutat.

L'exposici¨® es divideix en dues parts: la que revisa els grans conceptes d'un moviment, global per local, i les intervencions m¨¦s destacada a cada un dels 10 districtes: la recuperaci¨® com a equipament de la Casa de la Caritat o l'eliminaci¨® dels edicles de Camb¨® (que enlletgien l'avinguda que d¨®na pas al mercat de Santa Catalina), a Ciutat Vella; el salvament de la casa Golferics, on N¨²?ez i Navarro pretenia construir un bloc de pisos, a l'Eixample. A Sants, no s¨®n pocs els nuclis recuperats: les Cotxeres (avui Centre C¨ªvic); el parc de l'Espanya Industrial, el Mercat de les Flors, sense oblidar que la ronda del Mig ara ¨¦s coberta, despr¨¦s d'anys d'emetre sorolls i gasos i ser una barrera interna al barri, com tamb¨¦ va ser coberta la Ronda de Dalt, a Nou Barris gr¨¤cies al moviment ve?nal. Les Corts ha guanyat el Centre C¨ªvic de Can Deu; Sarri¨¤-Sant Gervasi disposa de la Vil¡¤la Cec¨ªlia i ha salvat un ginjoler, alhora que Gr¨¤cia ha recuperat la pla?a de Lesseps i no ha perdut La Sedeta. Horta ha conservat algunes masies i Sant Andreu disposa avui del parc de la Pegasso i del Centre Cultural de Can Fabra. A Sant Mart¨ª ning¨² reconeixeria l'actual Rambla de Prim si mir¨¦s una fotografia dels anys setanta con era una avinguda de terra resseca o un fangar impracticable, si plovia. I el metro tampoc hi arribava.

Els ve?ns no s'estaven per punyetes, de manera que si el poder no s'avenia a raons (i poques vegades ho feia) no tenien embuts per entrar als jardins de Can Sabat¨¦ amb un pic a la m¨¤. El parc de Can Sabat¨¦ (a la Zona Franca) va ser inaugurat el 1984, per¨° la vict¨°ria va comen?ar el mar? de 1979, quan els ve?ns van ocupar a la for?a l'antiga f¨¤brica Industrias Mec¨¢nicas despr¨¦s d'un any de reclamar-los.

A l'altra banda de la muntanya, al Poble Sec, la gent tampoc s'estava de "l'acci¨® directa". Josep Ramon G¨®mez, expresident de l'Associaci¨® de Ve?ns explica que es va ocupar el local de Falange. Avui ¨¦s la biblioteca municipal d'un barri on hi vivien "majorit¨¤riament perdedors de la guerra civil". G¨®mez recorda que la seva vinculaci¨® al moviment ve?nal va comen?ar amb l'oposici¨® a un bingo que s'havia d'instal¡¤lar al carrer del poeta Cabanes.

I qui diu una ocupaci¨® diu un segrest, b¨¦ que relativament inofensiu. Els ve?ns de Torre Bar¨® reclamaven transport p¨²blic. Volien el metro, ¨¦s clar, per¨° bons jans com eren, estaven disposats a conformar-se amb una l¨ªnia d'autob¨²s. Res de res. Els t¨¨cnics deien que all¨ª dalt el vehicle no hi podria pujar: massa rampa. El 7 de maig de 1978 un autob¨²s de la l¨ªnia 47 condu?t per un sindicalista del barri va demostrar que els c¨¤lculs dels t¨¨cnics eren erronis.

Quasi tot si valia, per¨° moltes vegades la protesta prenia tons festius, en forma de ballaruca, botifarrada o competici¨® esportiva, especialment si es tractava de reivindicar unes instal¡¤lacions per a la pr¨¤ctica de l'esport, per¨° tamb¨¦ si es pretenia aconseguir que una f¨¤brica, per exemple Fertrat, al Poblenou, marx¨¦s del barri per tal d'acabar amb el soroll, la pudor i els fums t¨°xics. Uns quants partits de futbol de protesta i no poques assemblees varen aconseguir que la ind¨²stria an¨¦s a un altra banda el mes de mar? de 1975.

No tot va ser rod¨®. El parc de Joan Mir¨® ocupa el que durant molts anys va ser l'escorxador de Barcelona. Els ve?ns varen comen?ar a demanar-ne el tancament el 1976, alhora que reclamaven la conversi¨® de l'espai (equivalent a quatre illes de l'Eixample) en un parc. M¨¦s de 3.000 firmes exigien un tancament que no es va produir fins al mar? de 1979. El 1981, l'Ajuntament va encarregar el projecte a Beth Gali, casada amb Oriol Bohigas, qui era delegat d'Urbanisme municipal. Les Associacions de Ve?ns varen rebre la decisi¨® al crit de "tongo", perqu¨¨ reclamaven que es tingu¨¦s en compte els 40 participants en un concurs d'idees. El conflicte no va afectar la inauguraci¨® del parc, l'abril de 1983, amb l'escultura de Joan Mir¨® Dona i Ocell. M¨¦s d'un quart de segle m¨¦s tard, ara mateix, el parc ¨¦s l'escenari d'un nou enfrontament entre el ve?nat i l'Ajuntament que est¨¤ construint una caserna de bombers al bell mig del parc.

Darrere d'aquestes reivindicacions locals hi havia, diu Borja, "un ideal de ciutat" que inspira l'acci¨® col¡¤lectiva: l'¨¤nsia d'igualtat i de llibertat". Qui pot dir que la feina ja est¨¤ feta?